reporteducació Dossiers digitals Línies Mestres, parers entorn l'educacióEntrevistes de l'actual curs 2003-2004

 

09/12/2003. PILAR BENEJAM
Catedràtica de Didàctica de Ciències Socials a la Universitat Autònoma de Barcelona.

  La formació al llarg de la vida és un concepte molt potent perquè fa replantejar el què cal fer a la formació inicial, quines són les capacitats bàsiques. Fa repensar també les formacions professionals i les carreres per tal que siguin més flexibles i els itineraris més oberts, de manera que les especialitzacions siguin finals, flexibles i reversibles.

Un record dels seus temps d'escola?
- A una escola de monges dels anys 40 el més important era tot el referent a la religió. Les monges eren bona gent però es veien obligades a fer-nos molta por amb l'infern i els pecats. Quan vaig fer la primera comunió, als set anys, ens van confessar i , tan apurada estava per la idea de no deixar-me cap culpa que vaig pensar que per assegurar el tema, res com acusar-me de tot, per si de cas. El capellà estava esfereït de sentir que "habia blasfemado", que no "santificaba las fiestas", que no "honraba al padre ni a la madre"... fins que vaig acusar-me de " desear la mujer de mi prójimo". Em sembla que de ben joveneta buscava solucions pràctiques.

Quin personatge del món de l'educació l'ha influït més?
- No sabria contestar perquè m'han influït molts personatges i també molts companys . La influència de certs autors acostuma a canviar en el temps a mesura que canvien el coneixement , les necessitats socials. I la teva pròpia experiència i reflexió. Si cal donar un nom potser diria Dewey.

Citi'ns ara un personatge històric pel que senti una especial predilecció
- No sé contestar, sento respecte per moltes persones. A uns personatges els admiro per la seva obra, per un fet, per la seva coherència, per la seva bondat. per la seva creativitat... Aquesta pregunta es massa oberta.
Un docent català pel que sento molt respecte es el Dr. Estalella; un polític que admirava era Willy Brand; un músic que escolto molt és Mozart; una obra que estudio actualment és la de Pascal....

Un encert de l'educació actual?
- Haver escolaritzat tots els infants i allargar la seva educació el màxim de temps possible pensant en la igualtat d'oportunitats.

I, una mancança?
- No haver atès la formació dels docents per poder fer un ensenyament de qualitat en el context cultural i social del món en que vivim.

Quin ha de ser per a una escola l'element més irrenunciable?
- Creure que tots els infants i docents poden millorar com a persones. Això vol dir, com diu Delors: saber, saber fer, saber estar i saber compartir

Considera certa l'opinió que, en conjunt, moltes famílies han desertat de la responsabilitat en l'educació dels seus fills?
- Em sembla que els pares, en general, mai havien tingut tant en compte els seus fills. Una altra cosa és que el que fan sigui el més convenient. El context econòmic i social fa difícil que molts pares i mares dediquin temps als seus fills: necessitat de treballar cada vegada més per mantenir el mateix nivell de vida, incertesa en el treball, desaparició del capital social que representava la cohesió familiar, falta de cultura, etc.

Què es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització obligatòria amb èxit?
- L'escolarització bàsica obligatòria l'han de poder superar tots els nois i noies que no estiguin malalts o tinguin alguna dificultat específica greu. Potser el que passa és que el nivell d'exigència no és bàsic, potser alguns grups classe han de ser més reduïts, potser alguns centres han de tenir més dotació de personal, potser en alguns moments hi ha d'haver dos docents a l'aula. Potser el professorat no ensenya prou bé, potser tothom no serveix per la docència i no es fa una bona selecció ni seguiment, potser la formació dels docents no és adequada ni suficient...
Jo no crec que els nois i noies fracassin; em sembla que fracassa el sistema. S'hauria de fer tot per impedir el fracàs escolar perquè en una societat democràtica cada persona té un vot i perquè fracassar crea problemes personals i socials difícils de superar.

