TOTS ELS POBLES, VILES I CIUTATS....flor de lis




Tots els pobles, viles i ciutats del Maresme són iguals. Hi ha unes cases davant el mar, sobre la platja, que formen l'antic barri de pescadors. Aquestes cases estan separades en dos grups- el de llevant, el de ponent- per la riera.

La riera baixa, generalment, en forma abrupta i ràpida de la minúscula vall de l'interior. Sobre els seus marges s'alcen uns edificis que solen ésser, a cada poble, els més burgesos. Aquests edificis formen la Rambla.

La Rambla és el centre d'aquestes poblacions. Tothom - o gairebé- ha de passar per la Rambla cada dia. Cap al vespre, les senyoretes i els joves de la localitat s'hi passegen molt ben posats.

Generalment, aquestes rieres són seques. Tenen un aspecte exhaust i polsós. Uns arbres n'ombregen els marges. Quan plou esdesborden, fan molta fressa, arrosseguen molta sorra i produeixen uns estralls meridionals i tartarinescos.

Després, a tots dos cantons de la Rambla, hi ha cases, els carrers, les places, les fàbriques. Com que gairebé tots aquests pobles estan construïts sobre un pla més o menys inclinat, la seva constitució està formada per carrers paral.lels al mar, superposats.

En aquesta ampliació, hi sol viure la ciutadania que no depèn exclusivament del mar -o sia la immensa majoria dels seus habitants.


Es pot fàcilment imaginar el creixement a gran escala d'aquests pobles -d'un d'aquests pobles. Si ho feu, el nucli que apareixerà en el vostre pensament serà exactament com l'actual Barcelona.

Barcelona té la constitució bàsica típica d'un poble del Maresme. La riera de Barcelona és la Rambla. No hi ha cap raó que s'oposi que un d'aquests pobles arribi a ésser, amb el temps, el que és Barcelona.

En realitat Barcelona és el poble del Maresme que té més habitants -alguns més que Mataró, simplement. Barcelona és la capital del Maresme. Barcelona, per les seves dimensions, és una ciutat a part, però Barcelona no ha format mai una comarca a part.


Si algun dia us trobeu en un d'aquests pobles, seguiu la riera contra corrent, cap a l'interior, i, després de caminar alguns quilòmetres (pocs), trobareu, recòndit, assolellat, estàtic, un altre poble.

De Vilassar de Mar arribareu a Vilassar de Dalt; d'Arenys de Mar, a Arenys de Munt; de Caldetes a Sant Vicenç de Montalt; de Mataró, a Argentona. (...)

Posiblement aquests pobles es formaren quan les poblacions de la costa no es pogueren mantenir en el platjar de la inseguretat produïda pels pobles del mar. Del mar estant són invisibles. Des d'aquests minúsculs poblets rurals -que són una delícia, recollits, adormits en el brunzinar de les abelles, en els perfums de les herbes seques, en una pau extasiada- es veu una falda de terra elegantíssima que baixa lentament cap a la costa i el mar en llunyedança. (...)


Les poblacions de la costa són vives, animades, denses i sovint industrials. Poblacions de pas amb el tragí de la carretera i del ferrocarril, la seva vida és una dispersió de portes enfora. Els pobles de l'interior, en canvi, tenen una prodigiosa calma.

Posats dins d'una botànica exquisida, de garrofers molsuts i d'ametllers rosats, de marges dolços amb les atzavares elegants, amb el verd brillant de tarongers i llimoners a les façanes de les cases, amb horts recòndits on la sínia canta, els rierals profunds amb les velles figueres, perfumats de fonoll, espígol i farigola, aquests pobles semblen concentrats cap endins, plegats sobre ells mateixos.

Són pobles que m'agraden.