| Un 
                        record dels seus temps d'escola? - Com a alumne, encara ric ara quan hi penso...! En el 
                        curs de preparatòria, a Eivisssa, teníem 
                        un mestre aficionat a l'astronomia que s'entestava a fer 
                        entendre a canalla de nou anys els números astronòmics 
                        amb conceptes tan poc significatius com quinquillones.
 I ja com a mestre, a Santa Margarida de Montbuí 
                        (Anoia), tinc molt present l'hora de lectura. Als anys 
                        seixanta no teníem altra calefacció que 
                        una estufa de llenya i a l'hora d'entrar al matí, 
                        la sala de classe estava sovint vora els zero graus. Llavors 
                        tots els nens
 (escuela de niños) tenien el seu llibre de lectura 
                        reservat i amb el punt de llibre. L'agafaven del prestatge 
                        i en cercles concèntrics, els petits al davant, 
                        llegien durant una hora, que era més o menys el 
                        que tardava la classe en escalfar-se. Era realment un 
                        moment màgic.
 Quin personatge del 
                          món de l'educació l'ha influït més?-Sóc bastant eclèctic, però si 
                          n'haig de citar un, crec que en Jean Piaget.
 Citi'ns ara, un personatge 
                          històric pel que senti una especial predilecció.- Sor Juana Inés de la Cruz. Fa tres-cents cinquanta 
                          anys va ser una pionera en la lluita pels drets de la 
                          dona a més de ser una gran poetessa.
 Un encert de l'educació 
                          actual?- Haver allargat l'escolaritat obligatòria fins 
                          els setze anys.
 . ... I una mancança?- No allargar-la fins als divuit. No haver-hi plans 
                          sistemàtics d'acollida dels nou vinguts.
 Quin ha de ser l'element 
                          més irrenunciable a qualsevol escola?- L'educació en la llibertat i la responsabilitat. 
                          Crec que d'aquests se'n deriven tots els altres.
 Considera certa l'opinió 
                          que, en conjunt, moltes famílies han desertat 
                          de la responsabilitat en l'educació dels seus 
                          fills?- Jo no diria que han desertat. Ja fa un temps , especialment 
                          a partir de la incorporació de la majoria de 
                          dones al món laboral, ( jo crec que sempre han 
                          treballat, i molt ), els rols de l'educació dels 
                          fills han decantat molt la responsabilitat sobre l'escola. 
                          Això no és bo. Si bé escola i família 
                          han d'educar de manera coordinada i en l'educació 
                          de les persones hi han de participar molts agents socials, 
                          la família no pot abdicar de la seva primera 
                          responsabilitat.
 Què es pot fer 
                          amb aquell alumnat que no supera l'escolarització 
                          obligatòria amb èxit?- L'èxit sol ser una qüestió de superació 
                          de llistons. Cal intentar que tots els alumnes superin 
                          els seus propis llistons. Per tant, com que tots som 
                          diferents caldrà posar llistons per a les diferents 
                          mides, ja que és molt important que tots tinguem 
                          èxit.
 Quina opinió 
                          li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?- Els centres de recursos haurien de tenir la sensibilitat 
                          per detectar quines són avui les diferents maneres 
                          de donar una resposta interessant a les demandes que 
                          el professorat i les escoles plantegen.
 La societat canvia a una velocitat exponencial. L'escola 
                          té un ritme més lent, encara que més 
                          natural. El centre de recursos hauria d'intermediar 
                          per tal d'atenuar desfasaments massa pronunciats.
 Quin paper han de jugar 
                          les tecnologies de la informació a l'escola?
 - En un món on les tecnologies de la informació 
                          i comunicació juguen un paper primordial, s'entén 
                          que aquestes han de ser considerades a l'escola tal 
                          i com es mereixen. A l'escola d'avui no han de ser tractades 
                          com una matèria més sinó que han 
                          d'imbricar, com a eix necessari i irrenunciable, tot 
                          el processos d'aprenentatge i de relació amb 
                          les famílies i la societat.
 Com es pot fer possible 
                          el concepte "L'educació al llarg de la vida"?- Aquest concepte està relacionat amb el d'èxit 
                          o fracàs. Molts alumnes " fracassen " 
                          als setze i tenen èxit als trenta. Crec que l'èxit 
                          principal de l'educació rau en fer conscients 
                          els alumnes de que l'educació és com l'aigua, 
                          que la necessitem durant tota la vida. Que és 
                          un tresor particular que cada persona va acumulant al 
                          llarg dels anys. Potser és difícil inculcar 
                          això, però no hi podem renunciar perquè 
                          és el més gran dels nostres èxits 
                          com educadors.
 D'altra banda, i tornant al quid de la pregunta, caldrà 
                          que la societat ajusti models per tal de que el concepte 
                          pugui ser possible. Models laborals, models de temps-espai, 
                          en resum, models de més qualitat.
 Considera que els mitjans 
                          de comunicació, especialment la televisió, 
                          col·laboren en l'educació general de la 
                          població?
 - En general, tots els mitjans intervenen en el que 
                          considerem educació no formal, amb més 
                          o menys incidència. Pel que fa a la televisió, 
                          tot i que trobem bons programes, és notori que 
                          cada vegada abunden més els que podríem 
                          dir " per a una educació positivament negativa 
                          ".
 Què és 
                          més important preparar els alumnes pel futur 
                          o preparar el futur per als alumnes?- Les dues coses són igual d'importants. Com 
                          a mestres ens pertoca més la primera part de 
                          la pregunta; com a pares o ciutadans ens hem d'involucrar 
                          per tal de que es faci possible la segona part.
 Un llibre?- El Quijote i els poemes de Miguel Hernández.
 Una cançó?- M'agrada molt la música i n'escolto sovint 
                          : Hendel i Mozart i, en general, tot el barroc. De cançons, 
                          algunes queden al llarg del temps : " Blowing in 
                          the wind " de Bob Dylan i " Imagine " 
                          de John Lennon i de, The Beatles, pràcticament 
                          tot. Però quan canto, que també és 
                          sovint, canto havaneres.
 Una pel·lícula? 
                          - El gran dictador (1940), de Charles Chaplin; Ciutadà 
                          Kane (1941) d'Orson Welles; La puerta de las lilas (1957) 
                          de René Clair; Novecento (1976) de Bernardo Bertolucci...; 
                          De les més actuals: Hable con ella (2002) de 
                          Pedro Almodovar.
 Un paisatge?- Tiro cap a casa, no puc ser pas neutral: una posta 
                          de Sol des del " Cafè del Mar " a Eivissa.
 Un desig per a l'escola 
                          del futur?- Que mestres i alumnes estrenin cada dia una il·lusió.
 
 |