Les unitats de mesura d'Egipte es van basar en el cos humà, igual que algunes de les actuals mesures, per exemple el pam o el dit.

La unitat de mesura estàndard per a la longitud era el colze real, és a dir, la distància des del colze del faraó fins a la punta dels dits, al voltant de 20,6 polzades és a dir, 52,3 cm . També s’emprava el dit o dígit que fa referència a l'amplada d'un dit, o una mica menys de 3/4 polzades o 2 cm. Llavors, a 4 dits se’ls deia palmell, i alhora 7 palmells equivalien a un colze real. Així, cent colzes reals s’anomenaven un khet, i a un khet quadrat se li va donar el nom de setat que s’emprava sobretot per donar les àrees dels camps i terres de conreu (Chace, 18-20).

La unitat de mesura estàndard per al volum va ser la hekat, que era de 292,24 polzades cúbiques o 4,79 dm³. Així, per exemple, la quantitat de gra en la collita o d’un graner podria haver-se mesurat en hekat, però el més probable és que figuri en quàdruple-hekat (4 hekat) o en khar (20 hekat) o fins i tot en centenars quàdruple-hekat (400 hekat). A més a més, per mesurar petites quantitats de gra, van dividir el hekat en 320 ro. No obstant això, només estaven permesos els números de ro corresponents a les fraccions de l’“Ull d’Horus”. (Chace, 18-20; Gillings, 210).

Així, només van ser utilitzats:

S’anomenen fraccions de l”Ull d'Horus” pel déu-falcó egipci Horus. Segons la llegenda egípcia, l'ull d'Horus va ser trossejat en una baralla i més tard el déu Thot va restaurar l'ull i es van tornar a armar les peces tal com es mostra en el diagrama (Dilke, 24)