Qüestions filosòfico-ideològiques

Al darrera de la construcció de qualsevol edifici hi trasllueixen unes concepcions filosòfiques o ideològiques i uns valors que comporten finalment una solució concreta al problema, i que són diferents segons les cultures, el lloc, els estrats socials i al llarg de la història.

Presentarem així dos línies de pensament, diferenciades, però no contraposades, i que comporten unes conseqüències pràctiques:

· El Feng-Shui, oriental, amb una visió més filosòfico-ideològica (i menys científica).

· L'ecològica, amb una reflexió sobre les edificacions verdes o ecològiques (reforçant l'aspecte ideològic), darrerament etiquetades com a edificacions sostenibles (reforçant l'aspecte econòmic).

Avui dia en el nostre món occidental les idees del Feng-Shui són poc conegudes. Aquí i per un comprador de nivell adquisitiu baix, el que s'exigeix a una casa és un preu assequible; a mesura que augmentem el nivell el comprador es planteja altres aspectes que van des de l'exclusivitat, la idoneïtat funcional en la distribució de l'espai, la qualitat dels materials; i ocasionalment, però cada cop amb més freqüència, que tingui un baix manteniment i sigui respectuós amb el medi; incidint, així, finalment amb la demanda de cases construïdes amb una visió "ecològica" o "sostenible".

Feng Shui

Introducció

És l’art oriental d’organitzar l’espai amb harmonia amb les forces del cosmos. Deriva de la concepció xinesa del món basada en la contraposició entre el yin i el yang i de la idea de l‘esbufec còsmic, el qi. El Feng Shui pretén transmetre comoditat a l’individu mitjançant: una correcta disposició del mobiliari, i una agradable construcció de manera que no obstaculitzin el pas del qi[1] .

La idea d’espai a l’Orient

El Feng Shui té origen espiritual amb les creences xineses. Una religió monoteista[2] i panteista[3] influent a tot orient. La concepció oriental es basa en la creença del Gran U o Tao que es es materialitzà convertint-se en l’Univers, creant així, el yin, la terra i el yang, el cel. El yang és el principi masculí i, el yin és el principi femení de totes les coses. Són principis immaterials, contraposats que mantenen un equilibri que es manifesta amb l’alternança de dies i nits i de la successió de les estacions. L’Univers és concebut materialment per cinc elements: l’aigua, la terra, el metall, el foc, i la fusta, que constitueixen físicament totes les coses i mantenen estrets lligams, que els relacionen existencialment. Els xinesos conceben el món com un indret de continus canvis en què tot flueix.

El lloc i l'estructura

El Feng Shui estableix un bon indret d'una manera molt genèrica, considera que l'espai òptim per instal·lar la casa és el punt d’intersecció (xue) de les dues corrents, el drac blau i el tigre blanc. Aquesta idea es tradueix concebent el paisatge de la casa amb una proporció equilibrada entre el yin i el yang, simbolitzats en la natura: amb terrenys suaus i ondulats, el yin, i el yang, amb les muntanyes.

Formes

La forma en què estructurem qualsevol superfície determinarà les propietats del terreny. Servint-nos del Feng Shui sabrem quines són les formes idònies per a cada aplicació en base de les sensacions que ens transmeten.

El quadrat i el rectangle, són formes perfectes, aporten solidesa –especialment si es troben orientats de est-oest–. S’associa amb la Terra. Cal tenir en compte que, els rectangles molt estrets són, a la vista, molt desagradables, i angoixants. En aquests casos el millor és seccionar el compartiment.

El cercle convida a la reflexió i emet tranquil·litat. És adequat per espais religiosos o centres comercials. Relacionat amb el metall i el cel.

El triangle és intranquil·litzant transmet inseguretat i un profund estrès. S’han d’evitar. Simbòlicament estan relacionats amb el foc i el moviment.

Les formes complexes o irregulars obstaculitzen el pas del qi, produint malestar. En les formes irregulars anguloses, el qi s’hi pot quedar encallat, agreujant el problema.

