Un record dels seus temps d'escola?
- Els records són molts només un de genèric: la sensació de llibertat en un canvi als 12 anys: el passar d'una acadèmia d'aquelles de barri més aviat tancada, dictatorial, molt tradicional, on més de seixanta alumnes de nivells i estudis diversos compartíem aula... a una filial d'institut cap a l'any 1968 ( en aquells temps el batxillerat durava sis anys i començava amb la prova d'ingrés que vaig fer amb 9 anys ) un xic particular. S'ubicava físicament en un col·legi privat regit per un escolapi heterodoxa que l'havia construït per iniciativa pròpia i amb recursos molt diversos en una barriada de Terrassa. Vaig, vam descobrir, que això d'aprendre podia ser interessant, divertit, creatiu; que els professors i professores eren persones obertes amb qui es podia parlar, ... i no et pegaven amb les mans ni amb el regle, ni insultaven, ni t'escridassaven si se t'escapava alguna frase en català, ni .... en fi una experiència molt gratificant que va durar dos cursos.

Quin personatge del món de l'educació l'ha influït més?
- El director de la filial que esmentava en la pregunta anterior, que per cert no s'hi va dedicar mes que un parell d'anys: va ser represaliat després de veure els resultats de la seva tasca -qualificada d'anarquia autogestionària - i tancar la filial i enviar tots els alumnes - no faig servir el políticament més correcte alumnat perquè érem tot nois - un altre institut.
Si es tracta de parlar de noms importants vaig aprendre molt en alguns cursets de les Escoles d'Estiu amb gent procedent de l'escola de mestres de Sant Cugat i citaré només a la Pilar Benejam.

Citi'ns ara un personatge històric pel que senti una especial predilecció
- Difícil citar noms i més justificar el perquè!
Sento especial predilecció per la Història, òbviament, ja que és el que vaig estudiar. Ho vaig fer a la Universitat Autònoma a la segona meitat del setanta i parlàvem poc de personatges: la història ho era "de totes les persones del món en quan s'uneixen entre si, en societat i treballen i lluiten i es milloren a si mateixes" la frase es d'Antoni Gramsci, escrita l'any 1937 des de la presó, al seu fill.
Totes les persones que han fet alguna cosa, i són moltíssimes, per avançar cap a un món més lliure, just i solidari són mereixedores de la nostra predilecció.

Un encert de l'educació actual?
- L'encert fonamental és que s'adreça a tothom! I conseqüència directa d'això es que ha d'entendre i atendre la diversitat. Tan de bo tota la societat imités en aquest aspecte a l'escola.

I, una mancança?
- No per tòpic i repetit deixa de ser cert: recursos! Però també complicitat social.

Quin ha de ser per a una escola l'element més irrenunciable?
- El compromís amb les persones que són objecte de la feina de l'escola i el compromís els principis que guien la tasca escolar: formar persones capaces de pensar per si mateixes, d'integrar-se crítica i activament en la societat democràtica i amb voluntat de transformar-la, de millorar-la i de fer-ho solidàriament amb els altres.

Considera certa l'opinió que, en conjunt, moltes famílies han desertat de la responsabilitat en l'educació dels seus fills?
- Desertat no és un paraula encertada. Els processos socials són complexos i han dut a moltes famílies a no dedicar prou temps a l'educació dels fills: a estar amb ells, a escoltar-los, a ... però és un problema de conciliació d'horaris, de sous, d'una concepció competitiva i consumista que porta a la gent a tenir que treballar moltes hores per aconseguir consumir tot el que ofereix la nostra societat, però també en altres casos, per aconseguir els mínims vitals. Què fer? Difícil i complex donar solucions. Cal començar per reclamar unes polítiques que facilitin la conciliació horària entre feina i família, però també reflexionar el consum responsable, sobre saber renunciar a coses que ens ofereixen i no tenen sentit, a necessitats creades artificialment pel consumisme i, per damunt de tot, pensar en quina societat volem per deixar als nostres fills i filles!

Què es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització obligatòria amb èxit?
- Primer reflexionar el perquè i anar millorant els sistema per fer-lo més integrador, més eficaç, més útil, més ... en fi per evitar que ningú fracassí. Reflexionar també sobre els criteris que apliquem per acreditar, sobre el que és bàsic d'allò que ensenyem i que ha de ser assumit per tota la ciutadania, en com ho fem, ...
I també donar sortides d'integració en el món laboral, oferir segones oportunitats i sobretot un sistema que permeti en qualsevol moment a un adult retornar al sistema per estudiar. Amb les escoles d'adults, centres de formació permanent i contínua, ... i tota mena de formules que vagin donant resposta a les diverses necessitats.

