GARROTXA






Província : Girona

Capital : Olot

Extensió : 849,09 Km2

Límits : El Ripollès, Osona, L'Alt Empordà, Plà de l´Estany, El Gironès, La Selva.







Podem veure la Comarca del Maresme des de tres punts de vista diferents:

  • Geografia Física
  • Geografía Político-Econòmica
  • Geologia



    Geografia física


    El territori no és homogeni i hom pot considerar-hi, tent des del punt de vista físic com humà, dues subcomarques: el sector que s'esten al nord de la vall del Fluvià, denominat freqüentment Alta Garrotxa i el que ocupa la part meridional conegut correntment per Baixa Garrotxa. L'Alta Garrotxa constitueix un sector molt muntanyós, laberíntic i escarpat amb profunds engorjats i cingleres. El relleu presenta per tant unes característiques particulars: valls fluvials amb fonts planes. Sota corrents de lava brollen més d' un centenar de fonts: Font Moixina, la Deu, les Tries, etc.

    Hidrogràficament, la Garrotxa és tributària del Fluvià, però també cal tenir en compte el riu Brugent i la riera de Llémena, afluents del Ter. El Flucià neix de la unió de diversos torrents que tenen origen a les serres de la Salut, del Grau. Travessa la vall d'en Bas en direcció SW. Travessa Olot i Sant Joan de les Fonts. En aquest punt pren definitivament la direcció WE i entra a l'Alta Garrotxa. Aquesta zona és rica en circulació subterrània; filtra les aigues de les pluges, creant deus subterrànies que alimenten l'estany de Banyoles.

    El clima de la Garrotxa és del tipus mediterrani de muntanya humida, caracteritzat per pluges abundants durant tot l'any i temperatures benignes per la influència meditterània, amb un breu període sec, habitualment al principi de l'estiu.

    Geografia Político-Econòmica


    La població, que el 1860 arribà als 45 350 h, passà a 37 349 el 1900, a 43 609 el 1970 i a 45 040 h el 1981. Els municipis més poblats són Olot (24 892 h), que ha experimentat un creixement de l'1%, Sant Joan de les Fonts (2 917 h), la Vall d' En Bas (2 606 h) i Besalú (2 087). A partir de la segona meitat del s XX començaren a ésser abandonades les terres de l'Alta Garrotxa. Els nuclis de població concentrada són molt poc importants.

    Amb una agricultura de tipus intensiu, la Garrotxa és la primera comarca catalana productora de blat de moro és el cereal més conreat, seguit de l'ordit, especialment l'ordi cerveser, que ha anat substituint el blat. Els últims anys s'ha reduït la superfície agrària útil. Des de mitjan segle passat moltes explotacions han estat abandonades, especialment a partir de certes altituds, on són substituïdes pel bosc. Les explotacions agràries han disminuït en nombre, però han augmentat en extensió. Avui l´index de mecanització és elevat, sobretot en relació amb la superfície conreada. Segons el cens de maquinaria del 1986, a la comarca hi havia 999 tractors.

    El sector ramader de la Garrotxa produeix anualment uns 3 500 milions de pessetes. L'especialització en bestiar boví i porcí és d'importància creixent. Les petites explotacions de boví, tant de vaques de llet com de carn, tendeixen a desaparèixer, mentre que augmenta el nombre total de caps: 13 803 caps el 1970 i 15 674 el 1988. El nombre de caps de boví d'engreix és superior al de vaques de llet.

    La Garrotxa és una comarca fortament industrialitzada. La indústria és molt diversa: els sectors tèxtil, alimentari i metalurgic, seguit del d'arts gràfiques i paper i el químic i dels plàstics, són els principals. Hi predomina la petita empresa, ocasionalment familiar, de menys de 50 treballadors.

    Geologia


    Una gran falla inversa ressegueix aproximadament els cursos del Riadura i el Fluvià, dividint la comarca en dues regions: l'Alta Garrotxa i la Baixa Garrotxa.

    L'estructura geològica a l' Alta Garrotxa, és molt complexa. Bastida amb materials calcaris, abunden els fenòmens càrstics en un paisatge abrupte, eixut per la filtració de les aigües, on les roques calcàries apareixen fracturades i replegades, cavalcant les unes sobre les altres. Actualment, aquest paisatge de forts contrastos (cingles, valls, coves, tarteres) presenta dos problemes: la despoblació i l'especulació.

    La Baixa Garrotxa al sud de la gran falla, presenta un paisatge més suau. Els materials més freqüents d'aquest sector són les margues, els gresos i els conglomerats. La zona és alterada per uns cordals orogràfics que es drecen en un sistema de horste i fosses tectòniques. La principal fossa tectònica és la d'Olot-Mieres, subdividida, per petites falles que conformen cubetes i horste secundaris. Les cubetes d'Olot i Santa Pau presenten formacions volcàniques i són constituides per materials basàltics en forma de corrents de lava compacta o porosa.

    La regió volcanica d'Olot és la més important de la Península Ibèrica. L a Generalitat de Catalunya la declarà parc natural l'any 1985. El vulcanisme modificà el relleu i la xarxa hidrogràfica d'aquesta zona. La darrera erupció datada es remunta a 11 500 anys i correspon al Croscat. Es tracta, doncs, d'un vulcanisme inactiu, si bé no es pot considerar extingit. La majoria dels volcans són del tipus estrombolià, i hi ha una trentena de cons volcànics que oscil.len entre 10 m i 60 m d'alçària, i entre 300 m i 500m de diàmetre.