Raimon Casellas

Raimon Casellas va néixer a Barcelona el 1855 al si d'una família menestral. Estudià Humanitats i Filosofia durant vuit anys al seminari de Barcelona (1864-1872), estudis que deixà en quedar orfe per fer-se càrrec del negoci familiar, una tintoreria, que mantingué almenys fins el 1893; però restà vinculat als ambients culturals a través d'una tertúlia.

El març de 1891 començà a col·laborar a la revista L'Avenç. L'any següent entrà com a crític d'art a La Vanguardia, des d'on es va convertir en un dels personatges més influents de la cultura del moment, sobretot des del seu viatge a París, el 1893, que el portà a conèixer de prop les tendències artístiques més innovadores de França i Anglaterra. Casellas va introduir els prerafaelites i el simbolisme i va defensar el "principi d'intensitat" en l'elaboració del producte artístic. Va participar intensament en la introducció de l'obra de Maeterlinck, al costat de Rusiñol, i va ser un dels promotors de les festes modernistes de Sitges, on s'estrenà, el 1893, La intrusa de Maeterlinck. La influència d'aquest autor es fa palesa en la novel·la curta La damisel·la santa, un poema en prosa de tema místic, que va ser premiada al Certamen Literari de la tercera Festa Modernista de Sitges, el 1894.

Casellas va participar en la reacció antidecadentista dels últims anys del segle, convençut que calia una renovació institucional que fes possible la realització de les idees estètiques per les quals estava lluitant. Amb aquesta ambició s'inclinà vers els ambients catalanistes del moment i, quan l'any 1899 La Veu de Catalunya es va convertir en diari, ell n'esdevingué el cap de redacció.

D'acord amb les seves idees artístiques comença a treballar en Les multituds, un conjunt de narracions -en principi vint-i-quatre, que van quedar reduïdes a onze-, en què es proposa fer un retrat de la psicologia de les masses. Aquest fenomen el preocupà perquè "sembla que cadascú abdiqui poc o molt de la seva ànima, per a proclamar-ne una de nova que és l'ànima de tots plegats". En principi són narracions que parteixen un fet real, però que són deformades per la intensificació dramàtica. Fa servir dues tècniques: l'exageració dels contrastos i l'esquematització de la realitat.

La seva obra més coneguda, Els sots feréstecs, comença també com una sèrie de visions d'una comarca concreta, coneguda en la seva infantesa; però després li dóna unitat a través d'un personatge que lliga les diverses tensions fins a convertir-se en una unitat dramàtica, en una novel·la, publicada el 1901, i que és la primera novel·la modernista.

Arran de la Setmana Tràgica de 1909 Casellas entrà en un procés depressiu, que no superà, i que el portà al suïcidi, l'any següent, a Sant Joan de les Abadesses.