Pere Vives i Vich va néixer a Igualada el 20 de gener de 1858 i va morir a Madrid als 80 anys. Va estudiar als Escolapis d'Igualada, va cursar el batxillerat a Manresa i va estudiar a l'Acadèmia d'Enginyers de Guadalajara (1874-1878) on acabà la carrera sent el número 1 de la seva promoció.

L'any 1886 el van fer cap del Servei d'Aerostació. A proposta seva, l'exèrcit va adoptar el tipus de baló-estel i el va fer construir a Guadalajara. Va intervenir en diferents congressos internacionals d'Aerostació Científica (Berlin 1902, Peterburg 1904, Mila 1906, ...) i el 1906 el van fer vice-president de la Societat Aeronàutica Inernacional .

Va introduir el dirigible a Espanya (1910). Dins l'exèrcit espanyol va ser el fundador i el primer cap de l'Aeronàutica Espanyola i va proposar que adoptessin l'aviació com a arma bèl·lica. El 1912, a la guerra del Marroc, va organitzar per primer cop al món un bombardeig des de l'aire. Durant aquesta època va fundar aeròdroms a Espanya i el Marroc.

L'any 1915 va iniciar una escola de pilots a l'aeròdrom marítim de “Los Alcázares”.

Entre els anys 1917 i 1923 va estar vivint a Àfrica (Ceuta i Melilla), a Saragossa i a Cartagena, ocupant diferents càrrecs militars.

Entre el 1886 i 1935 va publicar 14 obres de diferents tipus i temes, relacionats amb l'aerostació, l'aeronàutica, la metereologia, Igualada, etc.

Durant la gerra civil espanyola va ser a Madrid, i va morir quan era refugiat a l'ambaixada de Noruega (1938).