Província : Lleida
Capital : Mollerussa
Extensió : 304´49 Km2
Límits : Segarra,
Les Garrigues,
Conca del Barberà,
Segrià,
La Noguera.
Podem veure la comarca desde tres punts de vista diferents:
Geografia Física
Extensa plana de la depressió central catalana a llevant del Segre (que en constitueix el límit occidental, entre Balaguer i Lleida). El límit septentrional són les serres de Bellmunt i d´Almenara, que la separen de la ribera de Sió. A l´est, al sud aquesta plana arriba fins a l´arc de terres més altes de la Segarra i de les Garrigues, amb l´accepció tradicional de les quals es contraposa. Així, només el sector de la comarca administrativa de l´Urgell, a l´oest de Tàrrega -que en resta exclosa-, al Sud de la serra d´Almenara i al nord de maldà, forma part del plà d´Urgell, al qual pertanyen, però, també el sector septentrional de la comarca de les garrigues (amb les Borges, Juneda, Torregrossa, Puiggrós i Arbeca), el sector Sud Oriental de la comarca de la Noguera (amb Bellcaire d´Urgell, Bellmunt d´Urgell, Penedés, Vallfogona, Térmens, Linyola, Beilvís i el Poal) i el més Oriental de la comarca del Segrià (amb Vilanova de la Barca, Alcoletge, els Alamús, Bell-Lloc d´Urgell, Sidamon, el Palau d´Anglesona, Fondarella, Miralcamp, Mollerusa).
Abans de la construcció del canal, era una terra deserta, de extensió més reduïda, a l´alta edat mitjana hom coneixia el plà d´Urgell amb el nom de Plana de Mascança; Linyola era el centre al segle XI.
Geografia Politico-Econòmica
Hom conrea un total de 25.496 ha., es a dir, el 83% de la superfície total de la comarca, mentre que el terreny forestal (113 ha.) i les pastures (41 ha.) són poc rellevants. El major nombre d´ha. conreades es concentra als termes de Bellvís, Torregrossa, Bell-Lloc d´Urgell, Linyola i Ivars d´Urgell, que en conjunt tentn 15.131 ha., és a dir, el 59´3% del total de la superfície conreada a la comarca. Actualment, hom pot parlar d´una intensa explotació agrícola de sòls comarcals gràcies a les possibilitats de l´ús de l´aigua per reg. La insuficiència de la seva dotació d´aigües, els maldecaps originats pel drenatge i la manca de capital financer retardaren la intensificació dels conreus. El 1989, el 98% de les terres del Plà d´Urgell eren terres de regadiu: les terres conreades de la comarca representen, d´una banda, el 2´7% del total de les terres conreades de Catalunya i de l´altra, el 10´8% de les terres resares.
Geologia
La plana d´Urgell es presenta bàsicament com una plataforma lleugerament inclinada cap a ponent, vers el Segre. L´horizontalitat de la superfície n´és un dels trets més característics. No hi ha cap indret en el territori amb un pendent superior al 2%, a excepció d´una petita àrea situada entre els termes de Torregrossa i Miralcamp. Aquest fet té una gran trascendència socio-econòmica, ja que des del segle XIV hom es plantejà la possibilitat de poder regar les terres de l´Urgell. Així tant per l´altitud com pels pendents, les terres del Plà són aptes per a qualsevol ús urbà o industrial i qualsevol conreu, tot i que es poden donar alguns problemes de drenatge. Cal destacar l´endorreisme com una singularitat geomorgològica vinculada a l´escàs pendent de la plana. Aquests punts destacats del relleu es caracteritzen per ser llocs en els quals no s´ha pogut implantar el regadiu dels altres antics tossals o elevacions puntuals que hi havia, només en resta la constància històrica, ja que han desaparegut a causa dels conreus. La simplicitat del relleu es materialitza, estructuralment en, un seguit de dipòsits tous de sorres, margues i argiles de l´Oligocè.