Quina opinió li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
- Entenc els centres de recursos com a facilitadors, com a centres que procuren camins per resoldre problemes, com a detectors de necessitats com a innovadors, com a centres de formació permanent. A mi em sembla que la majoria de Centres de Recursos treballen molt i bé.
Tanmateix cal vigilar perquè aquests centres no es burocratitzin. El personal hauria de fer formació "permanentment " i tenir una certa mobilitat. Els contractes blindats no afavoreixen la vitalitat de cap institució.

Quin paper han de jugar les tecnologies de la informació a l'escola?
- Les noves tecnologies obren un munt de noves possibilitats i recursos, el problema està en com i per a quina finalitat s'emprin.
Em sembla que les noves tecnologies faran canviar la feina del professor que ja no serà transmetre tants coneixements sinó ajudar a trobar i ordenar la informació, a comunicar-la a demanar explicacions, fer criteris i valoracions i acceptar el diàleg i l'argumentació.
Em sembla poc discutible que els docents han de fer un esforç per entrar en les noves tecnologies de la informació, perquè els alumnes necessiten aquest recurs si no els volem discriminar.

Com es pot fer possible el concepte "L'educació al llarg de la vida"?
- Avui aquest concepte es demostra tan evident i necessari que s'estan creant i es crearan moltes oportunitats i ofertes. La formació dels joves fa segles que s'ha vist necessària, la formació dels adults en edat de treballar és una exigència de viure en un món en canvi i en ràpida transformació, i la formació de la població gran és una necessitat humana i social perquè l'esperança de vida s'ha allargat molt, la població gran vota i el seu nombre creix progressivament i les persones grans, per mantenir la seva dignitat personal, han de seguir el ritme que marca el nostre temps, poden fer moltes funcions i no han de quedar aparcades.
La formació al llarg de la vida és un concepte molt potent perquè fa replantejar el què cal fer a la formació inicial, quines són les capacitats bàsiques. Fa repensar també les formacions professionals i les carreres per tal que siguin més flexibles i els itineraris més oberts, de manera que les especialitzacions siguin finals, flexibles i reversibles.

Considera que els mitjans de comunicació, especialment la televisió col.laboren en l'educació general de la població?
- A vegades, en el cas de la televisió em pregunto si (des)educa a la nostra societat o la nostra societat és tan banal que es nega a ser educada. Si saps llegir el diari, escollir els programes amb criteri, i tenir la televisió encesa quan vols veure alguna cosa concreta, penso que pot ser molt educativa. És un greu error considerar l'èxit dels programes per la seva audiència; això comporta una degradació progressiva molt preocupant
Els mitjans de comunicació i les noves tecnologies poden ser un element conformista i de dominació però mai havia estat possible tenir a l'abast tants elements de reflexió. Penseu, per exemple, el que ha passat en el cas de la guerra d' Iraq.

Què es més important, preparar els alumnes pel futur o preparar el futur per als alumnes?
- Sembla que les dues coses són prou importants, tanmateix recordeu que cal educar per viure en la incertesa perquè no és possible conèixer el destí de cada un de nosaltres i de la nostra societat, ni és possible eliminar la incertesa del coneixement. Penso que el més important és preparar els alumnes per viure en el món d'avui amb la consciència de viure en un món en canvi que també podria ser millor.

Un llibre?
- " La condició humana" de Toulmin

Una cançó?
- "Al vent" de Raimon

Una pel.lícula?
- "Las noches de Cabiria " (1957) de Federico Fellini.

Un paisatge?
- La costa nord de Menorca.

Un desig per a l'escola del futur?
- Que els nois i noies s'hi trobin a gust.
v

 
 
reporteducació Dossiers digitals Línies MestresEntrevistes de l'actual curs 2003-2004 | Inici de pàgina |


© 1996 - 2003 - reporteducació és una producció del Centre de Recursos Pedagògics Baix Llobregat-6
Carrer de Ramon Camps, 17 08620 - Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) - CATALUNYA
Tel. +34 936 76 93 86. Fax. +34 936 56 61 04
AVÍS LEGAL - FAQ