El 1519,
Carles I, un rei d'una nova dinastia, els Austria, pressiona
Barcelona perquè construeixi la gran obra pública del segle: la
muralla de mar.
Catalunya caigué en la decadència. Els reis, per bé que havien
jurat respectar els privilegis de la ciutat, vivien a Castella i
Barcelona ja no era el cap i casal de la monarquia . El Palau
reial era tancat i en nom del rei governava la ciutat i el
Principat un representant seu, el virrei, que disposava del seu
propi estatge: el Palau del virrei.
De
vegades, les relacions entre Catalunya i el poder central
esdevenen tenses. Sobretot arran de la guerra que Felip IV
mantenia contra França. Això suposà la contribució econòmica
dels catalans, el sosteniment de les tropes i, per si no n'hi
havia prou, els excessos dels mercenaris indisciplinats. El país
es revoltà i el dia de Corpus del 1640, bandes de segadors
entren a Barcelona. Fou el Corpus de Sang.
La guerra anomenada dels segadors o de Secessió durà onze anys:
durant el seu decurs, Barcelona és assetjada repetidament i, al
final, derrotada. Com a conseqüència, a Barcelona s'estableix
una guarnició permanent de l'exèrcit reial espanyol.
La ciutat perdia els privilegis militars: les muralles i els baluards, el
castell de Montjuïc i les drassanes deixen de ser patrimoni
exclusiu dels barcelonins. Malgrat tot, Barcelona sap guanyar el
camí del comerç i de la indústria.
Camí de progrés barrat per
l'esclat d'una guerra que s'inicià encetat el segle XVIII: la de
Successió. Es tractava de viure sota el regnat de Felip V, de la
dinastia dels borbons, que volia imposar una monarquia
absolutista i centralista, o sota l'arxiduc Carles d'Austria,
que garantia les constitucions de Catalunya. La majoria dels
barcelonins i dels catalans no s'ho van pensar dues vegades i
donaren el seu suport a l'arxiduc. Barcelona, però, assetjada
durant 13 mesos, cau l'onze de setembre de 1714 i, amb ella, les
antigues llibertats de Catalunya.La ciutat perd el seu Consell
de Cent i la Universitat. Amb el Decret de Nova Planta, s'inicia
un període de repressió.
Els filipistes construeixen una ciutadella militar on els
adversaris són empresonats quan no executats. Aquesta ciutadella
és emplaçada on abans havia el barri mariner de la Ribera. La
seva presència tindrà molt a veure amb el naixement del nou
barri de la Barceloneta, iniciat el 1753.El Raval comença a
urbanitzar-se i les fortificacions i les muralles prenen
protagonisme.
A partir de mitjan del segle XVIII es viu una gran revifalla,
tant econòmicament com demogràficament. Al llarg del segle es
formen la Rambla i el Passeig de St.Joan, i s'aixequen grans
edificis.A finals de segle, a Barcelona els mercats són plens de
productes, les manufactures són considerables per tot arreu i
s'hi mostren signes d'indústria activa i desenvolupada.
