Pàgina inicial · Autors · Pàgina inicial ruta · Enllaços · Correu

Els sots feréstecs: ruta i camins

Introducció

Aquest itinerari permet recórrer gairebé tots els escenaris de la novel·la de Raimon Casellas en una caminada que passa per les ruïnes de les cases que hi surten. En actiu ja només queda la casa de l'Ullar, que fa pena pel desordre que s'hi veu; la rectoria, sembla que okupada i plena de deixadesa, i l'ermita de Puiggraciós, molt ben cuidada. El Romaní i can Pussa semblen habilitades per a segones residències. Els camps estan abandonats, igualment com el que resta de bosc, ja que l'incendi que fa pocs anys va devastar aquestes contrades ha deixat el lloc sense l'abundant vegetació arbòria que tenia: tot el camí és ple de troncs d'arbres cremats.

Cotxe (0:00h, 530a).(Consulteu com arribar-hi) Final de la carretera BV1489, on hi ha el cartell de Montmany. Deixem el cotxe i comencem a caminar. De seguida trobem a la dreta la masia de l'Ullar ('Uià' en la fonètica local i en la novel·la). És l'única cada de pagès que funciona de totes les que surten als Sots feréstecs i es veu encara plena de vida, però desorganitza fins a fer mal a la vista. Avancem en direcció W pel costat de la casa (hi ha senyals blaus, que porten al grau de Montmany), deixant un trencall a l'esquerra que puja a Puiggraciós. Després de la casa passem pel costat d'una bassa i ens dirigim cap a l'església de Montmany, que ja es veu davant nostre. Som al bell mig dels Sots Feréstecs, ombrívols. A la nostra dreta, enfonsat, passa el riu de Marlés, amb arbres de ribera, i alguns roures. Al davant tenim els impressionants cingles de Bertí, que des d'aquí aclaparen l'ànim. Al centre, per on puja una línia elèctrica, s'intueix el Grau de Montmany, únic pas d'aquest sector per anar a dalt de la cinglera. El bosc que hi ha sota els cingles es troba gairebé sense arbres per efecte de l'incendi. A l'esquerra tenim la baga de Puiggraciós, abans plena d'arbres, sobretot pins, però ara és gairebé una garriga.

Sant Pau de Montmany (0:05h, 550a). En primer terme es veu la rectoria, encara mig habitable. A la porta diu que hi viu un muntanyenc, però tot fa una sensació de deixadesa que encongeix el cor i la vista. L'església es troba adossada darrere la casa, absolutament abandonada i amb tres troncs de pins secs que surten de dins. Certament el seu estat és molt pitjor de com el va descriure Raimon Casellas. Més sobre Sant Pau de Montmany

A partir d'aquí el camí comença a pujar suaument i al cap de quatre minuts trobem a la nostra esquerra els camps abandonats de la Rovira, ara convertits en prats. A la dreta, un petit corriolet travessa el riu: és una de les possibilitats de fer el camí de tornada. Deixem aquest corriol i continuem amunt per la part baixa dels prats. Un minut després els senyals blaus agafen un altre corriol, també a la dreta i que travessa el riu. Si el seguíssim, amb menys d'un minut ens trobaríem amb la ruïnes de la casa de la Rovira. Si volem identificar moltes de les cases que surten a la novel·la no costa gens acostar-s'hi. Per sobre de la casa passa el camí que puja al grau de Montmany, actualment molt embardissat en aquesta part baixa, però que es pot seguir bé gràcies als senyals blaus, molt abundants a partir d'aquí. Però nosaltres descartem aquest camí i reculem enrere, fins a tornar a travessar el riu i continuar pujant, sempre amb el riu (ara un modestíssim torrent) a la nostra dreta i els prats a la nostra esquerra.

Quan s'acaben els prats, trobem una pista travessera, que seguim cap a l'esquerra, per pujar a Puiggraciós. Aquesta pista va pujant suaument, en sentit SE, i deixem possibles entroncament a un costat i a l'altre, acostant-nos progressivament cap a la carena.

Puigraciós (0:30h, 700a). Arribem a Puigraciós entre una torre de senyals del segle XIX a l'esquerra i el santuari a la dreta, al costat d'un bosc d'alzines. Si fins ara anàvem força enclotats, aquí s'obren les vistes al Vallès Oriental. L'ermita de la novel·la s'ha convertit en un santuari, ben cuidat i ple de vida, regit per monges benedictines. El contrast amb Sant Pau de Montmany és notable i, com en l'obra de Casellas, també a favor de l'antiga ermita, però amb un caire ben diferent. Només cal veure alguna de les publicacions pietoses que s'hi fan o la gent que hi ha un diumenge qualsevol, per comprovar que els parroquians no són rústecs camperols, sinó gent culta de ciutat. Si avui Sant Pau és abandó i desordre, aquí és puixança i pulcritud. Més sobre Puiggraciós

Val la pena arribar-se a l'esperó que hi ha darrere de la torre de senyals per contemplar un ampli panorama sobre tota la vall, especialment sobre el sector del serrat del Castell, que es domina molt bé. Corona el serrat el Castell de Montmany; a sota hi ha la casa de can Pussa, i una mica a l'esquerra el Romaní. Més avall també veiem unes modernes pistes de tennis. Cap a l'est tenim la vall del Congost i al sud el Serrat d'Ocata.