Per un habitacle convencional s'estableixen les formes quadrades com a estructura idònia, evitant en tot cas les arestes, predominant la solució més sinuosa.

Orientació

Les creences xineses estableixen unes concessions o beneficis determinats per la direcció que segueixen les cases. L'orientació al sud, ens proporciona hores de llum i escalfor. S’associa amb l’huo –el foc i força masculina, yang–. L'orientació al nord, ens proporciona frescor i tranquil·litat. Va lligada a l’aigua i a la força femenina, yin. Les direccions a l’est i, a l’oest es consideren sagrades, doncs segueixen el curs del Sol. La idea que aporta és més aviat confusa i vindrà determinada per les consideracions a cada espai.

L'interior de la casa

Organització de l’habitacle

En El Fens Shui l'estructura de la casa es determina per la influència del qi, aconseguint un estat de sintonia entre l'individu i l'entorn. El Feng Shui es preocupa per trobar els recorreguts pels quals el qi pugui tenir un moviment més adequat.

En la natura, el qi es troba circulant lliurement, però en les construccions, on no s’imiten les sinuoses formes de la natura ens podem trobar en dos problemes: que el qi quedi estancat, o que el qi, passi massa de pressa. S’ha de buscar un punt mig, un recorregut complet a l’estança a poca velocitat.

L’estancament del qi és realitzat per una mala col·locació del mobiliari –obstaculitzant les entrades o sortides de l’estança– o per un sortint a la paret o una obstrucció que crea un espai buit de qi. Organitzant amb cura l’habitació, el problema quedarà resolt.

Per evitar que el qi passi massa de pressa s’han d’evitar les llargues franges rectes, –a casa trobem aquest exponent en llargs corredors o estances de portes alineades–.

Aquestes són les consideracions generals que aplicades a la llar ens han de fer gaudir de l'habitacle. De totes maneres en la consecució d'aquest apartat es tractarà de forma més concreta aquest tema.

Les escales

Tenen la funció de transportar el qi a totes les plantes de la cases. No han de trobar-se davant de les entrades, perquè el qi abandonaria l’estança massa de pressa, d'altra banda no han de ser muntades a l’aire doncs sinó el qi no podria accedir-hi.

Les escales d'ús quotidià han de ser austeres, amples i ben il·luminades que pot ser obtinguda de manera natural implantant claraboies.

Les portes i finestres

La seva funció, en el Feng Shui és la de permetre el lliure circuit del qi per la casa. Les finestres més adients, són les que es poden obrir completament cap a fora i les portes han de permetre la visió de tota l’estança. En cap cas és acceptable col·locar mobles a la part frontal que obstaculitzarien el pas del qi, ni tampoc alinear portes i finestres, perquè el qi transcorreria per l'estança amb excessiva velocitat.

L’entrada

L’entrada simbolitza el retorn a casa, però és també el rebedor dels estranys i del qi a la casa.

Per aquest motiu ens hem d’esforçar a maquillar aquest part, ha de ser agradable que sigui un gust tornar.

S’ha d’obrir cap a dintre, acompanyant a l’individu a entrar i ha de possibilitar la visió de tot el passadís. Per potenciar aquest espai caldrà il·luminar-lo a totes hores i en el cas de trobar-nos amb una paret l'haurem d’emplenar de colors vius o col·locar un mirall per dissimular la manca d'espai.

L’entrada és l’inici de l’habitacle i és un bon espai per començar a indicar l’estil que segueix.

El saló

És l’indret de la casa on s’hi desenvolupa la vida social o comunitària, ha de ser lluminós i que tingui finestres, millor orientar-les al sud on gaudirem de més hores de llum natural.

El saló perfecte té forma de L, així es retrassa un recorregut veloç del qi, si l’estructura de la sala està organitzada rectangularment, podem col·locar-hi cortines o mobles per donar la forma desitjada.

Les zones fosques han de ser convenientment il·luminades o en el cas de trobar-se arraconades es poden dissimular, amb algun moble o planta. En el cas d'haver xemeneies millor allunyar-les de l’entrada, sinó el qi marxaria a massa velocitat.

