CONCA DE BARBERÀ




Província :Lleida

Capital : Montblanc

Extensió : 638 km2

Límits : La Segarra, L'Anoia, L'Alt Camp, El baix Camp, El Priorat, Les Garrigues, L'Urgell.





Podem veure la Comarca de la Conca de Barberà des de tres punts de vista diferents :

  • Geografia Física
  • Geografia Político-Economica
  • Geologia

    Geografia Física

    Comarca de Catalunya situada a la perifèria de la Depressió Central catalana. És enclavada entre les serres del Tallat (864 m), Montagut (962 m) i la Mussara (1.051 m). És una cubeta excavada en les capes horitzontals de sediments terciàris, gràcies a l´erosió fluvial regressiva del Francolí i de l´Aanguera; físicament és formada per dos sectors diferenciats : 1) la conca estricta, drenada pels rius Francolí i Anguera, amb una alt. mitjana de 400 m. 2) l´altiplà de Santa Coloma de Queralt, on el riu Gaià, d´inferior força erosiva, ha començat la formació d´una nova conca i ha creat una plataforma de 675 m d´alt. El clima és mediterrani continentalitzat, amb una mica més de 500 mm de pluja l´any; la vegetació d´alzinar típic, només a les muntanyes de Prades compta amb espècies centreuropees (roure, pi negre)

    Geografia Politico-Economica

    La població de la comarca ha variat notablement a través dels segles; les primeres dades demogràfiques són del s. XIV (1365), quan amb els seus 2.330 focs assolia una de les densitats comarcals més altes de Catalunya; al començament del segle XVI (1515) tenia 1.485 focs; malgrat la pèrdua del 36,2% continuava tenint la seva preponderància relativa pel que fa a densitat de població; aquesta situació havia acabat al segle XVIII, ja que a desgrat de la lleugera recuperació numèrica (7.496 hab., 10,6 hab./km2, el 1719) ocupava el 17è. lloc en el conjunt comarcal. El 1887 la població atenyé el nombre més alt amb 30.106 hab., que representa un augment del 72,6 % en 175 anys, i que coincidí amb la puixança del conreu de la vinya. D´aleshores ençà s´inicià una ràpida davallada que ha portat als 18.073 hab. actuals (1981), i que ha tingut tres moments crítics: el període 1887-97, que coincidí amb la invasió de la fil-loxera, el 1930-40, i a partir del 1950. La població viu concentrada a les zones més baixes i reunida en petits pobles, la majoria dels quals no sobrepassen els 500 hab. La principal riquesa econòmica n´és l´agricultura: vinya, oliveres i ametllers a les valls; vinya i cereals a les vessants, i únicament cereals a una alçada superior als 750 m. La indústria, que hi és poc desenvolupada, és fonamentalment tèxtil i alimentària (vins, olis i farines), agrupada a Montblanc i a Santa Coloma de Queralt, que són a la vegada els dos mercats de la Conca, en part dependents de Reus i de Valls.

    geologia