Província : Tarragona
Capital : Tortosa
Extensió : 1035,95 Km2
Límits : Terra Alta,
Riera d'Ebre,
Baix Camp,
Montsià.
Podem veure la Comarca del Baix Ebre des de tres punts de vista diferents :
Geografia Física
És una de les comarques en què és dividit l'antic terme general de Tortosa. Cap de comarca, Tortosa. El Baix Ebre és format per la unió de quatre paisatges morfològicament força diferents: les serres, les planes, la vall i la ribera. Les serres constitueixen el darrer fragment important del braç extern de la Serralada Pre-litoral Catalna, quan s'obre en forma de tenalles per encerclar la fossa de Móra, al nord del Baix Ebre. Aquest braç meridional, format per roques calçaries juràssiques i cretàcies plegades i dislocades per una onada tardana del paroxisme alpí, travessa l'Ebre pel congost de Benifallet, i s'alça en l'erecció impressionat del ports de Besiet, que entren en contacte amb els relleus orientals del Sistema Ibèric. Aquest massís ha estat profundament escindit pels barrancs que aflueixen a l'Ebre i que, no lluny del Caro (1447 m), aprofiten una línea de falles amb uns desnivells d'un miler de metres. A l'esquerra de l'Ebre la serra més important és la Cardó (941 m), de característiques típicament càrstiques. Les planes constituixen una bona part de la depressió tectònica del Terciari tardà, que és la base morfològica del Baix Ebre, recoberta ací per sediments de la base del Qaternari. En resulta una superfície inclinada de 250 a 100 m, que la marina del golf de Sant Jordi s'acaba en una plataforma tallada a 20 o 30 m damunt de l'aigua.
Geografia Político-Econòmica
La densitat de població permet d'esteblir quatre sectors. El de les serres, inferior a 20/hKm2, dibuixa una faixa contínua a ponent, del Reguers (Tortosa) a Benifallet. A les planes, la població oscil·la entre 20 i 30 h/km2, especialment de l'Ebre al Golf de Sant Jordi. La riba dreta de la vall alta, com també Roquetes, l'Atmella de Mar i l'extrem de delta, oscil·la entre 40 i 50 h/Km2. I la major part del terme de Tortosa (el més extens del principat després del de Fraga) voreja els 100h/Km2 .Aqest predomini de Tortosa i del de la Ribera de Baix és degut en bona part a la disseminació (31,4 % del total), abudantíssima de regadius de la ribera. La població agrupada viu en pobles i en viles petites. Segueixen en importància l'Atmella de Mar i Perelló, que, com Tortosa i Roquetes, formaren un sol municipi fins al s.XIX. Des d'aleshores fins al 1910 hi hagué mig segle de creixemet lent i sostingut pel progés de la colonització al delta. En el període del 1910 al 1965 ha estat lleugerament superior, però la creixença es limità a dues dècades.
Geologia
Per defecta de comunicacions l'aprofitament forestal dels ports no és el que permet la vegetació, i l'explotació del margalló als vessants més assolellats d'aquest sector sud-oest té un interès local. Cal esmentar la pesca del golf de Sant Jordi i dels estanys i les sèquies del delta.
