| | |
|
| |
| |
Les
llegendes
|
| |
A
la nostra escola tenim molt present que les festes i tradicions del nostre municipi,
la nostra comarca o bé el nostre país formen part de la nostra vida
i, per aquest motiu, cal treballar-les i tenir-les presents en les activitats
escolars. |
Les
llegendes són històries populars
amb molts elements imaginaris i fantàstics que donen explicació
a l'origen de noms de lloc, creences, noms de persones i altres tradicions. Al
llarg del temps, les llegendes s'han transmès oralment. |
A
Catalunya, les més conegudes són la llegenda de Sant Jordi,
la llegenda de la Mare de Déu de Montserrat i la llegenda de l'escut
de Catalunya. |
|
Sant
Jordi,
dia de la Rosa i del Llibre, festa cultural a Catalunya |
|
La
llegenda |
La
llegenda de Sant Jordi conta que hi havia un rei molt estimat que tenia
una filla molt bonica. Un drac que treia foc pels queixalls assolava les
terres catalanes i exigia cada dia el sacrifici d'una persona per a satisfer la
seva gana. Escollien la víctima a sorts, i un dia li va tocar a la filla
del rei. Quan la princesa s'apropava al drac, que rugia ferotge, va aparèixer
un jove cavaller. Era Sant Jordi, que, tot precipitant-se contra el monstre,
li va enfonsar la llança gola avall. El drac, vençut, va fer un
crit terrible i va caure mort a terra. |
|
Una
mica d'història |
Les
arrels històriques de la tradició de Sant Jordi es remunten al segle
XVIII quan es popularitza la diada com una festa d'exaltació catalanista.
|
Al
llarg dels anys s'ha consolidat com una festa tradicional i emotiva en la qual
els enamorats s'intercanvien una rosa i un llibre. |
Sant
Jordi, patró de Catalunya, és avui dia una festa popular, cívica
i cultural que en els últims anys ha obtingut un reconeixement internacional
en diferents països del món. |
En
l'actualitat, la celebració de Sant Jordi com la diada del llibre i la
rosa, es com-plementa amb l'organització d'actes cívics i culturals
arreu de totes les poblacions de Catalunya. |
|
Per
què es regalen llibres per Sant Jordi? |
Totes
i tots sabem perfectament que per Sant Jordi es regalen roses i llibres. I qui
més qui menys sap per què és tradició regalar roses:
diu la llegenda que quan el cavaller Sant Jordi va matar el drac, de la sang va
créixer una rosa vermella. El cavaller, la va collir i la va regalar a
la princesa. Fins aquí tots estem d'acord, oi? |
Però...
i, els llibres, d'on surten? Que potser el drac llegia una estoneta abans d'anar
a dormir? O potser el cavaller feia de bibliotecari els caps de setmana? O era
la princesa, que escrivia novel·les policíaques en comptes de brodar?
|
Res
de tot això! Resulta que el 23 d'abril coincideixen dues festes: la diada
de Sant Jordi i el Dia del llibre. I per què existeix un dia pel llibre
i, en canvi, no se celebra el Dia dels Espàrrecs o el Dia de l'Olla de
Pressió? O el Dia de les Sandàlies amb Sivella? Doncs perquè
a un escriptor i editor valencià que es deia Vicent Clavel se li va acudir,
fa més de setanta anys, que seria una bona manera de difondre els llibres
i la lectura. |
I
rumiant rumiant quin seria el millor dia de l'any per a fer la celebració,
van triar el dia del naixement d'un geni de la literatura: Miguel de Cervantes,
l'autor de Don Quijote de la Mancha. Aquest bon senyor havia nascut un 7 d'octubre
i les primeres festes del llibre es van fer en plena tardor. Però com que
amb fred i vent no ve gaire de gust passejar i mirar paradetes de llibres, la
festa no tenia èxit. Aleshores van buscar una altra solució: commemorar
el dia de la mort de l'escriptor, que és justament el 23 d'abril!
|
I
no us cregueu que el Dia del Llibre tan sols se celebra a Catalunya. L'any 1995,
embadalits per la festassa que organitzem pels carrers, la Unesco va declarar
el 23 d'abril Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor. Poca broma! I una altra
coincidència: William Shakespeare, l'escriptor anglès més
famós de tots els temps, també va morir un 23 d'abril.
|
|
Refranys |
Bon
sol per Sant Jordi i per Sant Marc, podràs beure el vi a raig |
Per
Sant Jordi vigila ton ordi; si en veus una espiga aquí, altra espiga allà,
vés-ten a casa, que prou ordi hi haurà |
Quan
per Sant Jordi gela, mal any de peres | No
diguis hivern passat que Sant Jordi no hagi passat | |
|
Llibres
recomanats |
El
protal de l'edu365 et recomana |
|
Què
pots fer per Sant Jordi ? Aquí et donem algunes suggerències: |
http://www.edu365.cat/stjordi/
|
|
La
festa a l'escola: |
|
Curs
2006-07 |
Curs
2002-03 |
|
Seguim
parlant d'altres llegendes ben conegudes a Catalunya |
|
La
Moreneta |
La
imatge de la Mare de Déu de Montserrat també té un
origen llegendari. Es conta que havia estat regalada per Sant Pere als fidels
barcelonins, i que més tard aquests la van amagar dins d'na cova, a la
muntanya més abrupta de Catalunya, per a protegir-la dels atacs dels sarraïns.
Molts anys després, uns pastors van veure que de la cova en sortia una
claror, i hi van trobar La
Moreneta. Tot i que el bisbe la volia traslladar a Barcelona, la imatge
pesava tant que ningú no la va poder moure, i tots van creure que la Mare
de Déu volia quedar-se per sempre més en aquell lloc. |
|
L'escut
de Catalunya |
|
L'origen
de l'escut de Catalunya també es remunta a una llegenda. Es creu
que quan els normands van envaïr les terres del rei Carles el Calb a França,
el comte de Barcelona Guifré el Pelós va anar a ajudar-lo.
Les tropes catalanes van contenir l'atac i van salvar el regne franc, però
Guifré va caure mortalment ferit. En veure que anava a morir, va demanar
un emblema per al seu escut. El rei Carles, mullant quatre dits en la ferida del
comte català, va dibuixar quatre barres de sang al damunt de l'escut d'or
de Guifré. |
Des
d'aleshores va quedar establert l'escut de Catalunya, fet amb la sang del primer
comte català. |
Aquestes
llegendes, i moltes d'altres, formen part de la cultura catalana. S'han anat transmetent
d'una generació a una altra fins a l'actualitat. |
|
|
|
|