Un
record dels seus temps d'escola?
- La representació que vàrem fer al teatre
de l' escola (La Salle de Gràcia, a Barcelona )
de "El Tragaluz" de Buero Vallejo, a tercer
de BUP: un treball que ens va ajudar molt a madurar.
Quin personatge del món
de l'educació l'ha influït més?
- Posem-ne dos: el professor de literatura de segon de
BUP, Santiago Temprado, que al començament de la
classe ens convidava a sortir a llegir el que haguéssim
escrit sobre qualsevol qüestió. Així
vaig descobrir que tenia capacitat per interessar els
altres amb la meva manera de descriure el món.
I l' altre, el professor d'història de tercer de
BUP, José Luís Ariza, que saltant-se el
programa, va decidir destinar una avaluació sencera
a la República i una altra a la Guerra civil, i
fent-nos-ho estudiar amb llibres tipus primer de carrera.
Va interessar tota la classe i va fer que per sempre més
tinguéssim les coses clares de la història
de Catalunya i d'Espanya al segle XX.
Citi'ns ara, un personatge
històric pel que senti una especial predilecció.
- Posem-ne un: Manuel Carrasco i Formiguera. Quan va esclatar
la Guerra civil va haver d' escapar-se de Catalunya per
que els "rojos" els volien matar per la seva
condició de catòlic. I un cop fora, els
nacionals el van capturar i jutjar per la seva condició
de catalanista. Va ser afusellat a Burgos el 1938.
Un home que no hi cabia a cap de les dues Espanyes, i
que va mantenir les seves conviccions fins al final.
Un encert de l'educació
actual?
- La immersió en català, l'estudi d' idiomes
des de ben petits, l'aprenen-tatge sense la por constant
al càstig.
….I una mancança?
- Més recursos humans i materials.
Quin ha de ser l'element
més irrenunciable a qualsevol escola?
- La vocació d'ensenyar. Un mestre no hauria d'anar
a l' escola com el que va a la fàbrica a fer hores.
Considera certa l'opinió
que, en conjunt, moltes famílies han desertat de
la responsabilitat en l'educació dels seus fills?
- No crec que en conjunt, els pares i mares hagin desertat.
Jo només conec pares i mares angoixats per com
educar els fills, com transmetre valors, i com més
grans són els nois i noies, més augmenta
la preocupació. A aquests pares i mares el que
els passa és que estan desorientats, però
en cap cas han dimitit de les seves funcions.
Després hi ha un altre grup de pares que per raons
de separacions conjugals o precarietat o exigència
laboral, no veuen gaires hores els fills entre setmana.
El resultat és que al nen o la nena l'educa la
televisió, la cangur o la iaia. Són pares
que no han sabut o pogut trobar un equilibri.
Què es pot fer
amb aquell alumnat que no supera l'escolarització
obligatòria amb èxit?
- Molt difícil: però encaminar-los cap a
una formació professional.
Quina opinió li mereix la tasca dels centres de
recursos pedagògics?
- No la conec.
Quin paper han de jugar
les tecnologies de la informació a l'escola?
- Si el professor està disposat a deixar la seva
classe magistral per passar a preparar estratègies
d'aprofitament d'aquestes tecnologies, el resultat pot
ser molt útil pel noi i la noia.
Com es pot fer possible el concepte "L'educació
al llarg de la vida"?
- Educant en el gust a llegir, a descobrir, a no viatjar
pel món com una maleta, a aprofundir en els idiomes...
Considera que els mitjans de comunicació, especialment
la televisió, col·laboren en l'educació
general de la població?
- No, els mitjans no col·laboren, més aviat
deseduquen perquè són de lliure accés
a qualsevol edat i cremen etapes de coneixement que molts
telespectadors joves encara no han superat. Dit això,
com que les televisions necessiten audiència per
finançar-se, van a buscar continguts fàcilment
assimilables per a la majoria de la població. El
resultat és una programació pobre en intel·ligència
i rica en manipulació i mal gust. En aquestes condicions,
i mentre les televisions públiques no facin un
tomb (permeteu-me assenyalar les excepcions de TV3, Canal
33 i la 2 de TVE), no espereu que la televisió
eduqui en res. Però compte en carregar a la televisió
tots els mals de la nostra societat. A les cases, entre
pares i fills és on es juga la veritable partida
de l' educació: qui sap apagar la tele, ha començat
a guanyar-la.
Què és més important preparar l'alumnat
pel futur o preparar el futur per a l'alumnat?
- Donada la dificultat de preparar el futur, millor preparar
l'alumnat. Preparar-lo per ser feliç a través
de l'assumpció de responsabilitats.
Un llibre?
- "El desconcert de l' educació", de
Salvador Cardús.
Una cançó?
- "Penny Lane" de The Beatles.
Una pel·lícula?
- L'apartament, de Billy Wilder (de les més actuals,
"Nueve Reinas").
Un paisatge?
- Barcelona vista des del Tibidabo.
Un desig per a l'escola
del futur?
- Més vocacions docents i més recursos públics.
Què és més
important preparar l'alumnat pel futur o preparar el futur
per a l'alumnat?
- Donada la dificultat de preparar el futur, millor preparar
l'alumnat. Preparar-lo per ser feliç a través
de l'assumpció de responsabilitats.
Un llibre?
- "El desconcert de l' educació", de
Salvador Cardús.
Una cançó?
- "Penny Lane" de The Beatles.
Una pel·lícula?
- "L'apartament" (1960) de Billy Wilder; i,
de les més actuals, "Nueve Reinas"
(2002) de Fabian Bielinsky.
Un paisatge? (natural,
urbà, monumental....)
- Barcelona vista des del Tibidabo.
Un desig per a l'escola
del futur?
- Més vocacions docents i més recursos
públics.
|
...
els mitjans no col·laboren, més aviat deseduquen
perquè són de lliure accés a qualsevol
edat i cremen etapes de coneixement que molts telespectadors
joves encara no han superat. Dit això, com que
les televisions necessiten audiència per finançar-se,
van a buscar continguts fàcilment assimilables
per a la majoria de la població. El resultat és
una programació pobre en intel·ligència
i rica en manipulació i mal gust
Dossiers
digitals