L'expansió de l'Imperi romà cap a llocs on no es coneixia la vida urbana va obligar a crear ciutats de nova planta. Això va afavorir el desenvolupament d'una teoria i una pràctica urbanístiques complexes. Les necessitats de comunicació, de proveïment i de dotació d'infrastructures van potenciar l'enginyeria. Aquestes noves necessitats implicaven l'ús de materials no emprats fins aleshores, com ara l'opus cementicium, conglomerat d'argamassa i pedra.

Les ciutats es podien desenvolupar a partir de nuclis anteriors (per exemple Empúries, al litoral català), a partir de campaments militars (Lleó) o bé a partir d'assentaments de colònies de veterans (Mèrida). La ciutat s'inaugurava amb un ritual que consistia en la consulta als àugurs, seguit del marcatge del perímetre urbà amb una arada. El traçat de la ciutat tendia a ser geomètric i el recinte urbà es partia en quatre parts segons un eix longitudinal i un altre de transversal (cardo i decumanus). El recinte s'emmurallava i s'obrien portes als extrems de les vies principals. Els carrers perpendiculars entre si formaven insulae (illes de cases).

Les ciutats tenien una infrastrucutra acurada, amb clavegueram, safareigs públics, paviment, etc. El subministrament d'aigua sovint obligava a construir complicats sistemes de conducció per salvar els desnivells del sol. L'aqüeducte de Segòvia o el pont del Gard, el qual és pont i aqüeducte alhora, en són bons exemples. Els camins i les calçades comunicaven les ciutats més importants entre elles i, és clar, amb la capital de l'Imperi, Roma.

El fòrum (n'hi podia haver més d'un) era el centre neuràlgic de la ciutat, i s'hi trobaven la basílica (tribunal, borsa comercial, lloc de reunió), els monuments commemoratius (columnes com la de Trajà, estàtues d'emperadors, arcs triomfals) i els temples.

El temple romà

A primera vista es pot confondre amb el grec, ja que es construeix segons els ordres clàssics. Però hi ha dos aspectes que els diferencien clarament: el temple romà s'edifica damunt un podi i les columnes, adossades al mur, no són elements sustentants, sinó decoratius (Maison Carrée de Nîmes). El conjunt, el temple romà és més pesant i menys estilitzat. El temple de planta circular és més freqüent a Roma que a Grècia (temple de Vesta a Tívoli). El Panteó de Roma és un enorme temple circular cobert amb una cúpula grandiosa, construïda amb cintra, sobre un cos cilíndric. Al Panteó es posa de manifest l'audàcia romana en l'ús de noves tècniques i materials.

Altres edificis romans

A més dels ja esmentats, cal destacar per la seva magnificència els edificis dedicats als espectacles públics, és a dir els teatres, els amfiteatres, els circs i els hipòdroms.

El teatre consta de les mateixes parts que el grec, però amb l'única diferència que l'orquestra ja no és el lloc de la representació, sinó que és ocupada pel públic. L'espectacle, doncs, es desenvolupa a l'escena, sovint monumental i enlairada fins a nivell de les grades superiors. El teatre ja no és obert a la naturalesa, sinó tancat i construït totalment (ja no s'aprofiten tant els desnivells del terreny).

L'amfiteatre és una creació del tot romana: és l'espai on tenen lloc les lluites de gladiadors, els espectacles navals, etc. La seva estructura és com la d'un teatre doble. Són de forma el·líptica i l'arena és circular. Les graderies enlairades dels teatres i dels amfiteatres obliguen a construir voltes que les sostinguin. Tot plegat demana un gran enginy en el càlcul d'estructures. L'amfiteatre romà més espectacular és el Colosseu de Roma.

Les termes o banys públics, com ara les de Dioclecià a Roma, són el centre de la vida social dels romans i, per això, als espais dedicats als banys (caldarium, tepidarium, frigidarium i apoditherium) s'afegeixen biblioteques, sales de joc i de repòs, etc.

L'habitatge romà és molt interessant ja que es construeix segons una estructura heretada del passat, que, al seu torn, serà el model per al futur. La casa unifamiliar romana o domus (també hi ha habitatges de pisos, a la planta baixa dels quals se situen els locals comercials o tabernae) es distribueix al voltant d'un pati descobert (atri), amb un estany al centre i rodejat d'habitacions. La gent més rica disposava de vil·les campestres, com per exemple la vil·la Adriana a Tívoli, amb jardins, estanys i profusió d'estatuària.

[qüestionari]