Un record dels seus temps d'escola?
- Una escola petita, d'un barri de Barcelona, només amb dues classes d'alumnes de primària, que presumiblement no farien batxillerat. Jo tindria deu o onze anys. Un dia, en arribar, el mestre em va dir que no em tragués l'abric que aniríem a fer una visita al Banc de la Plaça de Catalunya. Vam sortir de l'escola, ell i jo sols, i pel camí em va parlar de sexualitat. Recordo que entre els companys en parlàvem molt i no en sabien gens. Al banc, va anar explicant-me què feien els bancs, tot omplint un taló amb mi. Després vam anar al soterrani a veure les caixes individuals. Vam fer tots els passos i vaig veure la seva caixa. Camí de l'escola va continuar la conversa sobre sexualitat fins que vam arribar a l'escola. Val a dir que no havia parlat mai amb el mestre, però que em vaig sentir molt acollit.
Finalment, va ser ell qui va recomanar a la meva mare que jo estudiés batxillerat, al que em vaig incorporar a destemps.

Quin personatge del món de l'educació l'ha influït més?
- Més que un personatge són molts, com passa sempre. La resposta hauria de ser, en el meu cas, el moviment d'escola nova o activa i molts dels seus representants. La preocupació per la formació personal i social dels infants i joves va ser per a mi una aportació que penso que m'ha
acompanyat en la recerca per la millora de l'educació.
Pel que fa al cercle més pròxim voldria citar a Jaume Bofill, professor de Filosofia de la Universitat de Barcelona, preocupat i actiu pel que fa a l'educació. Va ser professor meu a l'Institut i a la Universitat i va estar molt present en els meus inicis en el camp educatiu. També a Artur Martorell per la seva humanitat, pel seu seny, preparació, proximitat i per la seva capacitat de transformar la realitat en propostes educatives.
Vull acabar dient que estic segur que he après molt de totes les persones amb qui he treballat i he mantingut un vincle continuat d'afecte i relació.

Citi'ns ara un personatge històric pel que senti una especial predilecció
- En general, pels que fan aportacions al progrés i a la millora de la societat, en totes les seves dimensions i, especialment, els que impulsen el diàleg, la pau i il·lusió i la solidaritat.

Un encert de l'educació actual?
- La preocupació perquè l'educació arribi a tothom, fins i tot prenent mesures compensatòries. Això representa el reconeixement, teòric al menys, de la dignitat de totes les persones i de la funció bàsica de l'educació. L'esforç combinat de teoria i pràctiques educatives, la participació dels implicats, la consideració de l'alumne com a subjecte i punt de partida de l'educació, la vinculació persona i societat.
Estem parlant d'orientacions i tendències, més que d'una realitat generalitzada. Fins i tot, darrerament (2003) entre nosaltres, es proposa anar en sentit contrari.

I, una mancança?
- La manca d'atenció del sistema educatiu al que s'anomena l'educació de les emocions. Voler fer una educació integral sense tenir en compte el
paper de les emocions en tots els àmbits de la vida humana i la seva integració amb el pensament i l'acció és un frau.
L'educació continuada de les emocions permet un creixement ric i harmònic de les persones i orientat a l'establiment de relacions constructives i solidàries amb els altres. Acondueix a la satisfacció personal i té a veure amb la il·lusió i la felicitat.
Dedicar-se amb molta cura a la formació racional i oblidar les dimensions emocionals suposa donar lloc a persones escindides ( la raó va per un lloc i les emocions i els sentiments per un altre. ) i persones febles, ja que la societat, i les seves institucions, utilitzen recursos emocionals per convèncer i dirigir les persones i els col·lectius.

Quin ha de ser per a una escola l'element més irrenunciable?
- La formació, racional i emocional alhora, dels infants i joves orientada a la convivència, al respecte i el treball compartit amb els altres. Això suposa contacte humà i intercanvi i una visió esperançada de la realitat.
La persona que està a gust amb ella mateixa i amb l'entorn - els educadors ho sabem- incrementa el seu interès i dedicació a les tasques anomenades escolars, que són una font constant d'enriquiment.

Considera certa l'opinió que, en conjunt, moltes famílies han desertat de la responsabilitat en l'educació dels seus fills?
- (Deixeu-me dir, en veu baixa, que fa molts anys que ho sento això. Ara, s'ha convertit en un eslògan. També, que aniria bé fer un recorregut per
la història de la infància!)
Considero que a les famílies se'ls hi ha complicat molt la vida. I...l'educació. Pel que fa a la primera, podem destacar els canvis estructurals profunds de la institució familiar, les fortes contradiccions en el camp dels valors, amb el predomini dels econòmics i de l'èxit, la incertesa en la feina, la manca d'acomodació - familiar i social- davant del dret legítim de la dona a una feina i una vida professional, l'increment de l'individualisme...i molts altres que ens afecten també als professionals de l'educació.
Pel que fa a l'educació, considero important destacar que a mesura que s'ha fet un esforç per a fer-la més científica més s'ha allunyat de les famílies, i més s'ha insistit amb la seva responsabilitat.
Del que si estic convençut és de que, globalment, no hem trobat la forma de caminar junts i treballar plegats, amb la consciència de què uns ens
necessitem als altres per reeixir en la formació de les noves generacions.
Cal dedicar temps i esmerçar esforços - que s'afegeixen a tots els que necessitem per viure- per constituir una comunitat família-escola basada
en el respecte i les relacions positives.

