![]() |
![]()
 |
|
|
|
 |
|
|
|
 |
04/11/2002.
JOAN PERE LE BIHAN.
Director General de La Bressola
|
|
 Em
vaig educar en una escola primària de la barriada
nord de Marsella (Provença) a finals dels cinquanta,
tinc record d'una escola amb unes relacions molt violents,
de vegades de caire racista, s'havien format dues comunitats:
els "blancs" i els àrabs. Sovint hi havia
enfrontaments a pedregades a la sortida de l'escola entre
els dos grups |
| |
|
|
|
Un
record dels seus temps d'escola?
- Em vaig educar en una escola primària de la barriada
nord de Marsella (Provença) a finals dels cinquanta,
tinc record d'una escola amb unes relacions molt violents,
de vegades de caire racista, s'havien format dues comunitats:
els "blancs" i els àrabs. Sovint hi havia
enfrontaments a pedregades a la sortida de l'escola entre
els dos grups. No puc dir que sigui un bon record. Em
sembla que el que he fet aquests darrers 24 anys estava
destinat a evitar que puguin existir escoles així.
Quin personatge del món
de l'educació l'ha influït més?
- El gran psicolingüista Jean PETIT, professor de
les universitats de Reims (França) i Constança
(Alemanya). És probablement una de les persones
més competents al món quan se tracta d'analitzar
els processos d'aprenentatge primerenc d'una segona llengua.(És
autor, entre altres llibres, de "Au secours, je suis
monolingue et francophone" a les premses universitàries
de Reims).
Citi'ns ara, un personatge
històric pel que senti una especial predilecció.
- Encara que pugui semblar estrany, tenint en compte la
lluita que duc en defensa de la llengua catalana, tinc
especial predilecció pel General De Gaulle, pel
paper històric i determinant que va jugar en defensa
del seu país davant la invasió nazi, per
la descolonització de l'Àfrica que va dur
a terme i , finalment, pel referèndum (perdut)
sobre regionalització. Quan el va presentar va
fer una part del seu discurs en bretó, fet únic
des de la fundació de la República francesa.
Quan els polítics de França encara dubten
de la necessitat de signar la "Carta Europea de les
Llengües Regionals i Minoritàries " del
Consell d'Europa, aquest fet és d'agrair!
Un encert de l'educació actual?
- Malgrat els esforços d'un gran nombre de mestres,
en general hi ha pocs encerts. Potser perquè l'abisme
entre societat i escola s'eixampla cada vegada més,
o potser perquè els polítics no tenen realment
mitjans per aplicar un pla de conjunt per permeti de sistematitzar
els encerts que es tenen.
….I una mancança?
- Moltes, és clar. A l'estat francès, la
situació que evocava de la meva infantesa s'ha
agreujat, i molt! Tothom reconeix ara el fracàs
de la integració que ha produït la delinqüència
sovint incontrolable que coneix França.
Tinc el sentiment que, malauradament, Catalunya Sud segueix
el mateix camí. No hi ha igualtat perquè
no tots els nins i nines arriben amb les mateixes bases
culturals i les escoles no tenen mitjans, ni humans, ni
organitzatius, ni materials per compensar aquestes desigualtats.
Els alumnes no surten de les escoles amb uns valors bàsics
comuns.
Quin ha de ser l'element
més irrenunciable a qualsevol escola?
- No deixar cap alumne de banda, integrar-los tots en
una dinàmica de creixement personal i col·lectiu.
Considera certa l'opinió
que, en conjunt, moltes famílies han desertat de
la responsabilitat en l'educació dels seus fills?
- En general sí. Ho he pogut comprovar al llarg
d'aquests 24 anys. A l'estat francès més
que a Catalunya Sud. Moltes famílies, no totes,
tenen sovint tendència a viure dels subsidis de
l'estat, esperant que ho faci tot. Molts veuen l'escola
com una institució que ha de fer la feina que no
fan a casa.
Però hem de treballar amb els alumnes que tenim
i no canviarem les famílies.
Què es pot fer amb aquell alumnat que no supera
l'escolarització obligatòria amb èxit?
- Potser caldria modificar l'escolarit-zació obligatòria:
Primer caldria acabar amb la supremacia del treball intel·lectual
sobre el manual i poder engrescar els nins i nines amb
activitats que els puguin interessar. Com s'explica que
un alumne es mostri rebec amb la geometria i que, més
endavant pugui llegir plànols i construir parets
com a bon paleta?.
