![]() |
![]()
 |
|
|
|
 |
|
|
|
 |
02/12/2002. JOAQUIM
ARENAS.
Pedagog i escriptor. Cap del Servei d'Ensenyament del
Català
 |
|
 Catalunya
és un país petit. Els Països Catalans,
considerant la seva globalitat ho són també,
en canvi el seu sistema educatiu és gegantí
pel nombre d'escoles i instituts i pel d'ensenyants. Crec
que hi ha, en aquest marc, una manca de cohesió,
a nivell de cada país. I potser també a
nivell de molts centres educatius |
| |
|
|
|
Un
record dels seus temps d'escola?
- Tenia dotze anys. En un mural per penjar escrits de
temàtica diversa, el meu full fou retirat i trepitjat
per un professor en veure que era escrit en català.
Sempre ha estat aquest fet un record de doble vessant:
una memòria dels temps més negres i un propòsit
ferm de lluitar per una causa justa.
Quin personatge del món
de l'educació l'ha influït més?
- Tot i que el vaig tractar poc temps, el senyor Alexandre
Galí. Sabia el que volia per als nostres nois i
noies, per a la nostra escola i per al nostre poble. Era
un savi en molts camps i un gran renovador de la didàctica
de la llengua.
Citi'ns ara, un personatge
històric pel que senti una especial predilecció.
- Jaume I, el nostre rei. Per la seva valentia, per ser
el creador dels Països Catalans, per no abdicar de
les seves responsabilitats.
Un encert de l'educació
actual?
- L'enfocament educatiu en consideració a l'individu
i les seves possibilitats. Oblidar que cada persona forma
la col·lectivitat és, al meu entendre, no
saber què vol dir educar.
….I una mancança?
- Catalunya és un país petit. Els Països
Catalans, considerant la seva globalitat ho són
també, en canvi el seu sistema educatiu és
gegantí pel nombre d'escoles i instituts i pel
d'ensenyants. Crec que hi ha, en aquest marc, una manca
de cohesió, a nivell de cada país. I potser
també a nivell de molts centres educatius.
Quin ha de ser l'element més irrenunciable a qualsevol
escola?
- Ens ho diu la pedagogia més actual, formar ciutadans
per a un poble.
Considera certa l'opinió que, en conjunt, moltes
famílies han desertat de la responsabilitat en
l'educació dels seus fills?
- La família és una cèl·lula
de la societat, i la societat sembla haver renunciat a
educar els ciutadans. A Catalunya hi ha hagut models educatius
globals, tota l'acció de les escoles populars de
l'Ajuntament de Barcelona, van ser un model en aquest
sentit.
Què es pot fer amb aquell alumnat que no supera
l'escolarització obligatòria amb èxit?
- L'educació curricular sovint no encaixa amb certes
tipologies de l'alumnat. Cal cercar vies perquè
l'aprenentatge eviti desigualtats. Fer passar tots els
alumnes pel mateix camí produiria aquesta situació.
L'actual sistema educatiu (LOGSE) va encetar una via en
aquest sentit.
Quina opinió li mereix la tasca dels centres de
recursos pedagògics?
- Han fet una gran tasca. Seria una llàstima que
es convertissin en una oficina administrativa. Si per
anar bé tot mestre ha de tenir quelcom de genialitat,
els centres de recursos n'haurien de ser un reflex de
genialitat. Molts ho han estat i ho són.
Quin paper han de jugar les tecnologies de la informació
a l'escola?
- Un paper cabdal. Patim el risc, si no són d'ús
normal al centre educatiu i de pràctica comuna
en totes les disciplines, de fer ciutadans discriminats.
L'era de la informació ja fa temps que ha començat,
és la gran revolució, superior a la industrial.
La responsabilitat del centre educatiu en aquest aspecte
és gran si vol fugir de ser un factor discriminador.
Com es pot fer possible el concepte "L'educació
al llarg de la vida"?
- Hi ha dos vessants a considerar des del meu punt de
mira. En els ensenyaments formals (reglats) cal fomentar
una formació que promogui la pregunta constant,
és a dir, la necessitat, el desig de saber més
i més i convidi al dubte.
Per altra part, la societat i les administracions han
de fornir els mitjans a fi que el ciutadà pugui
trobar elements per a continuar l'educació per
a la vida. No oblidem que Decroly, ja deia que l'escola
és un espai de vida. La mateixa vida social ha
de ser l'escola permanent.
Considera que els mitjans de comunicació, especialment
la televisió, col·laboren en l'educació
general de la població?
- Els mèdia han esdevingut una escola paral·lela.
En general la televisió no educa. Es prioritza
l'índex d'audiència a la formació
continuada de la ciutadania, la ràdio és
tota una altra qüestió. No entenc perquè
la distracció i el gaudi hagin d'estar renyits
amb els continguts televisius que ajudin a fer una societat
més feliç, obra per sí essencialment
educativa.
Què és més
important preparar l'alumnat pel futur o preparar el futur
per a l'alumnat?
- Totes dues coses. Ens cal preparar els nois i les noies
perquè tinguin un futur millor, si el món,
el país per al qual els preparem no és més
bo, aleshores el fracàs de l'educació és
total.
Un llibre?
- "Els "Assaigs" de Francis Bacon. Els
vaig descobrir estudiant la llengua de Josep Carner, que
en va fer la traducció. Són un bon manual
per viure amb un mínim d'intel·ligència.
Una cançó?
- "Al vent" d'en Raimon. És un cant a
la rebel·lia i un desafiament a la conformitat.
Una pel·lícula?
- "El manantial de la donzella" del suec Ingmar
Bergman (1959). És una cinta que m'impressionà
pel seu bagatge existencial, on l'amor, la mort i la transcendència
hi planen a mans d'un gran mestre.
Un paisatge?
- El Grand Canyon del Colorado. És una meravella
natural colpidora i et fa conscient de la petitesa humana.
De casa mateix, el Montseny, no debades Guerau de Liost
l'anomena la Muntanya d'Ametistes.
|
|
|
|
|
|
© 1996 -
2003 - reporteducació és una producció del
Centre de Recursos Pedagògics Baix Llobregat-6
Carrer de
Ramon Camps, 17 08620 - Sant Vicenç dels Horts (Barcelona)
- CATALUNYA
Tel. +34 936 76 93 86. Fax. +34 936 56 61 04
AVÍS
LEGAL - FAQ
|
Dossiers
digitals