Un record dels seus temps d'escola?
- Pocs bons records d'aquell temps de nens sols, de caralsoles a l'hora d'entrar i de rosaris farcits de paraules incomprensibles el dissabte al matí. Tot i amb això em van tocar bons mestres, tot i que es veien obligats a dissimular-ho. En recordo un amb especial afecte: Enric Casassas, de l'escola Baixeras, de Barcelona.

Quin personatge del món de l'educació l'ha influït més?
- Potser perquè jo mateix escric el que escric, Freinet i Rodari. Les seves tècniques per engrescar les criatures a pensar, escriure i crear, les trobo molt interessants.

Citi'ns ara un personatge històric pel que senti una especial predilecció
- Francesc Macià, perquè va morir havent aconseguit bona part del seu somni. I Lluís Companys, perquè va morir havent vist destruir tot el seu somni.

Un encert de l'educació actual?
- L'afluixament de l'autoritarisme i la major participació que demana dels alumnes en molts aspectes de la seva pròpia formació.

I, una mancança?
La timidesa amb què s'aborda la revisió a fons de molts conceptes donats tradicionalment com a correctes i que en canvi, no ho són gens. Per posar només un exemple pel que fa a la història: Molts assassins compulsius en sèrie són contemplats encara com a herois en els llibres escolars.

Quin ha de ser per a una escola l'element més irrenunciable?
- La voluntat d'ajudar que cada alumne, és a dir, cada persona, pugui desenvolupar al màxim les seves capacitats i potencialitats, des d'un punt de vista positiu, naturalment.

Considera certa l'opinió que, en conjunt, moltes famílies han desertat de la responsabilitat en l'educació dels seus fills?
- Algunes deuen haver desertat d'aquesta responsabilitat per desídia i ignorància, d'altres perquè no saben com posar-s'hi, d'altres perquè no tenen prou temps per dedicar-s'hi i confien en l'escola... En canvi, d'altres hi deuen posar un gran interès. En realitat, no preocupar-se per l'educació dels fills, o no educar-los, no deixa de ser educar-los una manera molt concreta.

Què es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització obligatòria amb èxit?
- També ho podríem preguntar així: Què es pot fer amb aquest tipus d'escolarització obligatòria que no és assimilat per un sector de l'alumnat?
I la resposta podria ser: Buscar alternatives educatives més adaptades o convenients a aquest tipus d'alumnat.

Quina opinió li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
- Tenen una funció de suport a les escoles molt important. Per l'experiència que en tinc, mereixen tots els meus elogis.

Quin paper han de jugar les tecnologies de la informació a l'escola?
- El que els correspon, és a dir, en aquests moments un gran paper. Tot i que en aquesta qüestió les coses canvien tan de pressa que allò que els puguem ensenyar ara no té res a veure amb el que es trobaran després. Però els hauríem de preparar per a l'adaptació.

Com es pot fer possible el concepte "L'educació al llarg de la vida"?
- Fent veure als nostres alumnes, entre altres coses predicant amb l'exemple, que l'educació, l'aprenentatge, la formació, la curiositat, i la interpretació de les coses i de les idees, o es donen al llarg de la vida o no es donen mai.
Per tant, cal que els poders públics fomentin noves i diverses àrees d'interès per a la ciutadania. Els mitjans de comunicació de masses hi podrien ajudar molt.

Considera que els mitjans de comunicació, especialment la televisió col.laboren en l'educació general de la població?
- Abans m'hi he referit. Tenen un enorme potencial per fer-ho, i caldria aprofitar-lo. Naturalment, també poden alienar. Amb consciència o sense consciència, depèn de cadascú, del programa que es triï, o pitjor encara, que no es triï, i de la interpretació que se'n faci.

Què es més important, preparar els alumnes pel futur o preparar el futur per als alumnes?
- L'ideal seria que es produís una trobada entre les dues voluntats: preparar els alumnes per adaptar-se a un món just i pensat per poder ser-hi feliç. Però en un món on el suposat progrés de les societats es mesura per la seva capacitat de consum, gairebé hauríem de preparar els alumnes per a la crítica i la revolta, és a dir, per a la infelicitat. Tota una contradicció.

Un llibre?
- Un que fa quinze anys que tinc damunt la tauleta de nit i encara no me l'he pogut acabar de tan a poc a poc com m'obliga a llegir-me'l: "Curs de psicologia de l'autorealització", d'Antoni Blay Fontcuberta.

Una cançó?
- "Apologia del tacte", de Miquel Pujadó, o moltes d'altres d'aquest mateix autor. I, potser pels records que em porta, "Canta amb mi". La va compondre Màrius Sampera fa quaranta anys perquè la cantés un grup de joves que ens reuníem al seu voltant, el Grup Estrop. Ramon Muns encara la interpreta en públic de tant en tant.

Una pel.lícula?
- La confesión (1961) de Costa Gavras; La batalla de Argel (1966) i Queimada (1969) de Gillo Pontecorvo; La verdad sobre el caso Savolta (1980) d'Antonio Drové; La Misión (1986) de Roland Joffé; Braveheart (1995) de Mel Gibson i, Las brujas de Salem (1997) de Nicholas Hytner... I en general totes aquestes pel.lícules que posen al decobert les atrocitats comeses pels estats, les esglésies o els poders econòmics.

Un paisatge?
- Mil racons d'aquest país abans de l'invent del 600, paraula.

Un desig per a l'escola del futur?
- Que rebi tots els diners que actualment es destinen a la fabricació d'armament, al seu comerç, al seu ús, i a la divulgació de les mentides oficials que ho justifiquen. I que les escoles dediquin aquestes millores pressupostàries a la formació de persones sàvies, sensibles i solidàries amb tots els humans, els animals, les plantes i les pedres. Home, posats a demanar. v