Prehistòria i Antiguitat
Els primers testimonis de la presència de l'ésser humà al territori de Barcelona corresponen a la fi de l'època neolítica, uns dos mil anys abans de Crist.
Cap al segle VII aC hi arriba gent, de raça cèltica, que portà la metal.lúrgia, la incineració de morts i la ceràmica amb decoració geomètrica.

En el gran pla que avui forma Barcelona, voltat de muntanyes per una banda i limitat pel mar, els primers barcelonins sedentaris -la tribu ibèrica dels Laietans- drecen els seus poblats damunt dels turons que s'aixequen entre la serra de Collserola i el pla.

Dels turons estant, aquests pobladors divisen una planura poblada d'arbres, la mar al fons, i els rius Llobregat i Besòs a cada banda.

El poblat de Montjuïc arribà a ser el més important gràcies a un port natural que s'estenia al seu peu, a la banda oest.
Els navegants que hi arribaven per vendre els seus productes l'anomenaven Bàrkeno.

Més tard, uns altres navegants -els romans-, hi arriben però com a forces d'ocupació. La Bàrkeno ibèrica es transforma en la Barcino romana, als peus de Montjuïc. El nucli de població creix però aviat l'espai es fa petit. Cal cercar un emplaçament més gran.

La nova Barcino s'alça al Mont Tàber (l'actual barri gòtic), el segle I abans de la nostra Era.
El temple -algunes columnes del qual encara es conserven- va ser construït al començament del segle I, dedicat possiblement a August.
Del segle II, són les restes de dos aqüeductes relacionats probablement amb les termes.
La ciutat fou construïda en la forma colonial, amb la creuera del "decumanus" i del "cardo maximus", i el fòrum al mig. La ciutat fou voltada d'una muralla amb quatre portes als extrems de les dues vies principals. Un conjunt de 74 torres protegeixen la ciutat.
Als voltants de la ciutat, s'estenien les vil.les o masos de l'època, i també els cementiris. Barcino era una petita ciutat de 12 hectàrees, amb un perímetre de poca cosa més d'un quilòmetre.

La prosperitat de la ciutat augmentà a partir del segle II. Es calcula la població d'aquesta època entre 3500 i 5000 habitants.

A partir del segle III de la nostra Era, tribus germàniques envaexen l'Imperi Romà. Barcino també n'és víctima.Durant aquesta època arriben les idees del Cristianisme.

El 415, el rei visigot Ataülf, casat amb Gal.la Placídia, s'establí a la ciutat que, durant uns quants mesos fou la cort del regne visigòtic, fins a l'assassinat d'Ataülf. Els segles posteriors, Barcelona experimentà un llarg període d'inestabilitat política.