Els
sots feréstecs (si voleu
més informació cliqueu aquí)
representa el fracàs de l'artista en el seu intent
de transformar la societat. El protagonista, mossèn
Llàtzer, encarna l'home superior, el Bé i
l'Ideal, que s'enfronta a les multituds, el Mal i la Natura,
encarnades per la Roda-soques. El personatge que inicia
el llibre, l'Aleix de les Tòfones, simbolitza la
degradació de les qualitats humanes.
Mossèn Llàtzer és un capellà
de ciutat que ha estat exiliat a una parròquia rural,
Montmany o Els Sots Feréstecs, perquè havia
intentat reivindicar la memòria d'un filòsof
del passat -potser Sibiuda o Verdaguer-. Hi va carregat
de bones intencions, amb el propòsit de donar vida
espiritual als pagesos. Però de seguida xoca amb
la seva gasiveria i desconfiança. Com que veu que
no en treu res, intenta convèncer-los amb l'exemple,
i així es posa a refer tot sol l'edifici malmès
de l'església, però no aconsegueix altra cosa
que la mirada burleta del camperols i que el titllin de
ric.
Mentrestant ha arribat a l'ermita de Puig-graciós
la Roda-soques, una prostituta que aviat aconsegueix l'èxit
que li falta al capellà, i es fa seus els pagesos.
Llavors mossèn Llàtzer canvia de tàctica
i intenta fer-los canviar mostrant-se sever amb ells amenaçant-los
amb els càstigs de l'infern. Quan la Roda-soques
el desafia, presentant-se a l'església, l'expulsa,
però no és sinó un triomf aparent,
perquè els pagesos el deixen sol i no van més
a l'església. Cau abatut i, durant la seva malaltia
la natura destrueix les millores de l'església, que
tant li havien costat.
Però el seu calvari encara no ha acabat: quan més
enfonsat es troba rep la petició de l'últim
sagrament d'un fidel. Això li fa concebre esperances,
i malgrat que està dèbil i és de nit,
es dirigeix a la seva casa, la més allunyada de la
parròquia; però tot ha estat una burla. En
el camí de tornada s'estimba i cau en un estat catalèptic,
que el manté amb plena lucidesa mental, però
sense moviments. El creuen mort, i mossèn Llatzer
ha d'assistir impotent al triomf de la Roda-soques durant
el seu velatori.
D'entre els aspectes remarcables de la novel·la cal
ressaltar el llenguatge, fort, coent, farcit d'onomatopeies,
repeticions i ruralismes; tot plegat intenta reflectir la
situació de forta tensió entre els dos pols
i la despersonalització, ignorància i bestialitat
dels pagesos. Aquesta selecció de trets literaris,
especialment del lèxic, va provocar la reacció
contrària d'una part de la intel·lectualitat
catalana, que van titllar el llenguatge "mascle"
de barroer i curt de mires, i que va donar ocasió
a la caricatura publicada al Cu-cut en què els pagesos
de Montmany apedreguen Raimon Casellas. Llavors no podien
ser ells qui l'apedreguessin, perquè la majoria no
sabia llegir; ara tampoc, perquè ja no n'hi ha.
Els sots feréstecs, malgrat el seu fort caràcter
simbòlic, té una base molt realista: hi ha
llocs i cases perfectament identificables sobre el mapa;
reflecteix una realitat històrica sobre peripècies
d'alguns rectors anteriors de la parròquia, que Raimon
Casellas devia conèixer prou bé arran de les
seves estades infantils a la masia de l'Ullar (Uià,
en la fonètica de la contrada), i alguns dels pagesos
descrits corresponen a figures reals, per més que
estiguin caricaturitzades.