Què es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització obligatòria amb èxit?
- S'ha de fer abans, en el dia a dia, perquè la persona es va desenvolupant progressivament. No pot ser que el sistema es mecanitzi i no aporti solucions a qui té unes necessitats que s'aparten del comú establert. Darrerament es parla massa de la qualitat i l'excel·lència del sistema educatiu tot posant l'èmfasi en els resultats col·lectius, quan a aquestes dues característiques s'haurien de referir a la formació de tots els que ha d'acollir el sistema.
En tot cas, i contestant més directament la qüestió, crec que s'han de prendre mesures que contribueixin a la formació personal i social dels
joves, a que se sentin a gust i adquireixin confiança en la seves possibilitats i no com castigats o apartats del sistema.

Quina opinió li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
- Els considero molt importants per les escoles i la seva dinamització. Moltes de les prestacions que fan ajuden les escoles a realitzar tasques
de millora que la feixuga feina habitual dels centres pot contribuir a deixar pel final o a no fer.
També vull destacar l'oportunitat que representen els centres de recursos pedagògics per afavorir l'actuació conjunta de les escoles d'un territori. Aquesta, penso, és una dimensió que des de les instàncies superiors s'hauria d'afavorir més, per apropar postures en situacions col·lectives.
Vaig conèixer també les dificultats. Em vaig passar dos cursos col·laborant amb un centre de recursos per elaborar un qüestionari d'avaluació de les seves activitats i serveis, que fos aplicable a tots els centres de recursos pedagògics.

Quin paper han de jugar les tecnologies de la informació a l'escola?
- Crec que són una oportunitat d'or perquè els mestres i professors realitzin la feina que els hi és més pròpia. Es a dir, donar sentit a la realitat, seleccionar i transformar la informació en coneixement, transmetre la complexitat social i ajudar els infants i joves a posicionar-se de forma reflexiva i compromesa. Haver de subministrar la informació quan està disponible va perdent progressivament el sentit; s'hauria, per tant, d'avançar cap a facilitar, cada cop més, als alumnes la cerca d'informació i la seva elaboració a través de l'intercanvi entre ells i amb el mestre.
Sens dubte això té a veure amb una reestructuració d'espais i recursos, d'horaris i formes d'activitat dels infants i joves i dels professionals.
I també, sens dubte, i en clau negativa, té a veure amb la divergència que es produeix actualment entre els alumnes i l'escola. Els nens i nois
viuen les tecnologies i suporten l'escola. El tema és ampli i no pas fàcil, representa una renovació - que s'ha de fer sense parar i a poc a poc- que té profundes repercussions sobre la vida individual i social.

Com es pot fer possible el concepte "L'educació al llarg de la vida"?
- Per un costat, generant el gust per aprendre i educant en l'aprendre a aprendre. Piaget afirmava que els mètodes actius fan que l'alumne integri millor els coneixements i, alhora, el doten d'un mètode per continuar aprenent pel seu compte.
Per un altre costat, cal facilitar l'accés al saber, flexibilitzant el sistema i establint tota mena de connexions entre els diferents tipus d'ofertes. En l'anomenada societat del coneixement aconseguir els dos aspectes esmentats hauria de ser una de les primeres prioritats.

Considera que els mitjans de comunicació, especialment la televisió col.laboren en l'educació general de la població?
- Tota comunicació és educativa. En aquest sentit els mitjans realitzen una tasca educativa. L'altre qüestió és la paraula, col·laboren. Cal preguntar-se, amb qui?
Quan s'apunta la necessitat - des de l'educació, la publicitat, el consum, la política, la religió... - d'establir comissions de control dels mitjans, i s'arriben a crear, sempre queda la impressió que el poder - deixeu-m'ho dir així ! - té una intencionalitat que més que educativa, sembla interessada.
Crec que cal no oblidar aquest fet, en paral·lel amb l'afirmació que els mitjans tenen un alt poder formatiu. En aquest sentit, cal formar l'esperit crític de les persones per poder aprofitar aquest potencial, ja que els mitjans s'han fet indispensables.

Què es més important, preparar els alumnes pel futur o preparar el futur per als alumnes?
- Preparar els alumnes pel present que, juntament amb el passat, configura el futur és fonamental en l'educació. Això passa per afavorir la
confiança en les pròpies possibilitats i per capacitar-los per la vida social, en la qual cosa els diferents aprenentatges hi contribueixen.
Crec que com educadors i com a ciutadans no podem estar al marge de l'evolució de la societat. Per un costat, perquè es indispensable per la
preparació dels infants i joves i, per l'altre, som membres d'una societat i ens hem d'implicar en la seva millora.

Un llibre?
- La felicidad, desesperadamente, d´André Compte-Sponville. Ed.Paidós

Una cançó?
- Moltes del Beatles, algunes d´Eric Clapton, també de Joan Manuel Serrat.

Una pel.lícula?
- "La vida es bella" de Roberto Benigni (1998).

Un paisatge?
- El Montseny, l´Empordà.

Un desig per a l'escola del futur?
- Que esdevingui plenament educativa. Que s'orienti a la formació personal i social dels infants i joves i a la seva capacitació per inserir-se
creativament en el món que han de viure.Que sigui també formadora pels professionals i per les famílies i que contribueixi a millorar l´entorn.
Que contribueixi a la solidaritat i a la satisfacció de les personesv