COMARCA DEL GIRONÈS




Província : Girona

Capital : Girona

Extensió : 575 Km²

Límits : Plà de l´Estany, La Garrotxa, Alt Empordà, Baix Empordà, La Selva.









Podem veure la Comarca del Gironès des de tres punts de vista diferents:

  • Geografia Física
  • Geografia Político-Econòmica
  • Geologia
  • Geografia Física

    La vegetació, de tipus mediterrani humit, presenta una clara diferienciació en relació als materials calcaris i silícis. La pineda de pi blanc (Pinus halepensis) i l´alzinar amb marfull ocupen tot el sector septentrional calcari i una bona part del SW. La sureda ocupa el massís de les Gavarres, silícic, i una part del pla de Llagostera. L´alzina surera presenta un sotabosc ric de plantes acidòfiles, com el bruc. Les característiques climàtiques de la comarca són típicament mediterrànies, però hi ha un contrast evident entre el sector septentrional, obert a la mar, i el meridional, tancat per les Gavarres. La pluviositat és relativament abundant (806 mm anuals a Girona). Els vents dominants són de migjorn, temperats i humits; els freds i els secs, de tramuntana, tenen importància especialment al Nord.

    Geografia Político-Econòmica

    Els municipis més poblats del Gironès són actualment: Girona (87.648 hab.), Caçà de la Selva (6.708 hab.) i Llagostera (5.013 hab.). Girona ha vist crèixer la seva població i el seu pes a la comarca (63%) mercès a l´agregació total del municipi de Salt (1974) i a l´agregació parcial -la part més industrialitzada- del de Sant Gregori, i Celrà (1976). La immigració se centra particularment als sectors industrials de Girona i de Salt (en aquest nucli el nombre d´immigrats representa el 8% de la població: el 52% són originaris d´Andalusia, i el 23% restant es del Principat i les Balears). El tipus de poblament més corrent és el dispers al sector septentrional, on el mas és característic, especialment a la muntanya. Al plà, la casa aïllada respon a un mode de vida evolucionat que es vincula cada dia més a l´indústria.

    Geologia

    El Gironès comprèn una plana central, on és situada la capital, voltada al NW per la serra de Rocaborda, al SE per les Gavarres i la Serralada Litoral i al SW per les planes que s´estenen fins a les vores mateixes del Ter. El sector de Rocacorba és construït per materials d`època eoceànica. Al SE apareixen unes roques paleozoiques del Silurià constituïdes per esquists com el puig de Sant Grau. Les falles dipositades en direcció NW-SE delimiten una sèrie de blocs successivament més enfonsats en direcció a llevant. A travès de les falles afloren materials volcànics que formen part del grup d´Olot. Al S de la Vall del Ter s´estèn la prolongació de la plana del Baix Empordà, constituïda per flysch. Les falles ocasionen la formació de petits afloraments basàltics. En aquesta plana hi ha el massís de les Gavarres, constituït per materials paleozoics, fonamentalment esquists silurians i algún aflorament de calcària devònica.