Sortim de Puiggraciós per una pista paral·lela a la que hem arribat, situada en un nivell superior. Té marques grogues i blanques del PR C-33 i a l'inici hi ha una aixeta amb aigua. Aquesta pista gira a l'oest i planeja cap al Coll de Can Tripeta i, avui dia sense vegetació arbòria, ens ofereix esplèndides vistes sobre els sots i els cingles.

Coll de Can Tripeta (0:40h, 700a). A la novel·la queda desfigurat amb el nom de coll de Can Ripeta. Separa les aigües que a través del riu de Marlés van al Congost de les que van al Tenes a través del sot de Bellobir. En aquest sot, situades en unes feixes que es veuen 150 metres avall, hi havia les cases de can Pau Boget, can Carbassot i can Coll. Deixant camins i pistes a un i altre costat, continuem per la pista principal que ens ha portat fins aquí per iniciar la pujada als Cingles pel Grau Mercader. Al començament del grau hi ha una cadena que barra el pas als cotxes. Aquest pas extraordinari s'obre en la roca des de 1944, quan es va fer la pista que va colgar l'antic pas. Més sobre el grau Mercader. Mentre pugem es van ampliant les vistes sobre la vall del Tenes.

Alt del Grau Mercader (0:52h, 770a). Quan arribem a dalt del grau i aquest comença a baixar suaument i ja es veuen les primeres vistes sobre els terrenys de Sant Pere de Bertí, deixem la pista i agafem un corriol a la dreta, amb precaris senyals verds. El corriol segueix de prop la cinglera i endinsa en un dels escassos boscos que s'han salvat de l'incendi. Poc després d'acabar-se el bosc deixem un corriol a l'esquerra i anem pel de la dreta, sempre arran de cinglera.

Puig Ciró (1:02h, 845a). Arribem a un pal de bandera i un pessebre arran mateix de cinglera, vint metres per sota del Puig Ciró, que ha quedat a la nostra esquerra. Cal estar atents al precipici. És el punt més alt del recorregut i val la pena fer una parada per contemplar a pler la vista sobre tota la vall de Montmany, que tenim a sota nostre mateix. En primer terme tenim Sant Pau de Montmany i l'Ullar, a la dreta (S) el cim de Puiggraciós amb una torre de vigilància d'incendis, i cap al NE, a la nostra esquerra el serrat del Castell, cap on anirem aviat. Vers l'oest tenim la vall del Tenes, i podem veure destacada la punta del turó de les Onze hores.

Sortim d'aquest punt d'observació continuant el camí d'arribada, que va resseguint la cinglera, ara una mica per sota del cim del Puig Ciró, que anem voltant per costat est. Quan ja s'ha voltat el cim, en una petita esplanada, deixem un camí a l'esquerra que baixa cap al sot d'en Berga. Al fons i a l'altre costat podem veure la masia fortificada del Clascar. Continuem fent la volta a un turonet per la dreta.

Grau de Montmany (1:12h, 820a). Arribem a un coll sobre el grau de Montmany, on hi ha una cruïlla de camins. A l'esquerra (W) baixa al sot d'en Berga un camí amb senyals blaus; cap al nord, al costat d'un contrafort rocós i amb marques verdes i vermelles puja un camí que va seguint la carena i que ens permetria pujar al Puigfred o dirigir-nos cap a Sant Pere de Bertí; nosaltres anirem cap a l'est, seguint marques blaves i grogues, per començar a baixar el grau de Montmany, que fa tres o quatre revolts tallats a la roca.

Al cap de quatre minuts i després de passar per sota una línia elèctrica i quan el camí tira definitivament cap al SE, deixem els senyals blaus per decantar-nos per un altre camí que tenim a la nostra esquerra (780á). Aquest camí s'ha recuperat recentment i és el pas natural per pujar el grau de les masies del costat del serrat del Castell. El camí segueix direcció NE i baixa al principi amb fort pendent, per anar-se moderant després.

