PORTALINDEX  - ZOOLOGIA  - GEOGRAFIA  -  SOCIOLOGIA  -  ESQUIROLS DIFERENTS  - UNA HISTÒRIA PER ALS MENUTS  - ENLLAÇOStesquiro@pie.xtec.es

 

 

Fotografies

esq0.jpg (8704 bytes)

1 esquirol comú [ Sciurus sp, família dels esciúrids] Gènere de mamífers de l'ordre dels rosegadors, d'uns 38-45 cm de longitud, cap rodó, musell curt i proveït de llargues i abundants vibrisses, ulls grossos i vius, potes mitjanes amb els dits molt forts i amb ungles corbes i punxegudes que faciliten d'enfilar-se pels arbres.

La cua  té una llargada igual a la del cap i el cos junts, i és coberta de pèls llarguíssims; el pelatge del cos és curt, aspre i de color variable, però sempre fosc a les parts superiors i blanquinós a les inferiors.

Habita en els boscos ombrívols i és essencialment diürn. Menja llavors de tota mena, fruites, nous, pinyons, fages i brots tendres i sucosos, bé que també ingereix ous, insectes i ocells petits. A l'estiu arreplega menjar per a l'hivern i els guarda en els forats dels arbres i sota terra.

Fa nius, on passa la nit i on neixen i romanen les cries. És perseguit per animals molt diversos, i també és objecte de caça per part de l'home. Això ha fet que en alguns llocs hom l'hagi hagut de protegir.

L'espècie S. vulgaris, d'Europa i Àsia, és comuna als Països Catalans. Unes altres espècies habiten a l'Amèrica del Nord i a l'Amèrica Central.

 

 

 

Dibuixos

volador.jpg (3281 bytes)

2 esquirol volador Nom donat a uns dotze gèneres de mamífers rosegadors de la família dels esciúrids, d'uns 30 cm de llargada, caracteritzats pel fet de tenir una expansió de la pell, anomenada patagi, que s'estén a ambdós costats del tronc entre els membres anteriors i els posteriors. Són nocturns i arborícoles, poden llançar-se d'un arbre a un altre, planejant amb l'ajuda del patagi.

Habiten a l'Àsia, Amèrica i l'Europa oriental.

 

Cliqueu per escoltar els esquirols 

  

Esquirol1: 62 KB Esquirol2: 118 KB Esquirol3: 51 KB