L’ambientació desitjada per un saló, és de calma i comfortabilitat, els colors blancs o clars afavoriran aquesta atmosfera.

El menjador

És l’espai de la casa on tenen lloc la majoria d’àpats, per comoditat, la cuina hi hauria d’estar a prop.

La taula ha de ser el moble principal i en tot moment s’ha de trobar il·luminat. La resta de mobiliari ha de ser més descurat de dimensions petites i escàs en nombre.

Els grocs o pujats hi transmeten alegria i, hi afavoriran la conversa; els pàl·lids en canvi ens abatran.

La cuina

És on preparem el menjar i fins i tot hi realitzem algun àpat. La cuina és un espai sagrat, doncs s'hi transformen els aliments, es relaciona amb el foc. L’aspecte de la cuina no ha de ser fred i asèptic, sinó càlid, amb bona llum i colors alegres, el cuiner s’ha de trobar a gust i ha de tenir visió de tota la sala per poder veure en tot moment qui entra i qui surt de les portes. Els acabats del mobiliari s’han de restringir a les corbes i mai als sortints angulosos.

El lavabo

El lavabo és un espai d’higiene i neteja. Si ens plantegem construir un bany hauríem d’intentar canviar la concepció de lavabo, no fa falta que sembli desinfectat, podem incloure perfectament plantes i altres elements que hi donin color, no són indispensables les rajoles blanques, podem jugar amb un ampli ventall de colors tot i que el més adequat és que només n’hi hagi un de dominant. L'aire ha d’estar ventilat i perfumat. El bany, no s’ha de trobar a prop de l’entrada principal ni de la cuina. El simbolisme del foc a la cuina i l'aigua relacionada amb el bany s’han de situar allunyats i situats al nord.

El dormitori

L’habitació és el centre de recàrrec d’energia, raó per la qual, el qi ha de circular lentament, de forma pausada, s'han d'evitar les portes o finestres properes al llit que l’acceleraran.

Els mobles han de ser escassos i d’acabats suaus per relaxar l’ambient i hi podem disposar per tota la sala de quadres, sempre de tons relaxants, clars. Les bigues sobre l’espai de descans dificultaran el somni, es poden amortitzar els seus efectes col·locant miralls o campanetes.

La forma del llit en determina l’estat del matrimoni; si forma una sola estructura uneix el matrimoni si són en canvi dos llits separats, provoca desunió, els arrodonits suavitzen un conviure difícil, els completament rodons transmeten moviment i són incòmodes per dormir.

La posició també influirà en la manera de descansar, l'orientació recomanada és al nord on es rebran els beneficis de l’estrella polar.

El mobiliari

Anomenem mobiliari al conjunt de mobles que omplen la casa, la seva disposició, la quantitat, la grandària i el tipus han de ser escollits amb molta cura si volem potenciar una bona salut de l’habitacle, el Feng Shui en valora la seva utilitat, el que sigui superflu o merament estètic ha de ser suprimit. A les cases orientals hi ha poca quantitat de mobles.

Les formes arrodonides, sinuoses creades pel vent i l’aigua han de predominar enfront de les arestes que priven un bon pas del qi. Els mobles han de ser poc voluminosos i sempre que es pugui lleugers; en la distribució se’ls situa en espais poc transcorreguts, a prop de les parets per possibilitar la circulació lliure del qi.

En el mobiliari es valora sobretot la funcionalitat i la comoditat a tot el mobiliari.

Els colors

Els colors que ens envolten determinen l’ambient i l’estat d’ànim. En la cultura xinesa, els colors tenen molta importància. S’han d’elegir amb molt de compte pel tipus d’imatge concreta que volem donar a la sala.

El vermell és el color més adequat, expressa felicitat, calor, sinceritat i bona sort. Canalitza i reté la força del qi. El verd proporciona tranquil·litat i harmonia. En la natura, un verd intens és senyal que la terra té un bon qi. El groc és el color de la terra indica evolució i vida. El blanc es relaciona amb el metall, és el color de tristesa i puresa. El blau és el color més fred, transmet serenitat i allunyament. El negre du mala sort, no desperta cap mena d’interès.

