CEIP TANIT, una escola oberta al món

Després de l’aturada que va suposar l’estiu reprendre el ritme feia una mica de por. Això s’ajuntava a la fusió de les dues escoles amb el lògic ressentiment en el ritme. Calia que tots ens adaptessim a la nova situació: Una nova escola, nous alumnes, nous companys, nous mestres, nous pares... moltes novetats per a tots. Val a dir que el procés de fusió de les dues escoles va ser exemplar i en un any ja podiem parlar d'una única escola.

Amb el curs començat i ja amb normalitat vàrem reprendre el projecte. El claustre de professors es va reunir amb els membres del Forum Idea. Vàrem estar tot un matí parlant, revisant la fase pilot entre tots i encarant el futur proper

Era el moment de començar la segona fase, la FASE DEL SOMNI. Aquesta fase consisteix en compartir amb els altres les idees individuals sobre la Comunitat d’Aprenentatge per tal d’arribar a una idea comú. Es tracta, doncs, de somiar entre tots quina és l’escola que volem.

Aquesta fase del somni té a la vegada tres etapes per a cadascún dels grups implicats:

Cadascún dels implicats en el projecte, pares, mares, mestres, alumnes, col·laboradors va ser convidat a somiar, a imaginar-se l’escola ideal:

Els mestres van posar al vestibul de l’escola un llibre en blanc on recollir les aportacions de tots ells.
Pels pares el Somni va començar amb una dinàmica, un joc de simulació, que els va posar en els diferents rols que actuen en la comunitat.
Els alumnes es van introduir en el somni a través d’una senzilla representació teatral a càrrec dels mestres.
Els altres col·lectius van ser convidats a dir la seva de la manera que creiessin convenient.
Finalment es va contactar amb un grup d’exalumnes de l’escola per a que també hi digessin la seva.

Un cop cadascú havia somiat pel seu compte aquest somnis es van posar en comú:

Els mestres van dedicar un claustre a llègir i comentar el que s’havia recollit en el seu llibre de somnis.
Els pares van anar penjant els seus somnis en una cartelelra a l’entrada de l’escola.
Els alumnes ho van treballar a les seves classes segons el seu nivell.

Va ser a la tardor, coincidint amb la castanyada, que cadascú va fer públics els seus somnis...

Els nens i les nenes de l'escola volien tenir molts amics, passar-ho bé i aprendre molt.
Els pares i les mares volien que els seus fills vinguessin contents a l'escola i que aprenguessin molt. També ells volien aprendre. També proposaven que l'escola estigués oberta més hores per fer els deures i les activitats complementaries.
Els mestres somiavem una escola bonica, acompanyada de música, amb nens contents, amb ganes d'estudiar...
Els exalumnes volien tornar a l'escola per ajudar....

Tots els somnis eren complementaris i de fet tots voliem el mateix... comença el projecte comú del que ha de ser la nostra escola. Avui el somni encara és viu i per mantenir aquestes ganes de somiar i compartir els nostres somnis tenim Tanit de nit.



	Després de l’aturada que va suposar l’estiu reprendre el ritme feia una mica de por. Això s’ajuntava a la fusió de les dues escoles amb el lògic ressentiment en el ritme. Calia que tots ens adaptessim a la nova situació: Una nova escola, nous alumnes, nous companys, nous mestres, nous pares... moltes novetats per a tots. Val a dir que el procés de fusió de les dues escoles va ser exemplar i en un any ja podiem parlar d'una única escola. Amb el curs començat i ja amb normalitat vàrem reprendre el projecte. El claustre de professors es va reunir amb els membres del Forum Idea. Vàrem estar tot un matí parlant, revisant la fase pilot entre tots i encarant el futur proper Era el moment de començar la segona fase, la FASE DEL SOMNI. Aquesta fase consisteix en compartir amb els altres les idees individuals sobre la Comunitat d’Aprenentatge per tal d’arribar a una idea comú. Es tracta, doncs, de somiar entre tots quina és l’escola que volem. Aquesta fase del somni té a la vegada tres etapes per a cadascún dels grups implicats: El somni individual Cadascún dels implicats en el projecte, pares, mares, mestres, alumnes, col·laboradors va ser convidat a somiar, a imaginar-se l’escola ideal: Els mestres van posar al vestibul de l’escola un llibre en blanc on recollir les aportacions de tots ells. Pels pares el Somni va començar amb una dinàmica, un joc de simulació, que els va posar en els diferents rols que actuen en la comunitat. Els alumnes es van introduir en el somni a través d’una senzilla representació teatral a càrrec dels mestres. Els altres col·lectius van ser convidats a dir la seva de la manera que creiessin convenient. Finalment es va contactar amb un grup d’exalumnes de l’escola per a que també hi digessin la seva. El somni compartit Un cop cadascú havia somiat pel seu compte aquest somnis es van posar en comú: Els mestres van dedicar un claustre a llègir i comentar el que s’havia recollit en el seu llibre de somnis. Els pares van anar penjant els seus somnis en una cartelelra a l’entrada de l’escola. Els alumnes ho van treballar a les seves classes segons el seu nivell. La festa del somni. Va ser a la tardor, coincidint amb la castanyada, que cadascú va fer públics els seus somnis... Els nens i les nenes de l'escola volien tenir molts amics, passar-ho bé i aprendre molt. Els pares i les mares volien que els seus fills vinguessin contents a l'escola i que aprenguessin molt. També ells volien aprendre. També proposaven que l'escola estigués oberta més hores per fer els deures i les activitats complementaries. Els mestres somiavem una escola bonica, acompanyada de música, amb nens contents, amb ganes d'estudiar... Els exalumnes volien tornar a l'escola per ajudar.... Tots els somnis eren complementaris i de fet tots voliem el mateix... comença el projecte comú del que ha de ser la nostra escola. Avui el somni encara és viu i per mantenir aquestes ganes de somiar i compartir els nostres somnis tenim Tanit de nit.
Pirineus 5-7 08923 Santa Coloma de Gramenet 93x.xxx.xxx ceip-tanit@xtec.cat