Prehist˛ria i Antiguitat
Els primers testimonis de la presŔncia de l'Ússer humÓ al territori de Barcelona corresponen a la fi de l'Ŕpoca neolÝtica, uns dos mil anys abans de Crist.
Cap al segle VII aC hi arriba gent, de raša cŔltica, que portÓ la metal.l˙rgia, la incineraciˇ de morts i la cerÓmica amb decoraciˇ geomŔtrica.

En el gran pla que avui forma Barcelona, voltat de muntanyes per una banda i limitat pel mar, els primers barcelonins sedentaris -la tribu ibŔrica dels Laietans- drecen els seus poblats damunt dels turons que s'aixequen entre la serra de Collserola i el pla.

Dels turons estant, aquests pobladors divisen una planura poblada d'arbres, la mar al fons, i els rius Llobregat i Bes˛s a cada banda.

El poblat de Montju´c arribÓ a ser el mÚs important grÓcies a un port natural que s'estenia al seu peu, a la banda oest.
Els navegants que hi arribaven per vendre els seus productes l'anomenaven BÓrkeno.

MÚs tard, uns altres navegants -els romans-, hi arriben per˛ com a forces d'ocupaciˇ. La BÓrkeno ibŔrica es transforma en la Barcino romana, als peus de Montju´c. El nucli de poblaciˇ creix per˛ aviat l'espai es fa petit. Cal cercar un emplašament mÚs gran.

La nova Barcino s'alša al Mont TÓber (l'actual barri g˛tic), el segle I abans de la nostra Era.
El temple -algunes columnes del qual encara es conserven- va ser constru´t al comenšament del segle I, dedicat possiblement a August.
Del segle II, sˇn les restes de dos aqŘeductes relacionats probablement amb les termes.
La ciutat fou constru´da en la forma colonial, amb la creuera del "decumanus" i del "cardo maximus", i el f˛rum al mig. La ciutat fou voltada d'una muralla amb quatre portes als extrems de les dues vies principals. Un conjunt de 74 torres protegeixen la ciutat.
Als voltants de la ciutat, s'estenien les vil.les o masos de l'Ŕpoca, i tambÚ els cementiris. Barcino era una petita ciutat de 12 hectÓrees, amb un perÝmetre de poca cosa mÚs d'un quil˛metre.

La prosperitat de la ciutat augmentÓ a partir del segle II. Es calcula la poblaciˇ d'aquesta Ŕpoca entre 3500 i 5000 habitants.

A partir del segle III de la nostra Era, tribus germÓniques envaexen l'Imperi RomÓ. Barcino tambÚ n'Ús vÝctima.Durant aquesta Ŕpoca arriben les idees del Cristianisme.

El 415, el rei visigot AtaŘlf, casat amb Gal.la PlacÝdia, s'establÝ a la ciutat que, durant uns quants mesos fou la cort del regne visig˛tic, fins a l'assassinat d'AtaŘlf. Els segles posteriors, Barcelona experimentÓ un llarg perÝode d'inestabilitat polÝtica.