Quin personatge del món de l'educació l'ha influït més?
Sempre resulta difícil emmirallar-se en una sola persona, no obstant, crec que va ser en Francesco Tonucci qui em va obrir els ulls al que per a mi significa educar. Quan estudiava magisteri vaig llegir les seves obres i duia les carpetes plenes de les seves vinyetes. Encara ara admiro la lucidesa i capacitat de generar entusiasme que traspuen els treballs d'aquest pedagog italià.

Citi'ns ara, un personatge històric pel que senti una especial predilecció.
Impossible. He estudiat la història "perfecta" de grans personatges i m'he après dades biogràfiques dignes d'admiració d'homes (rarament dones) exemplars. Actualment i per fortuna, la història s'ha reescrit i ja no hi ha una sola manera d'interpretar-la. En el meu cas, però, encara em desconcerta descobrir la cara oculta d'aquells que se'ns havien presentat com a model de virtuts. Avui mateix he sentit en un programa radiofònic que, arran de la publicació d'una obra sobre els prostíbuls a Madrid, la família de Santiago Ramón y Cajal (nom del centre on treballo i on recentment hem celebrat el centenari del naixement de l'il·lustre històleg) ha mostrat el seu rebuig a la inclusió de l'avantpassat com a habitual de les cases de leciocini. Es veu que Ramón y Cajal era gran afeccionat a la fotografia i que aquest va ser el motiu inicial de les seves visites a certs barris de la capital. Bé, penso que no hi ha una sola història, sinó moltes peces que ens ajuden a tenir una visió més apropiada d'una realitat sempre complexa.

Un encert de l'educació actual?
L'autonomia. Sovint no sabem què fer-ne d'aquesta autonomia i pensem que seria més fàcil que algú ens digués exactament què hem de fer. L'edat adulta de l'educació comporta afrontar els dubtes que implica prendre decisions, acceptar el risc d'equivocar-se i ser responsable de les pròpies accions.

….I una mancança?
- Trobo les escoles força tancades en si mateixes, amb por envers allò que entra de l'exterior (no agraden les intromissions) i també amb por d'obrir les portes i explorar la dimensió més social de l'educació (a dins del centre ens sentim més segurs). Crec que és hora d'acceptar les possibilitats de l'entorn a l'hora de generar aprenentatges i, per què no, de proporcionar recursos per als reptes que el nostre alumnat tan divers ens planteja. El temor al canvi seria un altre dels handicaps que caldria vèncer.

Quin ha de ser l'element més irrenunciable a qualsevol escola?
- L'educació. Aquesta segueix sent la finalitat de l'escola avui en dia. Anar a l'escola implica anar a recollir el testimoni del conjunt de coneixements culturalment acumulats per la humanitat; no com a dipositari, això seria absurd, sinó com a redescobridor. La gestió de la cultura no és exclusiva de l'escola, però segueix sent el gran escenari de trobada on les persones formulen qüestions i cerquen respostes.

Considera certa l'opinió que, en conjunt, moltes famílies han desertat de la responsabilitat en l'educació dels seus fills?
- El fet de considerar l'escola com a espai especialitzat en educació propicia aquesta delegació de responsabilitat. També deleguem les qüestions de salut als metges, els conflictes als advocats i l'alimentació a marques especialitzades que precuinen el menjar. Personalment no ho veig com una deserció, sinó com una desorientació. No és cap novetat parlar de la crisi que experimenta la família com a institució, així i tot, la immensa majoria de pares i mares estimen els fills i filles i volen el millor per a ells. Crec que es tracta d'una qüestió de confiança mútua, cal revaloritzar el potencial educatiu de les famílies (de tipus que siguin) i enfortir-les. A partir d'aquí també entendran millor la labor dels professionals de l'ensenyament.

