Quin personatge del món de l'educació l'ha influït més?
- Des de la pràctica Lorenzo Milani i Celestin Freinet. Des de la teoria, en aquest moment, he de fer esment de Carl Rogers, encara que n'hi ha d'altres.

Citi'ns ara, un personatge històric pel que senti una especial predilecció.
- N'hi ha molts: Ramon Llull, Narcís Monturiol, Albert Schweitzer, Luther King, Gandhi, Teresa de Calcuta, Gabriela Mistral...

Un encert de l'educació actual?
- La seva generalització i l'esforç per arribar a tothom. I l'intent de transmetre el valor de la llibertat i la justícia.

. ... I una mancança?
- Que malgrat l'esforç, encara no arriba a tothom de la mateixa manera. Si tots els animals de la granja són iguals, encara n'hi ha alguns que són més iguals que els altres, com diria Orwell. A més d'això trobo a faltar molt de compromís.

Quin ha de ser l'element més irrenunciable a qualsevol escola?
- El bon ambient, format pel respecte i l'estimació mútues, juntament amb l'alegria i el bon humor que animin un treball conjunt, cooperatiu i assossegat, dirigit vers aprenentatges tan valuosos que mereixin tots els esforços necessaris per assolir-los. Dins d'aquest panorama que pot semblar idíl·lic (ja sé que és molt fàcil dir-ho), també és irrenunciable que ningú no es quedi pel camí. Crec que tant a primària com a la secundària obligatòria és preferible que els nivells mínims no siguin tan elevats i que hi pugui arribar tothom.

Considera certa l'opinió que, en conjunt, moltes famílies han desertat de la responsabilitat en l'educació dels seus fills?
- En general, no ho crec. Sempre hi ha excepcions. Ens queixem que les famílies no col·laboren prou, però el que passa és que hi ha equivocacions i sobretot molt desconeixement de quina hauria de ser la conducta educativa més encertada en cada moment per part dels pares i mares. Necessiten formació i orientació. Però les famílies saben que l'educació dels seus fills és molt important per al seu futur. He de reconèixer, no obstant, que sovint s'espera massa de l'escola i li deleguen responsabilitats que haurien de ser més pròpies de la família, o almenys més compartides.

Què es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització obligatòria amb èxit?
- Ara sembla que vulguin fer que repeteixi o que se'n vagi (derivant-lo cap a itineraris i sortides més ràpides del sistema). Però aquest alumnat té el dret a ser a l'escola, a ser tingut en compte, a ser ajudat amb tots els mitjans de què es disposi per arribar al seu màxim desenvolupament personal, que això és l'èxit. Si no se sent mai l'experiència d'èxit a l'escola, el futur, a més d'incert, pot resultar desagradable i s'haurà contribuït a la infelicitat de moltes persones. La societat no pot desaprofitar la immensa riquesa del cabal humà.
Hauríem de tenir clar que l'èxit no significa obtenir bones qualificacions en algunes assignatures, sinó desenvolupar totes les possibilitats dels infants i joves fins allà on els sigui possible a cadascun. I si es té en compte que l'aspecte intel·lectual no és més que una de les moltes cares que cal desenvolupar en una educació global i completa, llavors l'èxit podrà ser experimentat per quasi tots en algun aspecte.
La utopia hauria de ser tendir a la totalitat. Si l'aprenentatge intel·lectual ja és complex i difícil d'obtenir, almenys amb els nivells que es proposen actualment, què passa amb l'educació moral o espiritual, amb la formació afectiva o emocional, amb l'educació cívica i social, amb l'estètica o artística, l'educació física... Ningú no pot aspirar a tenir èxit en tots els aspectes que acabo d'esmentar, però sí que pot arribar a un mínim general vàlid. I segur que destacarà en alguna dimensió particular. La nostra tasca és ajudar tothom a trobar el seu camí i que ningú no estigui en inferioritat de condicions. Heus aquí l'èxit.
Em sembla que he fugit d'estudi perquè la pregunta era: què es pot fer amb aquell alumnat. He intentat dir que el concepte d'èxit s'ha de canviar. I que s'ha de treballar molt més i de manera diferent abans d'arribar a la situació que es planteja (i que existeix realment) de no superar el nivell de l'escolarització obligatòria. Ara bé, arribats en aquest punt, si malgrat tots els esforços esmerçats i havent programat el currículum adaptat a les possibilitats de cada un, no se superen els mínims, encara s'hauria d'oferir una altra oportunitat abans d'enviar-los a la vida activa, en forma d'algun curs que se centrés en els punts més bàsics i necessaris, que no només són els intel·lectuals.

Quina opinió li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
- Desconec amb detall l'ús que es fa dels recursos que s'hi ofereixen, tant de materials, bibliogràfics, audiovisuals o multimèdia com de les ofertes de formació que plantegen. Però totes les referències que tinc són excel·lents i suposen un servei extraordinari als centres i al professorat. Totes les escoles han de tenir inexcusablement bones biblioteques per al seu alumnat. I cal que s'utilitzin molt. Però no tots els centres poden tenir una completa mediateca pròpia ni el personal especialitzat amatent a les novetats. Per això, els centres de recursos són serveis de primera necessitat, de rendibilització de les inversions i de compartir els recursos.

