És l'art característic de l'Occident cristià que succeeix cronològicament el romànic. Neix al segle XII, època en què coexisteix amb l'estil dominant, el romànic; la seva màxima esplendor es dóna entre el segle XIII i les primeres dècades del segle XVI. Va adoptar diverses variants regionals.

L'abadia de Saint-Denis (l'Illa de França) és considerada el primer edifici gòtic i el centre d'irradiació d'aquest estil a tot l'Occident cristià. Cal recordar que l'Occident s'ha ampliat des del punt de vista geogràfic, ja que gairebé tota la península Ibèrica és cristiana. La puixança dels segles anteriors es trenca de manera dramàtica al segle XIV, quan la crisi s'apodera d'Europa i al costat seu s'obre camí una altra sensibilitat que es reflecteix també en l'art.

La característica més destacada de l'arquitectura gòtica és la verticalitat i la lleugeresa. Els seus elements distintius són l'arc apuntat (o ogival) i la volta de creueria.

El temple gòtic

Encara que es continuen construint temples petits, l'edifici religiós gòtic per excel·lència és la catedral.

Planta basilical amb creuer (intersecció de la nau central amb les perpendiculars). Capçalera o testera, on se situa el presbiteri envoltat d'una girola o deambulatori al qual s'obren capelles radials.

Suports: un sistema constructiu no treu importància als murs, els quals ja han de sostenir grans pesos perquè la coberta és més lleugera i descansa per trams en pilars cilíndrics, amb columnetes adossades o sense, i amb motllures que acabaran substituint els capitells.

A l'exterior dels murs, un complex sistema de contraforts (o estreps), arcbotants (o arcs boterells) i pinacles contraresta l'empenta de les voltes. A l'interior, se superposen diversos nivells (normalment quatre). De baix a dalt, aquests nivells són: nivell d'arcades i suports, galeria o tribuna, trifori i finestrals amb vidrieres elegants. L'interior de la catedral gòtica apareix banyat de llum multicolor, lleuger com un calat.

Cobertes: voltes de creueria amb esquelet de nervis que es creuen, al centre, a la clau de volta. Cada tram (entre pilar i pilar) té la seva coberta, delimitada pels arcs faixons (o perpianys) i els formers. Les superfícies entre els nervis i els arcs que tanquen la volta s'anomenen plementeries. Les voltes de creueria simple tenen quatre plementeries, però segons el nombre de nervis creix també el de plementeries (volta sexpartida, de tercelets, estrellades, i de ventall). Els arcs, al principi apuntats, es van diversificant: conopial, carpanell, etc.

Torres: les situades a la façana estan coronades sovint amb agulles altíssimes. Es construeixen també torres als extrems i al damunt del creuer. Tot això, afegit als arcbotants, els pinacles, etc., atorga a les catedrals la seva monumentalitat que domina les ciutats i les dota, gràcies al seu perfil característic, de personalitat.

Façanes: la façana principal és la dels peus del temple. La portada s'adorna amb abundants escultures, i la façana es completa amb finestres allargades, rosasses i galeries. Tots aquests elements són a diferents nivells i creen un contrast entre la seva horitzontalitat i la verticalitat de les agulles de les torres, els pinacles, els arcs apuntats i els gablets.

És característica la façana de la catedral de Milà (gòtic tardà o internacional).

Són gòtiques les catedrals de Notre-Dame de París, de Chartres, de Reims, d'Amiens i de Beauvais, a França; les catedrals d'Orvieto, de Siena i de Santa Maria dei Fiori (Florència), a Itàlia; les catedrals de Conca, de Burgos, de Lleó, de Toledo, de Barcelona i Santa Maria del Mar, la Seu antiga de Lleida i part de la de Girona, a l'Estat espanyol; les catedrals de Salisbury, de Westminster i de Wells, a Anglaterra; i les catedrals d'Estrasburg, de Lübeck, de Colònia i de Praga als territoris de l'antic Imperi germànic.

Altres edificis gòtics

Els monestirs: els ordres religiosos de l'època gòtica, com ara el del Císter (reforma benedictina) i els mendicants (franciscans i dominics), prediquen austeritat, idea que es transmet també a les construccions monacals. Amb el temps, però, aquests edificis es van enriquint tant en l'aspecte econòmic com en el decoratiu. La seva estructura i els seus components són, en general, els dels monestirs romànics. Són importantíssims els monestirs de Poblet (Conca de Barberà) i de Santes Creus (Alt Camp), d'estil cistercenc; i el de Santa Maria de Pedralbes (Barcelona). A Portugal, destaca el de Batalha.

L'arquitectura civil gòtica és molt variada i rica. El palau o residència senyorial urbana és un edifici molt representatiu del gòtic civil (per exemple, el Palau Reial de Barcelona). Els castells van perdent la seva importància defensiva i estratègica, encara que a la península Ibèrica destaquen els castells dels ordres militars. Proliferen els edificis que són la seu del poder polític –municipal i altres– també es construeixen molts edificis comercials (drassanes, llotges, etc.) i hospitals. Bona part de les ciutats estan emmurallades.

[qüestionari]