Què es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització obligatòria amb èxit?
- Prevenir, no deixar passar aquelles ocasions en que hem observat com el noi i noia no s'acaba d'integrar. Preguntar i escoltar què necessita cada persona. Explicar tant com faci falta la importància d'aprofitar el pas per l'escola. Considerar l'educació com un dret i com un deure. Oferir oportunitats. Crear expectatives positives sobre la implicació de cadascú en el propi procés d'aprenentatge. Si ja hem fet tard, procurar que "el carrer" ofereixi nous recursos educatius. No rendir-nos...

Quina opinió li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
- Crec que dinamitzen canals educatius, recursos pedagògics i persones del propi entorn. No sembla una tasca gens fàcil arribar a la gent i probablement no sempre es recullen els fruits de tot allò que se sembra. La tasca dels centres de recursos és imprescindible.

Quin paper han de jugar les tecnologies de la informació a l'escola?
- Han de ser una eina més al servei de les persones. Una eina molt potent que ha de contribuir a despertar la curiositat i les ganes d'aprendre de l'alumnat..

Com es pot fer possible el concepte "L'educació al llarg de la vida"?
- Estem instal·lats en el canvi, per tant ens hem de moure contínuament. Freire deia que "som éssers de transformació, no d'adaptació", de manera que per tal de governar la pròpia vida necessitem d'aquesta formació constant. En una altra línia de pensament, diria que cal educar-se "amb sentit", és a dir, no es tracta d'acumular sabers sota el pressupost utilitarista de que prosperarem en la feina o aconseguirem uns resultats determinats, sinó sabent que educar-se és millorar-se, que no tot s'acaba en "tenir" més títols, també es tracta de "ser" més persona.

Considera que els mitjans de comunicació, especialment la televisió, col·laboren en l'educació general de la població?
- El cert és que fer un ús educatiu dels programes televisius requereix un bon esforç d'imaginació. Em conformaria amb que allò que ens arriba a través de la petita pantalla no fos, com dir-ho?, primari?, pobre?... No desitjo rebre lliçons quan vull relaxar-me, però la diversió i l'entreteniment també poden ser de qualitat.

Què és més important preparar l'alumnat pel futur o preparar el futur per a l'alumnat?
- Crec que està molt bé parlar del futur, però sempre des del present i sense oblidar mai el passat. Com a adults no podem delegar en els infants la millora del món on vivim, així és que dia rera dia, pas a pas hem d'afrontar els reptes del moment. No m'agrada l'expressió "preparar l'alumnat" perquè m'evoca un alumnat passiu, millor "crear futur amb l'alumnat", més que res, perquè ells i elles ja són aquí i formen part del present que compartim.

Un llibre?
- No un, sinó quatre. M'agrada molt la quatrilogia de Lawrence Durrell coneguda com "El quartet d'Alexandria". L'autor narra la mateixa història en boca de quatre personatges diferents i resulta fascinant veure com el punt de vista de cadascú dóna un sentit completament diferent a una realitat suposadament objectiva.

Una cançó?
- M'agrada molt la veu d'en Jaume Aragall, per exemple quan canta "Core ingrato".

Una pel·lícula?
- No sóc gaire afeccionada al cinema. En realitat hi vaig poc perquè prefereixo que m'expliquin les pel·lícules. La darrera que he vist és "The hours" (2002) i sí, m'ha agradat.

Un paisatge?
- El cel. Als espais oberts el cel és un païsatge únic que canvia contínuament. De nit, els estels ens recorden el misteri de la nostra existència i ens connecten amb l'univers. A l'estiu i sota un cel ben estrellat m'és molt difícil decidir que ha arribat el moment per al repòs i preferiria esperar el nou dia.

Un desig per a l'escola del futur?
- Felicitat. Hi ha molts moments feliços a les escoles però se'n parla poc. Sempre hi ha algun "foc" per apagar i el ritme de treball és realment accelerat. Desitjaria que en lloc de "fer" classe poguéssim "estar" a classe i gaudir plenament del goig d'ensenyar i aprendrev