COMARCA DEL BAGES




Província: Barcelona

Capital : Manresa

Extensió : 1295.22 Km2

Limits : Vallès Oriental, Vallès Occidental, Osona , Solsonès, Baix Llobregat. ANOIA BERGUEDA








Podem veure la comarca des de tres punts de vista diferents:

  • Geografia física
  • Geografia Político-Econòmica
  • Relleu

    • Geografia Física

    El centre de la comarca es una gran conca d'erosió, banda oriental de la depressió central catalana. Una altre forma d'erosió, bastant més reduida, és la Conca de Sant Vicenç de castellet, afaçonada en les marques i els gressos de l'Eocè. En el contrast amb aquestes conques, a una altitud mitjana de 150-300 metres, apareix una periferia de terres elevades, a més de 500 metres, heterogènies però força continues. A la part sud-oriental, la serralada pre-litoral, que destaca fortament, amb els nuclis oretografics de Montserrat i Sant Llorenç de Munt, format per potents conglomerats, separa el Bàges del Vallès. A l'est apareixen els gressos oliogocènics que conformen l'altiplà del Moianés. Els sols mostren una gran varietat. En estat natural, el pla i les elevacions occidentals, de clima continental no gaire plujós, presentarien alzines sec de carrasca substituides per boscos de roure valencià amb pinassa .



    Geografia Político-Econòmica

    Les activitats polítiques tradicionals en els nuclis concentrats eren les agrícoles i alguns treballs menestrals, principalment la reparació de la llana; és a dir, eren agrupacions de pagesos i paraires. Els secants dels Bages constitueixen una avançada dels conreus mediterranis devers les terres pre-pirinenques; al nord de la comarca, els oliverars i les vinyes desapareixeren. Aquestes últimes tingueren una gran importancia els darrers decenis del s XX; llavors el Bages presentava la producció de vi més elevada de tot Catalunya. La vinya actual ha estat concentrada al fons de les conques i de les valls, sobretot a la part oriental del pla de Bages; en canvi les zones més profundes de la producció bladera fou a la part occidental. El predomini dels conrreus de secà correspon actualment als cereals: ordi, sobretot, però també blat i civada. L'únic sector destacat de regadiu es l'horta de Manresa, d'un miler d'hectàrees creada al s XIV amb aigua derivada del Llobregat a Balsareny i que continua per l'anomenada sèquia de Manresa, cap el congost de Sallent i travessa després tot el pla (34 Km). La ramaderia tradicional era el bestiar de llana, en part sotmés a un sistema de transhumància; la carrerada més important pujava per la vall de la riera Gavarresa cap al Lluçanès. Hom a modernitzat l'explotació de bestiar porcí i bobí, per això, l'horta manresana ha evolucionat en part cap a la producció de moresc i ferratge. Les activitats forestals no hi tingueren gaire importancia; però hom caracteritza la preparació i el comerç de bona partde la fusta del Pre-pirineu proper. El fet econòmic més remarcable és el desembolupament d'una industia tèxtil cotonera.

    Relleu

    El relleu actual del Bages és, bona part, producte de l'erosió de la xarxa fluvial. Tot i així, hom trova algunes reserves d'origen tectònic al NW i S del Bages. Segons s'extreu de la historia geològica, al començament de l'era terciaria l'actual territori del Bages era cobert pel mar. En el fons d'aquesta mar s'hi dipositen materials que transporten els rius procedents del Massis Catalano-Balears. La funció dels pirineus feu que aquesta mar quedés enclotada i es convertis en un gran lloc interior. Aquest llac, a poc a poc s'anava assecant per evaporació contiunua rebent els diposits dels rius: les sorres i argiles fines es barrejaren amb el glaç de la mar i originaren les margues i calcàries margoses; d'altre banda els materials més pesarits restaven dipositats als deltes i formaren les grans masses de conglomerats que hom trova avuí a Montserrat i Sant Llorenç de Munt. Des del punt de vista litològic la comarca donç, està formada per materials terciaris tot i que hom pot trovar materials quaternaris sobreposats. Els materials terciaris procedeixen sobretot a l'època eocènica i oligocènica. Les roques formades a lEocè són, però, els dominants de la comarca basicament margues, argiles i gresos. Els materials quaternaris es troven inicialment als costats dels rius: tot seguint el riu Cardenes i a prop de la confluencia de la riera Gavarresa amb el Llobregat. Els materials quaternaris formen part d'aquestes terrases fluvials constituïdes per codols, graves i sorres arrosegades pel corrent i dipositades per la gravetat. L'acció erosiva dels rius o fenomens que han actuat sobre aquests materials son responsables de l'actual relleu del Bages. El fet més remarcable de la morfologia comarcal és una superficie originariament era relativament plana es converteix per l'acció dels rius han donat tres formes morfològiques al relleu: d'una banda, els cursos que han seguit els estrats han format valls encaixades que s'ensfonsen de 200 a 500 m sobre els relleus tabulars que assenyalen l'antic nivell de la superficie; d'altre banda, els interfluvis menys atacats per l'erosió fluvial apareixen relleu tabulars, en les quals les capes de roques dures recobreixen les capes de roques toves. Aquestes plataformes poden apareixer aillades o be inclinades segons la disposició dels estrats, aquest segon cas rep el nom de relleu en cuesta. Inicialment les areas encerclades per costes i serrats que han estat borrades per l'acció de l'aigua són el que dominen les conques d'erosió. Per últim, cal remarcar que els relleus de la comarca formats per l'acció tectònica de plegaments s'ha donat als sectors on es troben capes salines, les quals prestaven una gran plasticitat.