• Benvinguda
  • Arbres
  • Ocells
  • Jardí
  • Hort
  • Peixos
  • Figures
  • Contacte

UN PASSEIG PEL MÓN SENSE MOURE´NS DEL PATI DE L´ESCOLA

Arriba l’hora del pati!

L’entrepà i avall que fa baixada!

Què puc fer al pati si no m’agrada jugar a futbol?

Puc jugar a baletes, amb la baldufa, a cromets o a corda. O puc parlar amb els companys.

I també puc passejar. I, si poso una mica d’imaginació, fins i tot puc donar un llarg passeig per països molt llunyans!

Et ve de gust acompanyar-me?

Al pati de l’escola hi ha arbres vinguts dels racons més llunyans del planeta. Puc començar per les muntanyes de Grècia i acabar al desert del Sahara.

Clàssic com els herois de l’Odissea, auster i elegant, el xiprer és un arbre originari de la mediterrània oriental. Per la nostra cultura, el xiprer és un arbre funerari que s’acostuma a plantar als cementiris encara que també és freqüent trobar-lo plantat a les portes de cases pairals i masies com a arbre que dóna la benvinguda a qui les visita. Molts xiprers d’Europa pateixen un fong que els està matant i els biòlegs estan intentant descobrir un producte per frenar aquesta plaga.

Al costat de la porta d’entrada del Camí del Mig, hi ha l’arbre de Judea o arbre de l’amor que prové també de la mediterrània oriental. Floreix per l’abril i el maig i tot l’arbre es vesteix amb el color rosat de les seves flors.

Si continueu el viatge cap a l’orient, cap a l’interior d’Àsia, podem trobar el cedre, la morera, les mèlies, les sòphores i les tuies

El cedre és un arbre provinent de les muntanyes de l’Himàlaia (també hi ha varietats que són originàries del Líban) que pot assolir una alçada considerable. Hi ha un cedre plantat davant el pati de l’antiga casa de la senyora Emília. És un arbre fantàstic, alt i robust. Els cedres tenen un problema: la seva guia, en comparació a la seva corpulència general, és molt primeta i es pot escapçar amb una forta ventada. Si això succeeix, l’arbre no creix més en alçada. El nostre cedre té una guia ferma i, cada any, creix més i més.

A la vora de les pistes, hi ha exemplars de morera. Les moreres foren importades de la Xina farà uns 600 anys, quan es va introduir a Europa la cria dels cucs de seda.

Amb els seus troncs forts, a l’hivern sense fulles i amb els fruits penjant de les branques com raïms foscos i a la primavera plenes de fulles verdes i milers de floretes liles i oloroses, les mèlies componen una bonic conjunt que poden veure davant del parvulari.

Al costat de l’escala del parvulari, hi ha uns exemplars de sophores o acàcies del Japó que floreixen cap el mes de setembre amb unes flors blanques i petites.

A la cantonada de la sala del parvulari, hi ha un exemplar de tuia, un arbre molt semblant al xiprer.

Si continuem el nostre viatge imaginari i travessem l’oceà Pacífic, trobarem el continent Americà i allà descobrirem les tipuanes, els negundos i les catalpes però, abans, haurem fet una escala a Austràlia on trobarem el braquiquiton.

El braquiquiton també s’anomena arbre ampolla per la forma que presenta el tronc que és molt eixamplat per la base. Al pati del parvulari hi ha exemplars d’aquest arbre. El braquiquiton conserva el fullam a l’hivern i té uns fruits molt curiosos en forma de barqueta.

Les tipuanes floreixen tard, cap el mes de juny, i ho fan de manera espectacular. Tot l’arbre es vesteix de groc i les flors, quan cauen, encatifen el terra. Les tipuanes mantenen les fulles ben entrat l’hivern i els seus fruits presenten una gran ala que giravolta quan cau ajudant a la llavor a desplaçar-se. L’origen d’aquest arbre es troba a Sud Amèrica encara que s’ha adaptat molt bé al nostre clima i el trobem a molts carrers i places de les nostres ciutats. Hi ha unes quantes tipuanes al pati del parvulari.

Si viatgem més al nord del continent americà, trobem les catalpes que presenten un aspecte característic a l’hivern amb els seus fruits, com llargues mongetes penjant de les branques i les seves flors blanques en forma de ramell a la primavera. Tenim dos exemplars de catalpes: un darrera de les porteries, al costat del passeig Pau Claris i un altre davant les escales del parvulari.

També de nord Amèrica són els negundos que es troben davant la porxada del menjador. Els negundos disposen les flors separades en arbres diferents. Així podríem dir que hi ha negundos mascles i negundos femelles. Els seus fruits tenen una petita ala que els facilita la dispersió.

Podem travessar l’Atlàntic i tornar cap a Europa, i bé ens portarem un exemplar de plàtan que, creuat amb els plàtans europeus, ens donarà l’espècie de plàtan tan popular dels nostres carrers i places. Així, el plàtan d’ombra és una espècie híbrida, sorgida dels creuament d’una espècie europea i una d’americana. Els seus fruits en forma de bola contenen apinyats un gran nombre de llavors en forma de petit paraigua. Tenim uns quants plàtans d’ombra al voltant de les pistes.

Però, pareu un moment: abans poden fer un salt cap a l’Àfrica i veure les palmeres de dàtils que creixen en aquelles terres. En tenim una magnífics exemplars al costat de la reixa del Camí del Mig i un de més petit (i de dàtils no comestibles) al costat del menjador. Els primers han nascut d’unes llavors portades de l’Àfrica i el segon el van traslladar del passeig marítim fins l’escola. Les palmeres, encara que no ho semblin, són grans herbes i no arbres. Es cultiven a Europa per aprofitar els seus fruits, els dàtils i, sobretot, per les seves fulles amb les que es fan les típiques palmes del diumenge de Rams. Com els xiprers, era costum plantar palmeres a l’entrada de les masies i cases pairals com a símbol d’hospitalitat. Al barri Pla d’en Boet encara podem trobar algun gran exemplar de palmera que ens recorden el lloc on s’aixecaven aquestes cases de pagès, és el cas de la que es troba a la plaça mestre Galí, una palmera alta i esvelta amb una capçada magnífica. Les palmeres estan constituint l’aixopluc de les cotorres argentines aquests ocells verds tan sorollosos que cada cop són més freqüents als carrers de les nostres ciutats.

I arribem a la vella Europa...

Al fons del pati del parvulari, a la zona del carrer Alarona, hi ha uns quants oms que a l’estiu ens ofereixen una bona ombra. Els oms treuen els fruits abans que les fulles i, quan maduren, els trobem escampats pel pati en forma de petits platets amb la llavor al centre. Les fulles d’aquests arbres són molt curioses ja que son desiguals (asimètriques) en la seva base.

I també ens trobem amb molt altres arbres com els til•lers, els lledoners, la noguera els llimoners, els tarongers, l’olivera, els nesprers, l’ametller... Però aquests els deixem per un proper dia quan ens vingui de gust fer una altra passejada.

Ep! el timbre està sonant. El pati s’ha acabat! Cap a classe que ara fa pujada!

Figuera
Alber
Pollancre
Mimosa
Pi Pinyoner
Prunera

Blog Arbrescamidelmig

*Article aparegut a la revista L’Oreneta. Escrit per Joan Antoni Baron ( 1994) i revisat per Lola Casas (2006)