La vida xinesa es troba molt vinculada a la simbologia dels colors que transmeten festa, joia, tristor; i donen a conèixer l’estat civil, la jerarquia pertanyent... Els significats atribuïts als colors són molt diferents a la concepció d’aquests a occident.

L’aigua

L’aigua com a font de vida està relacionada amb l’abundància, la riquesa, el moviment, la comunicació i la calma. L’aigua en moviment actua acumulant energia que ionitza de l’aire i amb el seu so harmoniós crea tranquil·litat.

Un riu pròxim pot desenvolupar, perfectament aquesta funció. En el cas que no n’hi hagi, artificialment es poden fer fonts, estancs o fins i tot rierols –si són col·locats al sud seran més vistosos, doncs rebran més hores de llum–. Les piscines no realitzen una funció d’aquest tipus.

A l’interior podem situar-hi peixeres o aquaris que si bé no seran tan fructífers com les fonts, representen una alternativa molt més convencional.

Les plantes

Representen el creixement i la fertilitat. Apropen la naturalesa a la casa. Es fan servir per dissimular cantonades i altres elements de trastorn.

Les campanetes

Les campanetes difonen el qi per les estances. Transmeten un so relaxant per tota l’estança. Es col·loquen a les entrades i espais que sigui necessari accelerar el recorregut del qi. El soroll que realitzen tonifiquen l’esperit.

Els miralls

Les capacitats reflectants dels miralls han de ser tingudes en compte si volem transmetre determinades sensacions. Els miralls situats en llocs visibles donen profunditat, moviment i espai. Es fan servir per eliminar espais molests, com bigues. Atrauen les forces positives, reflexen la llum, permetent que el qi circuli millor.

Ecologisme i sostenibilitat

Introducció

En els darrers temps, el món ha assolit uns grans progressos tecnològics, un augment de la població, i de recursos. D'altra banda aquest desenvolupament ha comportat: la contaminació, l'esgotament de recursos, l'escalfament de la terra, els forat a la capa d'ozó, la desforestació, etc.. Aquesta situació ens ha dut a reconèixer que els recursos de la Terra són limitats, i que per preservar-los cal presentar davant del desenvolupament consumista, el "desenvolupament sostenible" ecologista.

Aquesta nova arquitectura alternativa, sovint sols complementària davant la convencional, reapareix per la necessitat d’implantar criteris ecològics a la casa. Per la qual cosa potencia la utilització de materials reciclables, que no provoquen efectes nocius. Un manteniment basat amb un estalvi energètic màxim i emprant, a la vegada, recursos naturals renovables, sense renunciar a cap tipus de comoditat. I finalment pensant en el destí dels resultats del seu enderroc. A un altre nivell, té en compte altres pautes per tal de millorar la relació entre la casa i l’ocupant.

Manté contacte amb diferents disciplines des de la bioclimàtica, la geobiologia i el Feng Shui. Es presenta com una alternativa viable a l’arquitectura convencional, mantenint-ne la comoditat, però vinculant-se amb l’entorn, d'una forma no agressiva.

Es calcula que els costos d’implantació del mètode ecològic a un habitacle nou superen en un deu per cent les despeses del sistema convencional; la millor eficiència, però redueix el manteniment en un quaranta per cent, rendibilitzant la inversió en poc temps. En una restauració, la diferència de preus és en tot cas mínima, amb els avantatges que suposa una estructura més eficient.

Principis bàsics

Minimitzar el consum de recursos naturals (materials y energètics) al llarg de tota la vida de l'edifici.

Minimitzar la pol·lució i les repercussions medio-ambientals al llarg de tota la vida de l'edifici.

[1] Qi: en termes occidentals, seria comparable amb un camp electromagnètic natural o, pels escèptics, el corrent d’aire.

[2] Monoteista: creença que estableix la existència d’un sol déu.

[3] Panteista: concepció de caire religiós que atorga al conjunt de les coses el tracte de déu. Tot és déu.