Un record dels seus temps d'escola?
- Me'n vénen dos a la memòria: les tardes que el mestre ens llegia fragments de la Illíada i de l'Odissea, en què nosaltres no havíem de fer res més que escoltar i somiar, i la forta repressió de tot ordre que patíem (eren els anys 50). Suposo que mai no oblidaré una vegada que no em recordava com es deia "blat" en castellà, llengua que, com sabeu, era l'única que s'admetia en l'ensenyament. Era una pregunta oral de geografia (a l'escola érem més de seixanta i amb un sol mestre!) i jo vaig gosar dir que en català sí que sabia la resposta, però que no em recordava de la paraula castellana... L'esbroncada del mestre encara em ressona a les orelles. I això que el mestre era català i del meu mateix poble!.

Quin personatge del món de l'educació l'ha influït més?
- Una parella de mestres de la República amb qui vaig coincidir en una escola d' Esplugues a la darreria dels anys setanta. Havien estat readmesos a l'ensenyament i van voler aprofitar els darrers anys d'activitat laboral que els quedaven reincorporant-se al sistema educatiu. No recordo els seus noms. Ella em sembla que es deia Àngela, però no ho gosaria assegurar. Sé que quan es va jubilar va ser alcaldessa d'un poble de la Franja. Potser d'Alcampell. El que no he oblidat és la rapidesa amb què entengueren la problemàtica del Centre i del sistema educatiu, el seu mestratge a l'aula i als claustres, la satisfacció que sentien de poder exercir el seu ofici vocacional després de quatre dècades de desterrament i penalitats.

Citi'ns ara un personatge històric pel que senti una especial predilecció
- En primer lloc, tots aquells ciutadans i ciutadanes que, des de l'anonimat més estricte, han fet el que creien que havien de fer en el moment que els ha tocat viure.
Si hem de posar noms, Gandhi, Ferrer i Guàrdia, Pau Casals, Pompeu Fabra i tants altres podrien ser-ne un petit exemple.

Un encert de l'educació actual?
- La democratització i l'extensió.

I, una mancança?
- El suport social i de tot ordre amb què hauria de comptar.

Quin ha de ser per a una escola l'element més irrenunciable?
- La dignitat.

Considera certa l'opinió que, en conjunt, moltes famílies han desertat de la responsabilitat en l'educació dels seus fills?
- Les famílies estan tan desconcertades com els mateixos ensenyants davant les transformacions socials que acaben configurant la mentalitat dels seus fills i determinant-ne el futur. Potser és per això que, entre la deserció i el compromís, diria que hi ha un bon reguitzell d'actituds a tenir en compte: tolerància, impotència, passivitat, autoritarisme, hiperprotecció...

Què es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització obligatòria amb èxit?
- Primer de tot veure si el que entenem per "escolarització obligatòria" i per "èxit" és el que més li convé a aquell alumnat. Potser el problema no sigui tant de l'alumnat, com de la manca de flexibilitat del sistema educatiu i de la rigidesa mental dels qui l'han elaborat.

Quina opinió li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
- Molt bona, útil i cada vegada més present en l'ensenyament, tant per mitjà del contacte personal (formació-informació) com mediàtic. Caldria potenciar-la molt més encara.

Quin paper han de jugar les tecnologies de la informació a l'escola?
- Tot i que s'han incrementat notablement, encara han de fer un paper molt més important que l'actual. En algunes disciplines manquen programes específics de qualitat, i els mitjans als centres encara són clarament insuficients, poc emprats i, a voltes, indegudament monopolitzats.

Com es pot fer possible el concepte "L'educació al llarg de la vida"?
- Creant condicions que ho facilitin i mentalitzant la ciutadania.

Considera que els mitjans de comunicació, especialment la televisió col.laboren en l'educació general de la població?
- Poc i, en alguns casos, potser fins i tot fan tot el contrari.

Què es més important, preparar els alumnes pel futur o preparar el futur per als alumnes?
- No tinc cap dubte que totes dues coses van absolutament lligades. Són com l'ésser humà i la llengua, que la creem i configurem, i, alhora, ella ens crea i configura a nosaltres.

Un llibre?
- La vida i la mort de Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès; Els germans Karamanzov, Fedor Dostoievski; Autobiografia precoç, Eugeni Ievtuixenco;
Bearn, de Llorenç Villalonga; La poesia d'A. March; Tots el camins duen a Roma, d'Agustí Calvet; El quadern gris, de Josep Pla; Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez; Trajecte final, Manuel de Pedrolo; Pedra de tartera, de Maria Barbal; Nosaltres el valencians, Joan Fuster...

Una cançó?
- Rossinyol i la majoria del cançoner popular. Al vent, Diguem no, Veles e vents, etc. de Raimon; I si canto trist, Més lluny, etc. de Lluís Llach; Imagine de John Lennon; Dioptria de Pau Riba; Qualsevol nit pot sortir el sol, de Sisa; A l'Escala, de Josep Tero; Què volen aquesta gent?, de Maria del Mar Bonet

Una pel.lícula?
- Moltes del cinema hongarès (no en recordo els títols). Qualsevol de Polanski, Kubrick, Kazan...

Un paisatge?
- La població, avui totalment abandonada, de Valldarques a l'Alt Urgell, vista des del cim. El litoral i la ciutat històrica de Barcelona, vistos des de Montjuïc.

Un desig per a l'escola del futur?
- Que tot mantenint l'alçada de mires que ha caracteritzat la nostra massa sovint trasbalsada tradició pedagògica, rebi els ajuts professionals i de tot ordre, necessaris per a dur endavant la seva tasca d'acollida i suport a l'alumnat actual, amb la cura i dignitat que el moment requereix.v