| ![]() | ![]() 
 
        
        
          |  |  |  
        
        
          |  |  
          |  |  
 
         
         
          |  |  |  |   
          | 
              
                | 
                     
                      |  | 04/11/2002. 
                          JOAN PERE LE BIHAN.Director General de La Bressola
 
  
 |  |  Em 
                        vaig educar en una escola primària de la barriada 
                        nord de Marsella (Provença) a finals dels cinquanta, 
                        tinc record d'una escola amb unes relacions molt violents, 
                        de vegades de caire racista, s'havien format dues comunitats: 
                        els "blancs" i els àrabs. Sovint hi havia 
                        enfrontaments a pedregades a la sortida de l'escola entre 
                        els dos grups  |   
                      |  |  |  |  |   
                      | Un 
                        record dels seus temps d'escola? - Em vaig educar en una escola primària de la barriada 
                        nord de Marsella (Provença) a finals dels cinquanta, 
                        tinc record d'una escola amb unes relacions molt violents, 
                        de vegades de caire racista, s'havien format dues comunitats: 
                        els "blancs" i els àrabs. Sovint hi havia 
                        enfrontaments a pedregades a la sortida de l'escola entre 
                        els dos grups. No puc dir que sigui un bon record. Em 
                        sembla que el que he fet aquests darrers 24 anys estava 
                        destinat a evitar que puguin existir escoles així.
 
 Quin personatge del món 
                        de l'educació l'ha influït més?
 - El gran psicolingüista Jean PETIT, professor de 
                        les universitats de Reims (França) i Constança 
                        (Alemanya). És probablement una de les persones 
                        més competents al món quan se tracta d'analitzar 
                        els processos d'aprenentatge primerenc d'una segona llengua.(És 
                        autor, entre altres llibres, de "Au secours, je suis 
                        monolingue et francophone" a les premses universitàries 
                        de Reims).
 
 Citi'ns ara, un personatge 
                        històric pel que senti una especial predilecció.
 - Encara que pugui semblar estrany, tenint en compte la 
                        lluita que duc en defensa de la llengua catalana, tinc 
                        especial predilecció pel General De Gaulle, pel 
                        paper històric i determinant que va jugar en defensa 
                        del seu país davant la invasió nazi, per 
                        la descolonització de l'Àfrica que va dur 
                        a terme i , finalment, pel referèndum (perdut) 
                        sobre regionalització. Quan el va presentar va 
                        fer una part del seu discurs en bretó, fet únic 
                        des de la fundació de la República francesa. 
                        Quan els polítics de França encara dubten 
                        de la necessitat de signar la "Carta Europea de les 
                        Llengües Regionals i Minoritàries " del 
                        Consell d'Europa, aquest fet és d'agrair!
 
 Un encert de l'educació actual?
 - Malgrat els esforços d'un gran nombre de mestres, 
                        en general hi ha pocs encerts. Potser perquè l'abisme 
                        entre societat i escola s'eixampla cada vegada més, 
                        o potser perquè els polítics no tenen realment 
                        mitjans per aplicar un pla de conjunt per permeti de sistematitzar 
                        els encerts que es tenen.
 
 .I una mancança?
 - Moltes, és clar. A l'estat francès, la 
                        situació que evocava de la meva infantesa s'ha 
                        agreujat, i molt! Tothom reconeix ara el fracàs 
                        de la integració que ha produït la delinqüència 
                        sovint incontrolable que coneix França.
 Tinc el sentiment que, malauradament, Catalunya Sud segueix 
                        el mateix camí. No hi ha igualtat perquè 
                        no tots els nins i nines arriben amb les mateixes bases 
                        culturals i les escoles no tenen mitjans, ni humans, ni 
                        organitzatius, ni materials per compensar aquestes desigualtats.
 Els alumnes no surten de les escoles amb uns valors bàsics 
                        comuns.
 
 Quin ha de ser l'element 
                        més irrenunciable a qualsevol escola?
 - No deixar cap alumne de banda, integrar-los tots en 
                        una dinàmica de creixement personal i col·lectiu.
 
 Considera certa l'opinió 
                        que, en conjunt, moltes famílies han desertat de 
                        la responsabilitat en l'educació dels seus fills?
 - En general sí. Ho he pogut comprovar al llarg 
                        d'aquests 24 anys. A l'estat francès més 
                        que a Catalunya Sud. Moltes famílies, no totes, 
                        tenen sovint tendència a viure dels subsidis de 
                        l'estat, esperant que ho faci tot. Molts veuen l'escola 
                        com una institució que ha de fer la feina que no 
                        fan a casa.
 Però hem de treballar amb els alumnes que tenim 
                        i no canviarem les famílies.
 
