Plà de l´Estany




Província : Girona

Capital : Banyoles

Extensió : 262´73 Km2

Límits : Garrotxa, L´Alt Empordà, Gironès





Podem veure la comarca desde tres punts de vista diferents:

  • Geografia Fisica
  • Geografia Politico-Economica
  • Geologia
  • Geografia Fisica

    El Plà de l´Estany és una continuació de les terres baixes de l´Empordà, compreses entre el Ter i el Fluvià fins a la divisòria del riu Ser, que neix a la serra de Mieres, que rodeja Serinyà i el riu Tort, que resulten dels drenatges de les muntanyes més meridionals. Les elevacions del Terreny creixen cap a ponent. A l´extrem occidental s´alça la serra de Finestres, deixant entre el vessant de les aigües que la riera de Llémena portarà al Ter. Gresos o pudingues solen coronar-hi nivells de margues. Hi ha també una sèrie d´apoblaments basàltics al peu d´aquests alçaments s´estén una depressió, de forma aproximadament rectangular, on és situat l´Estany de Banyoles.

    Geografia Político-Econòmica



    Geologia

    Els materials sobre els quals s´instal.la el sistema hidrogeològic pertanyen, principalment, el terciari inferior. David Brusi, Joan Bach i Miquel Sanz, a itinerari geològic de Banyoles (1990), expliquen que la successió de materials és la següent: sobre el paleocè, de fàcies continentals apareix una formació de calcàries d´uns cent metres de potència que aflora al massís de l´Alta Garrotxa (a les cingleres de mare de Déu del Mont); al seu damunt hi ha guixos i anhidrites amb intercalacions margoses, amb un gruix d´uns 200 metres per efecte del diaparisme. En una etapa distensiva postorogènica, es van trencar en un conjunt de blocs basculats i orientats de NW a SE, els quals morfològicament formen el sistema transversal Català.