Motiu :
El valor de la responsabilitat és un dels puntals de la formació d’una
personalitat madura i competent. Si els docents de l’educació física es
dediquen només a donar ordres i els alumnes a complir-les perdrem tot el ventall
d’actituds lligades a les activitats on l’alumne es sent responsable com són la
presa de decisions, la llibertat d’actuació, el control de tasques i la
dosi d’empatia necessària que es
necessita en una activitat de responsabilitat al mig d’un grup d’iguals.
Podem fomentar la responsabilitat individual o de grup amb diferents
activitats:
“Ensenyar és aprendre dues vegades”
|
El fet de demanar a uns alumnes que
ensenyin una determinada habilitat, un joc... a uns altres estimula molt el seu sentit de
responsabilitat. Una bona idea és fer intercanvis
entre cursos; per exemple, un grup d’alumnes de sisè de Primària ensenya un
joc a una classe de cinquè i un grup d’alumnes de cinquè ho fa a una classe
de sisè. Evidentment els alumnes del cicle superior també poden ensenyar jocs
i habilitats a alumnes més petits. |
Jocs simples com el “cementiri”, “lladres i policies”, explicats a cicle inicial, o activitats més complicades com el bàdminton per a una classe de cinquè, poden ser objecte d’una activitat en la qual els objectius serien: |
·
Presentar
el joc de forma adequada, seguint un ordre: material, nombre de jugadors,
objectiu del joc, forma de fer punts, de “guanyar/perdre”, forma d’acabar el
joc, detalls tècnics... |
·
Esforçar-se
en dir les paraules justes, en un to de veu adequat i mirant els alumnes que
escolten. |
·
Esforçar-se
en presentar l’activitat de forma seriosa, la qual cosa no exclou un to
relaxat i amable . |
·
Posar-se
al lloc dels alumnes que escolten, pensant quin vocabulari poden entendre i quin
no, quins coneixements previs poden tenir del que es va a explicar, la
possibilitat de cansar-se per explicacions massa llargues... |
Fer de jutges |
Per a saber respectar les normes i fer-les
respectar, una activitat molt interessant és ensenyar els alumnes a fer de
jutges, a arbitrar en alguns dels jocs que fan. |
Posem un exemple: en una classe de 24 alumnes volem dedicar una sessió a jugar a mini-bèisbol. En comptes de jugar a mini-bèisbol en dos grups de dotze contra dotze, farem quatre grups de sis alumnes, que competiran de dos en dos. Així tindrem que controlar dos partits alhora(en el ben entès que tinguem dues pistes properes per a fer-ho) Com que la tasca de controlar dos joc alhora se’ns pot fer molt difícil, designarem a cada equip un voluntari/ària que “faci de jutge” seguint els següents criteris: |
o El jutge/essa participarà de forma normal en el joc. La seva tasca serà només actuar en cas de dubte, de jugada conflictiva entre dos equips. |
o Si un jutge creu que un jugador està eliminat assenyala el polze cap avall, si creu que no ho està l’assenyalarà cap amunt. |
o Com que a cada partit tindrem dos jutges, si tots dos es posen d’acord la seva decisió serà vàlida. |
o Si es dona la situació que no es posen d’acord i un assenyala el polze cap amunt i l’altre cap avall, la jugada es repetirà. |
o Aquesta forma de jutjar es pot portar a terme en jocs com el mini - beisbol, el “Pitxi”, el “cementiri”... en jocs com el futbol, on no hi ha eliminats sinó faltes i punts, caldria canviar una mica l’estructura de la forma de jutjar. |
o Evidentment, si en comptes d’una classe de 24 alumnes en tenim una de 14, no caldrà fer dos jocs alhora, la qual cosa farà que el mestre estigui “controlant” a distància un sol joc, i dic “a distància“ perquè és del tot necessari que els propis alumnes gestionin les seves faltes, eliminacions... és una forma de fer-los responsables del seu joc, dels seus actes. |
·
En les
activitats al gimnàs o pati, esser responsable de la pròpia roba.
·
En
les activitats a l’aire lliure, esser responsable del propi material ( veure el punt 3.2, en l’activitat “Fem el cim”).
Criteris i
ítems d’avaluació sobre l’apartat 2.17