 Què es pot fer amb aquell alumnat que no supera 
                        l'escolarització obligatòria amb èxit?
 - Potser caldria modificar l'escolarit-zació obligatòria: 
                        Primer caldria acabar amb la supremacia del treball intel·lectual 
                        sobre el manual i poder engrescar els nins i nines amb 
                        activitats que els puguin interessar. Com s'explica que 
                        un alumne es mostri rebec amb la geometria i que, més 
                        endavant pugui llegir plànols i construir parets 
                        com a bon paleta?.
 Per altra banda, a l'estat francès, el que fou 
                        tristament Ministre d'educació, J.P. Chevènement, 
                        va posar com a objectiu que 80% de l'alumnat pogués 
                        tenir accés a la universitat(1984). Evidentment 
                        ha estat un fracàs total i ha creat generacions 
                        de desarrelats: Molts no poden entrar a la universitat 
                        i la preparació que tenen no els permet de tenir 
                        accés a les empreses que sovint protesten perquè 
                        els manca mà d'obra!
 
 Quina opinió li 
                        mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
 - Des de Catalunya Nord hem tingut alguns contactes, sempre 
                        molt agradables, amb els Centres de Girona i de Cerdanya 
                        però de moment massa escassos. Els caldria multiplicar.
 
 Quin paper han de jugar 
                        les tecnologies de la informació a l'escola?
 - Al meu entendre no han de ser una assignatura a part. 
                        S'han d'integrar normalment a la vida de la classe. Per 
                        això evidentment, s'han de tenir recursos i d'altra 
                        banda els mestres s'han de poder reciclar per posar-les 
                        realment a l'abast dels nins i nines.
 
 Com es pot fer possible el concepte "L'educació 
                        al llarg de la vida"?
 - Aquest és un tema més polític que 
                        educatiu: depèn sobretot de la capacitat de les 
                        empreses a oferir-la i, en el cas de les persones que 
                        perden llur feina, de la capacitat de l'estat, a nivell 
                        social, de proposar formacions complementàries 
                        de les que ja tenen. S'haurà d'organitzar puix 
                        que avui sabem que, normalment, la gent no podrà 
                        seguir amb el mateix ofici durant tota una vida.
 
 Considera que els mitjans 
                        de comunicació, especialment la televisió, 
                        col·laboren en l'educació general de la 
                        població?
 - En positiu i en negatiu. És evident que tots 
                        anem aprenent del que veiem a la televisió, sempre 
                        surt qualque referència nova o qualque experiència 
                        de la qual podem treure'n profit. Per altra banda cultiven 
                        una actitud passiva que no és gens favorable al 
                        desenvolupament de la persona humana. Què faríem 
                        si tinguéssim bons programes 24 hores sobre 24?
 
 Què és més 
                        important preparar l'alumnat pel futur o preparar el futur 
                        per a l'alumnat?
 - Cruel dilema! Quan el món no pot fer respectar 
                        els acords de Kyoto i que es continua posant el planeta 
                        en perill, és difícil de pensar que podem 
                        preparar el futur per a l'alumnat. Hem de provar de fer 
                        les dues coses i posar el conjunt dels alumnes en situació 
                        de desenvolupar-se en el món que trobaran i preparar-los 
                        perquè siguin prou forts davant dels reptes que 
                        els esperen.
 
 Un llibre?
 - "Les mans brutes" de Jean Paul Sartre.
 
 Una cançó?
 - "Abril 74" de Lluís Llach.
 
 Una pel·lícula?
 - "Un lugar en el mundo." (1992) d'Adolfo Aristarain
 
 Un paisatge?
 - La Serra de Tramuntana a Mallorca amb els pobles que 
                        s'hi troben.
 
 Un desig per a l'escola 
                        del futur?
 - Que tingui la possibilitat de donar als nins i nines 
                        unes arrels prou fortes com perquè puguin recórrer 
                        en món tranquil·lament tot i respectant 
                        els altres. Per acabar voldria fer esment del que és 
                        la meua tasca principal: gestionar i crear escoles catalanes 
                        a Catalunya Nord. Com sabeu aquestes terres varen ser 
                        annexionades pel rei de França l'any 1659 i a partir 
                        del 2 d'abril del 1700 s'hi va establir una repressió 
                        lingüística gairebé sense precedents. 
                        Encara que avui se'ns permeti de fer escoles, cal recordar 
                        que l'any 1992 varen afegir a la Constitució francesa 
                        l'article 2 que estipula que : "la llengua de la 
                        República és el francès".
 Per això, tenint en compte les condicions difícils 
                        en què se desenvolupa la nostra feina, vull agrair 
                        als més de 170 ajuntaments catalans, a la Diputació 
                        de Girona, al Govern Balear i a la Generalitat de Catalunya, 
                        l'ajut que ens donen per mor de crear més escoles 
                        i permetre a un nombre creixent d'alumnes de retrobar 
                        una escolarització catalana amb una immersió 
                        lingüística eficaç.
 |   
                      |  |  |  |   
          |  |  
 
        © 1996 - 
        2003 - reporteducació  és una producció del 
        Centre de Recursos Pedagògics Baix Llobregat-6 
        Carrer de 
        Ramon Camps, 17  08620 - Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) 
        - CATALUNYA 
        Tel. +34 936 76 93 86. Fax. +34 936 56 61 04
        AVÍS 
        LEGAL  - FAQ |