Per altra banda, a l'estat francès, el que fou
tristament Ministre d'educació, J.P. Chevènement,
va posar com a objectiu que 80% de l'alumnat pogués
tenir accés a la universitat(1984). Evidentment
ha estat un fracàs total i ha creat generacions
de desarrelats: Molts no poden entrar a la universitat
i la preparació que tenen no els permet de tenir
accés a les empreses que sovint protesten perquè
els manca mà d'obra!
Quina opinió li
mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
- Des de Catalunya Nord hem tingut alguns contactes, sempre
molt agradables, amb els Centres de Girona i de Cerdanya
però de moment massa escassos. Els caldria multiplicar.
Quin paper han de jugar
les tecnologies de la informació a l'escola?
- Al meu entendre no han de ser una assignatura a part.
S'han d'integrar normalment a la vida de la classe. Per
això evidentment, s'han de tenir recursos i d'altra
banda els mestres s'han de poder reciclar per posar-les
realment a l'abast dels nins i nines.
Com es pot fer possible el concepte "L'educació
al llarg de la vida"?
- Aquest és un tema més polític que
educatiu: depèn sobretot de la capacitat de les
empreses a oferir-la i, en el cas de les persones que
perden llur feina, de la capacitat de l'estat, a nivell
social, de proposar formacions complementàries
de les que ja tenen. S'haurà d'organitzar puix
que avui sabem que, normalment, la gent no podrà
seguir amb el mateix ofici durant tota una vida.
Considera que els mitjans
de comunicació, especialment la televisió,
col·laboren en l'educació general de la
població?
- En positiu i en negatiu. És evident que tots
anem aprenent del que veiem a la televisió, sempre
surt qualque referència nova o qualque experiència
de la qual podem treure'n profit. Per altra banda cultiven
una actitud passiva que no és gens favorable al
desenvolupament de la persona humana. Què faríem
si tinguéssim bons programes 24 hores sobre 24?
Què és més
important preparar l'alumnat pel futur o preparar el futur
per a l'alumnat?
- Cruel dilema! Quan el món no pot fer respectar
els acords de Kyoto i que es continua posant el planeta
en perill, és difícil de pensar que podem
preparar el futur per a l'alumnat. Hem de provar de fer
les dues coses i posar el conjunt dels alumnes en situació
de desenvolupar-se en el món que trobaran i preparar-los
perquè siguin prou forts davant dels reptes que
els esperen.
Un llibre?
- "Les mans brutes" de Jean Paul Sartre.
Una cançó?
- "Abril 74" de Lluís Llach.
Una pel·lícula?
- "Un lugar en el mundo." (1992) d'Adolfo Aristarain
Un paisatge?
- La Serra de Tramuntana a Mallorca amb els pobles que
s'hi troben.
Un desig per a l'escola
del futur?
- Que tingui la possibilitat de donar als nins i nines
unes arrels prou fortes com perquè puguin recórrer
en món tranquil·lament tot i respectant
els altres. Per acabar voldria fer esment del que és
la meua tasca principal: gestionar i crear escoles catalanes
a Catalunya Nord. Com sabeu aquestes terres varen ser
annexionades pel rei de França l'any 1659 i a partir
del 2 d'abril del 1700 s'hi va establir una repressió
lingüística gairebé sense precedents.
Encara que avui se'ns permeti de fer escoles, cal recordar
que l'any 1992 varen afegir a la Constitució francesa
l'article 2 que estipula que : "la llengua de la
República és el francès".
Per això, tenint en compte les condicions difícils
en què se desenvolupa la nostra feina, vull agrair
als més de 170 ajuntaments catalans, a la Diputació
de Girona, al Govern Balear i a la Generalitat de Catalunya,
l'ajut que ens donen per mor de crear més escoles
i permetre a un nombre creixent d'alumnes de retrobar
una escolarització catalana amb una immersió
lingüística eficaç. |
|
|
|
|
|
© 1996 -
2003 - reporteducació és una producció del
Centre de Recursos Pedagògics Baix Llobregat-6
Carrer de
Ramon Camps, 17 08620 - Sant Vicenç dels Horts (Barcelona)
- CATALUNYA
Tel. +34 936 76 93 86. Fax. +34 936 56 61 04
AVÍS
LEGAL - FAQ
|
Dossiers
digitals