LA CASTANYADA

30 d'octubre de 1998

Actes celebrats:

• Activitats esportives:
  • Partit de bàsquet
  • Partits de fútbol professors-alumnes
    (amb resultat de la baixa del professor Joan Font)
• Projecció del film "Titànic", a la sala d'actes del col·legi Joan de Margarit
• Actuació de grups musicals de l'Institut
• Xocolatada amb pastissos i castanyes
• Taller de Panallets
• Sortida al bosc dels alumnes de 1r cicle d'ESO

Les dues primeres hores es fan les classes habituals.

Llevat dels alumnes de 1r cicle d'ESO, que surten al bosc, els altres es poden apuntar a les activitats que més els agraden.

Totes les activitats han estat ideades i programades pels mateixos alumnes.

Reportatge de la diada:

Autors: equip de la revista mural

Un any més , a l’IESI s’ha celebrat la Castanyada. Davant la perspectiva de no voler que passés com cada any ( activitats amb poca participació ) els alumnes d’ FP5 van decidir que fossin els mateixos participants que demanessin el que volien fer. Així va sorgir una llista plena de suggeriments d’on se’n van escollir uns quants.

Al laboratori de Física i Química hi havia un taller de panellets a càrrec de la Victòria Oliu. Em sap greu dir-ho, però potser era l’únic que sobrepassava els deu participants, i puc assegurar que disfrutaven d’allò més embrutant-se les mans.

La classe del costat, on es jugava al Màgic, no va tenir tanta sort; i no parlem del Campionat de Botifarra on inicialment comptava amb vuit parelles.

A la sala d’actes del Margarit es podia anar a veure la catastròfica pel·lícula " Titanic " amb Leonardo Dicaprio i Kate Winslet, però a la llista on els ansiosos espectadors s’havien d’inscriure només hi figuraven tres noms.

A la pista de bàsquet es feia un partit entre els petits de l’edifici, i a la de futbol entre els més grans : professors i alumnes d’ FP. Aquests últims encara van aconseguir una mica d’expectació, suposo que tothom volia veure jugar el seu "professor preferit" amb pantalons curts.

I finalment al reduït pati de l’IESI es va intentar muntar un concert acústic, a càrrec d’alguns incondicionals de la música : Xevi Sacot, Marc Cruells, " Birra ", " Richi ", " PAQOO ", " Nelly and Vero ", Raquel Garau, Carles Pérez, Genís Figa, Berto, etc. i amb els alumnes del crèdit de música. Dic intentar perquè el públic, que diguéssim , no era gaire nombrós, una vintena de persones més o menys, del total de sis-cents alumnes de l’edifici.

Entenc que potser hi havia gent que no li agradava la música, i que moltes activitats sol·licitades no es van organitzar, però el fabulós esmorzar que ens havien preparat els d’FP5 convidava a la gent a quedar-se i fer-se partícip de la Castanyada.

Els esforços dels organitzadors i dels col·laboradors no van rebre ni un mínim d’agraïment per part de l’alumnat. Un agraïment que es mostra amb la teva presència i amb l’interès de potenciar les activitats.

Quan algú proposa fer una vaga tothom el recolza ( i molts no saben ni què s’està defensant ) pel simple fet que aquell dia no aniran a escola i podran dormir. Quan s’organitza la Castanyada, la gent en " passa olímpicament ", pel simple fet que han de donar quelcom a canvi : participació. I jo els entenc, perquè ha de ser molt cansat estar tres hores sense fer classe i que et donguin la possibilitat de divertir-te i conèixer gent nova en el mateix lloc on a final de curs t’entreguen les notes. Però potser hauríem de fer un esforç i intentar veure en l’IESI quelcom més que un centre escolar.