Un record dels seus temps d'escola?
- És en blanc i negre. La recordo molt trista i repressiva, plena de amenaces i amb pocs espais per a l'espontaneïtat. Només guardo un record alegre dels meus companys i companyes, amb els que, gràcies a la transgressió, posàvem un pel de sentit comú, humor i intel·ligència a la insofrible quotidianeitat escolar. No vaig realment gaudir del fet educatiu fins que no vaig arribar a la Universitat.

Quin personatge del món de l'educació l'ha influït més?
- Cap en realitat, no hi crec en les icones. Si algú realment m'ha influït en el meu desenvolupament com a persona i com a educador, no ha estat un personatge conegut, sinó un ésser proper, un amic, capellà, ja jubilat, per més detalls. Sóc agnòstic, però sempre la senzillesa d'aquest home i la seva saviesa natural, m'han ajudat a aprendre a interpretar la realitat sota uns paràmetres, en els que regien fonamentalment la confiança plena en els altres i en un mateix.

Citi'ns ara un personatge històric pel que senti una especial predilecció
- Martin Luther King.

Un encert de l'educació actual?
- La universalització de l'ensenyament. Considerar l'educació com un be que ha d'estar-hi a l'abast de tothom és possiblement el dret més fonamental aconseguit en l'era moderna. Constitueix la clau de volta que permet substantivar i fer realitat altres drets (llibertat, equitat, etc.).

I, una mancança?
- La tendència de l'escola a la burocratització. L'excés de burocràcia és el germen que esterilitza la il·lusió i el mecanisme de defensa per evitar els canvis en profunditat.

Quin ha de ser per a una escola l'element més irrenunciable?
- El constituir un espai protegit de les agressions dels models neoliberals de funcionament socioeconòmic. L'escola te la seva pròpia lògica i ha de generar el seu propi discurs.

Considera certa l'opinió que, en conjunt, moltes famílies han desertat de la responsabilitat en l'educació dels seus fills?
- No és un problema de la família sinó d'una societat acostumada a que tot es compra, es ven o es paga amb els impostos. Volen que l'Escola formi part d'aquest paradigma. L'educació no es un producte d'intercanvi es una il·lusió compartida i un compromís col·lectiu.

Què es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització obligatòria amb èxit?
- En el context de la formació al llarg de la vida no hi cap aquest concepte. Superar o no superar l'escolarització és un concepte burocràtic. Cal generar recursos i estratègies formatives continuades per atendre aquest tipus d'alumnes.

Quina opinió li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
- Molt positiva. Però cal aprofundir en el seu concepte i conseqüentment dotar-los dels mitjans necessaris. En el context internacional actual els espais de qualitat es generen a partir del treball en xarxa, compartint les millors experiències i pràctiques educatives. És allò que els experts denominen el "benchmarking" . El paper dels centres de recursos es el de facilitar i dinamitzar aquests processos.

Quin paper han de jugar les tecnologies de la informació a l'escola?
- Tenen un paper cabdal. Les tecnologies no són alienes a la construcció del coneixement i a l'organització moderna de la societat. Però per sí soles no basten, no oblidem que són elements de caràcter instrumental. Cal modificar l'estructura i organització escolar per poder inserir-les de forma intel·ligent, útil i amb sentit global. Tot i això, cal pensar que aquestes modificacions són del tot necessàries no només pensant en les noves tecnologies sinó en el conjunt de nous reptes que té actualment l'Escola.

Com es pot fer possible el concepte "L'educació al llarg de la vida"?
- Aquest és un concepte que sobrepassa clarament l'abast de l'Escola. Constitueix el repte social més important del futur. Una societat en continu canvi necessita un model formatiu global que garanteixi el desenvolupament integral de tots els seus ciutadans i eviti situacions greus de marginació sociocultural.

Considera que els mitjans de comunicació, especialment la televisió col.laboren en l'educació general de la població?
- Els mitjans de comunicació s'han convertit en instruments de poder i fora dels objectius clars i definits de com ajudar al seu "amo", la resta de la seva activitat bé dictada pels índex d'audiència i els principis de benefici econòmic. No tenen, per tant, en el seu punt de mira, un objectiu o voluntat educativa. Això no vol dir que no l'exerceixin, però malauradament de forma aleatòria i en la major part dels casos de forma inconvenient. Cal limitar els excessos i reconduir les seves propostes.

Què es més important, preparar els alumnes pel futur o preparar el futur per als alumnes?
- Cal preparar els alumnes per viure i gaudir plenament el present. Per a mi és la millor formula per preparar el futur.

Un llibre?
- "Los pilares de la Tierra" de Ken Follet.

Una cançó?
- "Paraules d'amor" de Joan Manuel Serrat i, "Imagine" de John Lennon.

Una pel.lícula?
- "Los amigos de Peter" (1992) de Kenneth Branagh

Un paisatge?
- La rambla de Barcelona.

Un desig per a l'escola del futur?
- Resoldre positiva i creativament els grans dilemes que te plantejats: pública-privada, comprensiva-selectiva, etc. Que estan frenant la cerca de nous espais de qualitat i nous compromisos socialsv