Un record dels seus temps d'escola?
- Era l'escola franquista de la postguerra. Quan hi vaig arribar em van preguntar com em deia i vaig respondre que Jordi. En veure que escrivien "Jorge", quan hem van demanar el cognom vaig dir "Puerta" davant la riallada general. No tinc gaires bons records de la meva primera escola a principis dels quaranta.

Quin personatge del món de l'educació l'ha influït més?
- Les xerrades amb Artur Martorell i Alexandre Galí a l'escoltisme, que és el moviment al qual vaig pertànyer a partir dels catorze anys. Posteriorment, em van influir els fills d'aquests: els germans Martorell, els germans Galí i Mossèn Batlle, en Ricard Pedrals, en Jordi Bonet, etc. En general, la vida en petit grup, la distribució de responsabilitats i el clima educatiu que durant aquells anys es creava en el moviment escolta.

Citi'ns ara un personatge històric pel que senti una especial predilecció
- Des d'un punt de vista nacional, Joan Manent, un anarcosindicalista del grup dels "trentites", honest i responsable, que va mantenir una fidelitat a la causa dels treballadors tot i oposar-se, jugant-se la vida, als disbarats que volien fer alguns dels seus correligionaris durant la guerra civil.
De l'estranger, Emmanuel Mounier (1905-1950), perquè va ser una persona que va saber combinar la reflexió intel.lectual sobre els problemes del seu temps amb l'acció compromesa en contra de les dictadures i de la injustícia.

Un encert de l'educació actual?
- La incorporació pedagògica de les noves tecnologies de la comunicació. L'intent per facilitar l'accés a la informació, però sobretot facilitant criteris per a la selecció d'aquesta informació a fi d'adquirir autèntic coneixement.

I, una mancança?
- Massa transmissió de purs coneixements i poca formació ètica i política a partir de l'experiència de grup, desvetllant les exigència morals del viure en comunitat i l'assaig dels comportaments democràtics en la presa de decisions, així com l'aprenentatge de ser conseqüents amb les decisions preses estimulant el sentit de la responsabilitat.

Quin ha de ser per a una escola l'element més irrenunciable?
- La vida comunitària en el grup-classe, la confiança entre mestre i alumne i la capacitat d'autocrítica.

Considera certa l'opinió que, en conjunt, moltes famílies han desertat de la responsabilitat en l'educació dels seus fills?
- És difícil generalitzar però es cert que ha augmentat la consciència que en la "divisió" del treball que ha accentuat la vida moderna, hi ha una delegació de responsabilitats cap a l'Escola, no només per part de la família sinó d'altres instàncies socials que pretenen que l'escola ho resolgui tot. Ara, fins i tot, el seny en la circulació viària.

Què es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització obligatòria amb èxit?
- Facilitar algun reforç paral·lel i allargar l'escolarització.

Quina opinió li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
- No els conec prou bé com per facilitar-ne una valoració fonamentada.

Quin paper han de jugar les tecnologies de la informació a l'escola?
- Com ja he dit crec que és una bona eina que cal ensenyar a usar. Com totes les eines, poden ser molt útils o poden causar estralls si no se sap utilitzar. Aquesta és la feina pedagògica del mestre.

Com es pot fer possible el concepte "L'educació al llarg de la vida"?
- Cal prendre consciència dels canvis accelerats de la vida moderna i aixó exigeix que es vagi adquirint l'hàbit de no aturar-se en la pròpia formació. Sempre hem sabut que l'educació culmina realment amb la consciència d'autoeducació permanent.

Considera que els mitjans de comunicació, especialment la televisió col.laboren en l'educació general de la població?
- És una cosa semblant a allò que dèiem de les noves tecnologies. Podria ser un bon instrument, però després de quaranta-set anys de consum televisiu al nostre país, podem veure també els perills: l'absorció de la realitat a partir dels mitjans audiovisuals en detriment de la lectura i de l'observació directa, la banalització de la informació a partir del més cridaner o més superficial en detriment de cercar el fons de les coses i les seves causes, la preocupació excessiva de l'audiència en detriment de la qualitat del producte, etcètera.

Què es més important, preparar els alumnes pel futur o preparar el futur per als alumnes?
- En definitiva és l'etern problema entre l'adaptació acrítica al què hi ha, o la voluntat de transformar la realitat per tal de millorar el què hi ha. No podem fer alumnes conformistes ni alumnes inadaptats. Aconseguir l'equilibri és la funció educativa. De totes maneres, com adults, allò que ens pertoca fonamentalment és preparar un futur més adequat per als nostres alumnes i és la nostra responsabilitat treballar per a un món millor per a ells.

Un llibre?
- Darrerament em semblen interessants la sèrie de quaderns de "Cristianisme i Justícia" editats per la Fundació Muñoz Espinal.

Una cançó?
- Si es tracta de cançons, puc assenyalar "Ma liberté" de Moustaki, "Imagine" de John Lennon i "Georgia" cantada per Laia Porta

Una pel.lícula?
- De les que he vist darrerament, "Solas". De més antigues "El procés" de Wells o les pel.lícules d'Antonioni i de Bergman.

Un paisatge?
- El Pirineu, El Champ de Mars a París o el Taj Mahal a Agra.

Un desig per a l'escola del futur?
- Que no perdi l'impuls que va tenir des d'abans de la guerra civil d'innovació i preocupació educativa global.l.v