Província: Lleida
capital: Cervera
Extenció: 646.2 KM2
Límits: Urgell, la Noguera, el Solsonès, Anoia, i la Conca de Barberà
Podem veure la comarca de la Segarra des de tres punts de vista diferents:
El clima és mediterrani, però fortament modificat per efectes de la continentalitat; les temperatures són baixes a l'hivern i temperades a l'estiu, i a causa de les escasses precipitacions, hi ha una forta secada estiuenca. La vegetació natural s'ha vist molt afectada per l'acció de l'home per l'establiment de camps de conreu; a les valls baixes i abrigades, creix preferentment l'alzina i en els altiplans enlairats els roures i diverses menes de pins.
La població ha tingut un signe molt diferent a través dels segles. Al 1359 el conjunt de la comarca tenia 16.000 hab., xifra notable considerats els recdursos de l'època i la població total de Catalunya. Amb la pesta negra es va reduir a 9.000 hab. L'any 1.900 es va rgistrar un índex de població relativa de només 27.7hab/km2.
L'economia es basa en el sector primari, sobretot l'agricultura. La producció ha incrementat notablement els últims anys gràcies a noves rompudes i a la desaparició del guaret amb la introducció dels adobs químics i rotacions més complicades. Els conreus són bàsicament el secà. Els conreus més difosos sónj els cereals, seguits amb importància per la vinya, l'olivera i l'ametller.
La ramaderia ha estat un complement tradicional de l'agricultura; en l'actualitat el bestiar es cria en règim estabulat durant els mesos d'hivern.
La indústria te escassa importànciaen el conjunt de la comarca perquè només tenen alguna activitat industrial.
És constituida per una plataforma enlairada, amb un alt. que oscil.la entre 400 i 800 m., en la qual s'han modelat un seguit de costes de perfil dissimètric per efecte de l'erosió diferencial sobre els bancs alternants de calcàries i margues.
Hidrogràficament, la comarca fa de divisories de aigües entre la Conca de l'Ebre, a través del Segre, i els rius que desguassen directament al Mediterrani; la majoria de rius que la drenen la direcció E-O i són tributaris del Segre.