Coll de Montmany (1:23h, 700a). Arribem a aquest coll que separa la vall del riu Marlés de la del Sot del Bac. Per la dreta arriba un viarany molt brut que surt de la Rovira i per l'esquerra un altre viarany porta a la capçalera del torrent del Bosc Negre, que ens permetria arribar fins a les ruïnes de la casa Nova, una de les més apartades de la parròquia de Montmany. Nosaltres seguirem per la carena, cap al Castell dels Moros o de Montmany. Al cap de set minuts arribem a un altre collet, on hi ha un corriol que baixa a la casa de Romaní, que és a sota mateix. Continuem per la carena i poc després ens decantem una mica a la dreta, ja prop del coll del Pla de la Creu. Per aquest coll puja una pista que per la dreta ve de la carretera de Montmany passant per Can Pussa i que per l'altre costat baixa cap al Sot del Bac. Les cases de Romaní i Can Pussa es mantenen com a segones residències. El coll, després de l'incendi, és un lloc desolat, amb una curiosa barraca metàl·lica, amb tres o quatre mòduls i una estranyíssima i vella metralladora. Si baixem una mica cap al nord i ens acostem a un petit esperó que hi ha darrere d'aquesta barraca podrem tenir una excel·lent visió del Sot del Bac i, en primer terme, cap a la dreta de la vall, les ruïnes de la casa del Prat. Tornats al coll, a la nostra esquerra, en direcció NE una pista planeja per sota del castell pel seu costat nord. Nosaltres seguim per la pista que ve de Montmany, però de seguida la deixem per una altra de precària que puja cap al costat sud del castell, on arribem en quatre minuts.

Castell de Montmany (1:40h, 690a). Conegut també com a Castell dels Moros, aquest castell només té dues mitges parets que es mantinguin dretes. Després de l'incendi que ha arrasat l'abundant vegetació que l'envoltava, ofereix excel·lents vistes de la contrada.

Un cop aquí ja es tracta de tornar al cotxe. Per això cal tornar al coll del Pla de la Creu. Ara tenim dues opcions. La més còmoda és agafar la pista en direcció cap a can Pussa i baixar tranquil·lament fins a la carretera de Montmany, on s'arriba ja molt a prop de l'Ullar.

L'altra opció, una mica més laboriosa, és anar a agafar una pistota que passa per sobre mateix de Romaní i gairebé entra a la casa. Passada la casa, en el primer revolt a mà esquerra, agafem una pista secundària que tira cap a la dreta i va resseguint la muntanya per la solana de sota mateix de la cinglera, en baixada suau primer, i planejant després. És una camí més dolent, però més entretingut i passa per les a penes perceptibles ruïnes de Can Mestre, que es troba en un petit replanet. Sortim en direcció SW i després anem baixant per unes feixes, ja sobre el riu de Marlés, però sense baixar gaire, per anar-lo a travessar per sota de la casa de la Rovira, en un lloc on hi ha abundància de roures, que justifiquen encara el nom de la casa. Des d'aquí només cal tirar avall cap a Sant Pau de Montmany pel camí de pujada.

Cotxe: Km 0 de la carretera de Montmany (2:20h, 530a).

Opció més llarga

Una segona opció més llarga és sortir caminant des de l'estació de tren del Figueró. Té dos avantatges:
1. Arribar caminant a Montmany, com ens ho descriu Raimon Casellas en la novel·la.
2. Fer la tornada pel magnífic Sot del Bac.

Descripció

Anada. Estació del Figueró (0:00h, 300a). Se surt de l'estació en direcció a Barcelona i de seguida es troba la carretera, molt poc transitada, que porta en 4 Km a Montmany. Després d'un quilòmetre, quan la carretera fa un revolt molt pronunciat cap a la dreta hi ha la possibilitat d'agafar a l'esquerra la pista que porta a Can Oliveres, passa per davant d'aquesta casa, baixa a travessar el riu i després, seguint sempre prop del seu marge dret i deixant algun trencant a mà esquerra va directe fins a sota mateix de l'Ullar. És un camí més curt i molt més entretingut i és segurament el que té present Casellas en la seva novel·la, ja que la carretera actual llavors encara no existia, però té l'inconvenient que actualment l'últim tram és molt brut, ja que ningú no el fa servir. Per això considero més recomanable seguir la carretera, encara que és més avorrit i cal estar atents als possibles cotxes. Sigui com sigui cal calcular més o menys una hora fins el lloc de partida de l'itinerari anterior.

Tornada. Coll del Pla de la Creu (0:00h; 1:40h de l'itinerari anterior). Després de baixar del castell, en lloc de seguir la pista cap a l'esquerra, en direcció a Montmany, l'agafem cap a la dreta, en direcció al Sot del Bac. La pista s'enfoca cap al fons del sot, de cara a la cinglera, per anar a travessar el sot del Bosc Negre per sobre del Salt del Prat, i després travessem el Sot del Bac, quan el sot es fa més profund i encaixonat. Passat el sot trobem senyals grocs i blancs del PR C-33, que seguim cap a la dreta, sot avall. Aquí l'itinerari segueix un dels racons més bonics i coneguts de Catalunya, amb salts d'aigua, gorgues i agulles d'escalada. Al final del sot hem de passar un pas a nivell i després girar cap a la dreta, per tornar a l'estació.

Estació del Figueró (1:30h). Final de recorregut. Si sumem aquest recorregut a l'anterior hem de contar unes quatre hores, sense tenir en compte les parades.