Quina opinió li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
- Des d'una època inicial que van generar moltes expectatives, van fer molta feina des d'una òptica de renovació. Van viure després una segona etapa de progressiva burocratització, convertint-se en oficines de les delegacions que han de servir per a tot i ara mateix em sembla que requereixen un seriós replantejament de la seva tasca com centres de formació i d'integració els diferents serveis educatius del departament. En tot cas hi vaig treballar durant un parell d'anys i va ser prou interessant, encara que va coincidir amb aquest procés de burocratització que esmentava.

Quin paper han de jugar les tecnologies de la informació a l'escola?
- El mateix que en la societat i que el seu nom ens indica: son eina i mètode d'ampliació de la informació. Han de ser facilitadores de les tasques d'ensenyament-aprenentatge, de les burocràtiques, de les pedagògiques i didàctiques, ... de totes i no han de crear angoixes ni ser un element de discriminació.
Són un aspecte qualitatiu i de millora evident. Les noves tecnologies ja han entrat als centres i aniran tenint més presència, però representen una tecnologia més com en el seu moment n'hi van entrar d'altres. I, evidentment, cal no caure en la mística de què les noves tecnologies ens ho solucionaran tot. Són una eina més, que cal inserir en un projecte educatiu més global, on l'educació en valors sigui la peça central. Un altre aspecte molt important és el procedimental, de què a l'alumnat se li ensenyi a entendre per seleccionar, perquè el gran problema de les noves tecnologies és que posen al nostre abast molta informació que no podem assumir. O aprenem a seleccionar-la amb criteri o no serveix per res.
En resum molt importants, però tampoc cap panacea que solucioni tot ni revolucioni en excés, de tota manera ho hem d'anar veien i entomant sobre la marxa.

Com es pot fer possible el concepte "L'educació al llarg de la vida"?
- No ho sé ben bé, però esta clar que hi hem de caminar. Abans em referia als centres per adults i als de formació permanent i continuada. D'alguna manera n'hi ha d'haver als servei de tota la ciutadania, però també crec que hem de formar en el concepte als nois i noies, de manera que estimin l'aprendre i per tant es vagin formant sempre, ala llarg del tot el seu esdevenir vital.

Considera que els mitjans de comunicació, especialment la televisió col.laboren en l'educació general de la població?
- És pràcticament obvi que és així! Són els forjadors de valors més potents en aquests moments!
L'escola ha d'exigir als seva col·laboració i el seu compromís en la formació de la joventut, cal que assumeixin com a propis els valors de l'escola potencia. Són fonamentals en allò que demanava abans: complicitat social.

Què es més important, preparar els alumnes pel futur o preparar el futur per als alumnes?
- Són dues cares de la mateixa moneda. El primer supòsit ho és en el nostre àmbit professional, com a mestres i el segon en el nostre espai com a ciutadans, en el compromís social i polític.

Un llibre?
- Sóc un lector de novel·la més aviat eclèctic: llegeixo de tot i tot em sembla que m'ha anat influint, però de manera relativa i no recordo haver-me sentit especialment impactat per res en concret. En tot cas en les diferents etapes de la vida van influint deferents lectures: des de les novel·les clàssiques d'aventura, fins les històriques a què em vaig aficionar molt aviat, passant, naturalment, per la ciència ficció - sovint la contraimatge de la històrica - o la novel·la negra americana. Tot l'assaig social i polític esquerrà de finals del setanta em va marcar a mi i a la meva generació. La lectura de literatura pedagògica va venir més tard, coincidint amb els primers anys de feina.

Una cançó?
- A l'igual que amb la lectura em declaro eclèctic i la banda sonora de la meva vida hi ha de tot: des del rock dur de finals del setanta, als cantautors de la nova cançó, passant per The Beatles. Darrerament m'estic tornant molt classicot: m'agraden fins i tot els boleros!

Una pel.lícula?
- Al cine hi he anat i hi anem molt encara, la veritat és que darrerament m'ho empasso tot. Els directors italians com Visconti o Bertolucci, la comèdia clàssica i el cinema negre americà, la filmografia de Woody Allen ... han marcat "època". De sempre n'han agradat les pel·lícules "de romans"... secret inconfessable!
Darrerament el cinema francès, també el dedicat a l'escola: molt bé "Hoy empieza todo" i malament "Ser i tener".

Un paisatge?
- La diversitat és riquesa i en sóc amant: els Alps o el desert africà són prou impressionants!
Els paisatges humanitzat del l'Empordà o de la Toscana són magnífics. Les ciutats emb tots els seus contrastos i contradiccions m'han fascinat, em confesso urbanita, París potser? Però també Barcelona!
Les restes de l'Antic Egipte son els conjunts monumentals que més m'han impactat.

Un desig per a l'escola del futur?
- Uff! Amb un de sol no passem:, després de col·laborar en la redacció de dotzenes de manifestos reivindicatius! Ara sí n'he de dir un de genèric: que l'esperit de al renovació pedagògica cali profundament en l'escola d'avui i la del futur immediat i llunyà. Que l'escola no s'aturi mai, en educació no avançar és anar enrera!v