Província: LLeida
Capital: Igualada
Extenció: 895 Km2
Límits: el Solsonès,
el Bages,
Baix Llobregat,
Alt Penedès,
Alt Camp,
Conca de Barberà,
La Segarra.
Podem veure la comarca d'Anoia des de tres punts de vista diferents:
Geografia Física
Pren el seu nom del riu Anoia que la drena juntament amb els seus afluents, provocant l'aparició de tres medis físics diferenciats:
1) la conca d'Odena, gran bassiol ovalat i envoltat de muntanyes, format per l'acció de l'erosió regressiva fluvial en els materials tous eocènics i oligocènics.
2) el conjunt de plataformes segarrenques sorgides de l'erosió diferencial, i 3) la vall del Carme, separada de la fossa igualadina, que e´s la zona més coberta de la gran fossa, per la serra de Queralt (850m.) i la de Collbàs. Les màximes altures es situen al setor oriental, on hi ha el Montserrat (1224m), però la mitjana no sobre passa els 300m.
El clima representa la transició entre el mediterrani i el continental; les pluges són escaces i l'osil.lació tèrmica anual, forta (31º), la qual s'agreuja fora de la vall del riu, on té una temperatura mitjana anual de 14º. Els boscos hi són abundants; l'alzina és l'arbre més caracterític substituit per el pi blanc, avui predominant.
Geografia Político-Econòmica
La població de la comarca al 1870 era de 66.178 hab. (el 42% vivia a Igualada), repartits en 121 nuclis, dels quals nom´s 34 són num. : entre 1960 i 1970 hi hagué un augment demogràfic del 35%, i passà d'una densitat de 54 hab./m2, 73,9 hab./m2, però el principal increment es donà durant el segle XVIII, ja que entre el 1708 i el 1860 es passà de 11 hab./km2 a 49 hab./km2. Esd edica a l'agricultura el 40% del territori, predominant-hi elks correus de secà: vinya i cereals. S'exploten petits jaciments de lignit de baixa qualitat. Gran tradició industrial: fàbriques d paper Capellades, de teixits de cotó i de gèneres de punt; importants blanqueries a Igualada, el principal centre comarcal, cap de la subàrea comercial. Són també importants: Calf amb mercat propi que centra el pobles de la seva rodalia i part dels de la Segarra cerverina, Capellades i Piera.
