El segle VIII, els árabs fan irrupció a la Península, ocupen la ciutat i s'hi hostatgen sense destruir-la, durant gairebé 90 anys.
El 803, els francs l'alliberen dels àrabs i hi posen comtes
perquè la governin en nom seu. El més important d'ells és Guifré
el Pelós que inicia el Casal de Barcelona.
Els comtes catalans afirmen la supremacia del comtat de
Barcelona. El segle XI, Ramon Berenguer I promulga els Usatges
de Barcelona, primer text legislatiu català.
Les esglésies romàniques, emplaçades dins o fora de la ciutat,
constitueixen l'art d'aquest moment on l'escultura es fusiona
amb els elements arquitectònics, oferint escenificacions
bíbliques o d'altra mena.
La ciutat anava creixent i li venia estret el cinyell de la
muralla romana. Fora d'ella, sorgien més cases on l'església o
monestir constituïa el centre del nou raval. Es el cas de la
vila nova de la Mar, entorn del temple de Sta.Maria, a la vora
de la platja; la de St.Pere de les Puel.les o la del Pi. El
segle XIII, Barcelona necessita una nova muralla que defengui
aquests nous ravals. Jaume I la hi dóna. Per la banda oest, als
peus de la muralla ja hi havia la Rambla, però en aquells
moments no era més que un areny que recollia les aigües d'altres
rieres que baixaven de la muntanya.
A més de la muralla, Jaume I dóna a Barcelona una assemblea de
ciutadans per a governar-la: el Consell de Cent, format per
quatre consellers que pertanyen a la gent poderosa de la ciutat
i cent jurats elegits entre els ciutadans.
Aquest Consell arribà a tenir estatge propi dins la Casa de la
Ciutat o ajuntament.
L'expansió comercial i militar cap a la resta del Mediterrani fa
augmentar el comerç i la riquesa de Barcelona i la converteixen
en una de les primeres potències marítimes europees.
Per tal de regular les relacions marítimes entre els pobles
diversos de la Mediterrània, es redacta el Codi del Consolat de
Mar.
Malgrat l'enorme tràfec marítim, Barcelona no té un port on
acollir-lo amb condicions. Així que s'inicia la seva
construcció. Per la seva part, la muralla de la Rambla acaba en
arribar al mar. Al seu costat hi ha les Drassanes, grans coberts
on es construeixen i adoben les embarcacions.
A començament del segle XIV, la indústria de Barcelona
experimenta una creixença, seguint el ritme de l'activitat
mercantil i marinera. Per tal de cobrir les necessitats de
treball, arriben molts homes i dones entesos en el seu ofici.
Barcelona s'obre, ja a l'Edat Mitjana, a una població
treballadora vinguda d'arreu.
La Barcelona pròspera de rics burgesos i mercaders inicia una època de
construcció d'importants edificis civils i religiosos gòtics,
sovint damunt dels antics romànics. Es el cas de la catedral de
Sta.Maria del Mar, del Pi, i St.Just i Pastor; o de la Llotja en
el camp civil. Aquesta Barcelona era també la ciutat del rei,
del bisbe, del govern de la ciutat i del Principat. El monarca
s'estava al Palau Reial on hi destaca el Saló del Tinell, lloc
de celebracions i de recepcions oficials, i la Capella de
Sta.Agata. El bisbe té la seu al Palau Episcopal; 
els diputats a la Casa de la Diputació del General i els consellers a la Casa
de la Ciutat.
L'espai on avui hi ha la Plaça de St.Jaume, aleshores estava
ocupat per una parròquia i altres edificacions.
Mentrestant, un nou barri ha anat creixent a l'altra banda de la
Rambla: el Raval. Per tal de protegir-lo, s'aixeca una nova
muralla, la tercera. Al Raval, es drecen noves construccions
molt importants per a la ciutat, con és el cas de l'Hospital de
la Sta.Creu.
Els gremis i corporacions configuren els carrers de la Barcelona
menestral.Molts d'ells són els qui enriqueixen les esglésies amb
les seves belles pintures, escultures i obres d'orfebreria.
Però Barcelona -com la resta de Catalunya- també conegué moments
tràgics o conflictius. De vegades, el mercadejar es paga: El
1348 la pesta negra arriba al port de Barcelona i un seguit
d'epidèmies posteriors s'enduen un gran nombre dels seus
habitants, així com dels de tot el país.
D'altra banda, i si no hi havia prou amb la guerra civil entre
els senyors feudals i els pagesos de remença arreu del
Principat, a Barcelona apareixen un seguit de tensions socials
entre els consellers i representants del poble que volen accedir
al govern municipal. El càrrec de conseller estava
tradicionalment monopolitzat per unes poques famílies riques,
sempre les mateixes, que es transmeten el poder municipal com si
fossin de la seva propietat, hereditàriament.
Els barcelonins d'origen i creences jueves habiten en el seu
propi barri a la vora de la catedral: el Call. El segle XIV
esclata una greu crisi econòmica. Els jueus troben la mort en ser considerats culpables de la
situació.
Quan la Corona d'Aragó passa a formar part de la nova monarquia
hispànica, l'aparició dels bel.licosos turcs i la descoberta
d'Amèrica, desplacen el centre del comerç i de la navegació vers
l'Atlàntic. Barcelona perd bona part de la seva activitat
marinera.
Evolució urbanística de Barcelona (anys 1000, 1100, 1200 i 1280):
