Esquirol, l' [o Santa Maria de Corcó] Municipi d'Osona, estès des de la serra de Cabrera i d'Aiats fins al Ter, al sector occidental de l'altiplà de Collsacabra.

El sector més baix del terme té l'agricultura pròpia de la plana: cereals, alfals, patates, blat de moro. El sector més alt i accidentat és cobert per grans boscos (faigs, roures, alzines) i pastures. La ramaderia és important i també  l'avicultura, Compta amb algunes indústries tèxtils.

La població està diseminada en part i hi ha masies de gran tradició històrica, com la Parra, Carboneres, la Bertrana, etc.

El poble és a la vall de la riera de les Gorgues, damunt una petita carena. Es formà a partir de mitjan segle XI al voltant de l'antic hostal de l'Esquirol. La capella no s'usà quan es construí la nova parròquia (1721-62), edifici destruït el 1936 i refet després del 1940.

El nom oficial de Santa Maria de Corcó correspon a la primitiva església rural esmentada ja el 952. El terme fou sempre dels vescomtes de Cabrera. El municipi té, a més, els pobles de Sant Martí Sescorts, Cantonigròs i Sant Julià de Cabrera; el santuari de Cabrera molt a prop de les restes del castell de Cabrera i l'antic lloc de Sant Vicenç de Verders o Sant Vicenç Sarriera.

Actualment,  hi ha un estudi preliminar que es refereix a l'ordenació territorial de Catalunya,  on es contempla la  desaparició de diversos veïnatges. La població de L'Esquirol en resultaria afectada en el cas que prosperés la redacció actual.