Quin paper han de jugar les tecnologies de la informació a l'escola?
- Són imprescindibles per a la formació bàsica avui. La formació elemental clàssica de "llegir, escriure i comptar" s'ha d'ampliar afegint-hi les habilitats socials, el coneixement d'alguna altra llengua i l'alfabetització informàtica. Sense això no és possible una òptima inserció social amb llibertat i dignitat, ni una vida útil per a la persona i per a la comunitat.
Les tecnologies de la informació s'han d'aprendre a utilitzar com a eina de treball i també s'han de fer servir com a recurs pedagògic per a l'aprenentatge de quasi totes les àrees. En aquest darrer sentit representen un eix transversal.
Des de saber trobar informació (i seleccionar-la molt bé sobretot), fins a utilitzar l'ordinador per escriure i comunicar-se (si Freinet visqués el faria servir per a la correspondència escolar)... Per al càlcul i la resolució de problemes matemàtics o geomètrics, per a l'emmagatzematge i conservació de dades... Fins i tot per al treball amb imatges. Les possibilitats són extraordinàries. Però els mitjans són cars i no estan a l'abast de totes les famílies. Cal vetllar des de l'escola perquè aquesta no sigui una altra font de desigualtats.

Com es pot fer possible el concepte "L'educació al llarg de la vida"?
- En primer lloc, segurament, desvetllant des del primer moment a l'escola la curiositat i l'interès per seguir aprenent. Després, oferint possibilitats adaptades a les molt diverses necessitats dels col·lectius i de les persones.
Amb humilitat, el professorat som els primers que hem de reconèixer que no ho sabem tot. L'exemple que s'està donant amb l'assistència des de fa tant de temps a les escoles d'estiu i cursos de perfeccionament és una bona mostra d'una actitud que va en aquesta línia. Però les ofertes de formació s'han d'adaptar contínuament a les noves i canviants necessitats.

Considera que els mitjans de comunicació, especialment la televisió, col·laboren en l'educació general de la població?
- Les enquestes donen màximes audiències a programes escombraria. Des del punt de vista educatiu no hi ha per on agafar-los i el qualificatiu més fluix que se m'acut és el de fastigós. Però, a més de la consideració estètica, hi ha coses molt pitjors. És injust que no s'aprofiti aquest immens potencial dirigint-lo als aspectes més constructius i elevats. La cultura del segle XXI no pot tenir els models que es proposen ara des d'algunes cadenes de televisió.
Al costat d'això, el potencial instructiu i formatiu dels mitjans és extraordinari. Es necessita una formació específica per utilitzar positivament els mitjans. Hauria de resumir dient que no s'aprofita tot el que es podria, que les famílies han de vetllar pels efectes positius del mitjà, sovint oferint altres activitats alternatives. No es pot permetre de cap manera que continuï augmentant l'estadística del nombre d'hores exagerat que es passen a l'any els infants i joves veient qualsevol programa sense cap criteri. Sovint tots sols. Molts bons programes els haurien de veure junts tota la família i comentar-los.

Què és més important preparar els alumnes pel futur o preparar el futur per als alumnes?
- La primera cosa s'intenta fer bé a l'escola (i a casa) i ens toca com a professionals. La segona també és molt important, però no és ben bé la nostra especialitat, encara que també ens afecta com a ciutadans. Pertoca a tota la societat sencera i sobretot als governants. Ni una sense l'altra. Però el mercat no es preocupa especialment de les persones ni de deixar en el futur un món sostenible. Si canviessin les mentalitats (això sí que és en part la nostra feina), potser s'arribaria a preferir un menor benefici material i personal a curt termini a canvi d'una imponent inversió de futur consistent en la millor preparació i formació i en un món físicament i humanament més habitable. En relació amb el futur sostenible, ja es reconeix que la terra no és una herència dels avantpassats, sinó un préstec que ens fan els nostres fills, i que no podem malbaratar.

Un llibre?
- Molts: Ocells perduts, El jardiner, La lluna nova, de Rabindranath Tagore; Crist de nou crucificat, de Nikos Kazantzaki (semblant al Jesús que torna, d'Àngel Guimerà); Canigó de Jacint Verdaguer i Somni del cap de Creus de Carles Fages de Climent.

Una cançó?
- Cal que neixin flors a cada instant; No és això, companys; El país petit, de Lluís Llach; Ma quête, de Jacques Brel; Suzanna, de Leonard Cohen.

Una pel·lícula?
- El gran dictador (1940), de Charles Chaplin; Ser o no ser (1942), d'Ernst Lubitsch; Fahrenheit 451 (1967), de François Truffaut.

Un paisatge?
- El de la plana de l'Empordà amb el Canigó al fons, vista des del Mas Ventós, pujant a peu a Sant Pere de Roda, des de Vilajuïga, un dia clar de tramuntana.

Un desig per a l'escola del futur?
- L'acompliment de totes les utopies, perquè en aquest país puguin aprendre a viure i conviure junts amb un projecte col·lectiu tots aquells que hi vulguin venir, amb els que ja hi són, sense que ningú s'hi senti exclòs.