La
clau del desenvolupament de la conversió fotovoltaica han
estat els elements semiconductors.
El silici, el germani, l'arsenur de gal.li, el sulfur de cadmi
i alguns altres elements tenen la característica de ser
portadors de dos tipus de corrent elèctric, un amb electrons
lliures, capaços de viatjar pel vidre i un altre anomenat
buit, dotat de càrrega positiva. hi ha semiconductors en
els quals predomina la conducció per buits, els quals són
també coneguts com els tipus p,
i en altres predomina la conducció d'electrons lliures,
els anomenats, tipus n.
El
procés per aprofitar l'energia fotònica del Sol
s'anomena conversió fotovoltaica.
Consisteix en la transformació directa de l'energia lluminosa
en energia elèctrica. Per a dur-ho a terme cal recorrer
a uns dispositius que s'encarreguen de realitzar aquesta conversió,
les cèl.lules fotovoltaiques.
-
Una cèl.lula fotovoltaica és un dispositiu que està
constituït per una plaqueta feta de materials semiconductors
de gran puresa, la qual està proveïda d'elèctrodes
d'entrada i de sortida. Quan la llum hi incideix a sobre, tenen
lloc una sèrie de fenòmens que generen una força
electromotriu capaç d'arribar a produir corrent elèctric.
Les
cèl.lules es montent sobre els anomenats panells
solars. Aquests presenten dues característiques
importants:
-
El seu rendiment és directament proporcional a la densitat
de radiació solar que hi ha en aquell moment.
-
Un augment de la temperatura de funcionament determina directament
una disminució del rendiment del procés.