Un record dels seus temps d'escola?
- De l'escola en guardo bons records. L'ambient hi era agradable, estèticament confortable. Jo anava a una escola municipal de Barcelona que tenia la sort de comptar amb mestres del temps de la República estranyament salvades de la depuració de després de la guerra i que estimaven la seva feina i les noies que hi anàvem (cal recordar que l'ensenyament separava noies i nois en edificis diferents) . Era una escola de barri. Hi havia gent de tota mena i allà vaig aprendre que la normalitat era com un recipient molt gran on hi cabien rics i pobres, llestos i disminuïts. Totes apreníem de totes. Allà vaig poder cultivar a pleret el gust per la lectura (gràcies a un servei de biblioteca modèlica per l'època). Recordo les tardes assolellada dedicades a cosir i, al mateix temps, a escoltar les lectures que la mestra ens oferia en veu alta. De cosir no en vaig aprendre mai (justet per anar tirant) però de llavors ençà tinc entre els meus preferits llibres com "Corazón" i "El Conde Lucanor". Per les pàgines d'aquest darrer encara m'hi perdo sovint. La música, el teatre i el dibuix eren també disciplines que practicàvem amb tota normalitat i jo m'hi sentia la mar de bé. Pel que fa a llengua, era corrent expressar-se en català, però la lectura i l'escriptura es feia irremissiblement en castellà.

Quin personatge del món de l'educació l'ha influït més?
- Tant pel tipus d'escola on vaig anar com per la relació familiar que hi teníem, sempre vaig admirar l'Artur Martorell. Des de ben petita, els seus trets biogràfics em van arribar a les orelles embolcallats amb la fina boirina de la llegenda: un mestre modèlic i innovador, un funcionari municipal que després de la guerra va ser represaliat i castigat a treballar als serveis funeraris de la ciutat. Però la seva divisa sempre va ser: treballar sense defallir per dur a terme la tasca que se li havia encomanat de la millor manera possible. I em consta que així ho va fer. A més, l'Artur Martorell estimava la música i també els dibuixos dels infants que saben dibuixar com infants. A casa m'explicaven que en certa ocasió, i en contra de l'opinió de tot un jurat, va defensar aferrissadament la concessió d'un premi per un dibuix que reflectia com cap altre que la seva autora que era jo, tenia 6 anys!
Aquell home em va influir sense jo saber-ho. Me'n vaig adonar quan vaig ser mestra del municipi de Barcelona, funcionària com ell. D'això fa una pila d'anys. I ara que em dedico més a escriure que no pas a fer de mestra, em sento molt a prop de la seva tasca de divulgador literari, de les seves adaptacions d'obres clàssiques per a nois i noies, de les seves antologies de poesia i de prosa… Els primers poemes que vaig aprendre es troben al seu llibre "Les plantes, els animals, els elements".

Citi'ns ara un personatge històric pel que senti una especial predilecció
- De fet, sento un respecte immens per tota aquella gent que va patir les conseqüències de la guerra civil espanyola, especialment pels qui, fidels als ideals republicans, van haver de renunciar-hi a causa de la sublevació militar de Franco i companyia. El meu respecte inclou tant els que van marxar com els que van quedar-se aquí.
Però com que sóc una dona amant del saber, també vull assenyalar que em fascinen personatges com ara la francesa Madame de Châtelet que cap allà al segle XVIII va voler i poder menar una vida dedicada a la ciència i al coneixement, sense renunciar a les pompes de la vida mundana, ni a la seva condició femenina.

Un encert de l'educació actual?
- Voldria creure que n'és un, la contemplació del tram 0-6 com a educatiu. Però l'excessiva i progressiva escolarització que afecta sobre tot el cicle 3-6 és un trist resultat de quelcom que augurava coses millors.

I, una mancança?
- Una llei d'educació per a tothom i no tan sols per als més rics, ni per als més intel.ligents…També n'hi ha una altra: bons professionals que hi treballin. Ni la seva formació, ni la poca consideració social de què gaudeix la professió hi ajuden gota.

Quin ha de ser per a una escola l'element més irrenunciable?
- Segons el meu parer l'escola no pot renunciar a formar nois i noies amb sensibilitat envers el món tangible i intangible que ens envolta. L'art, a més de la ciència, no es poden deixar de banda.

Considera certa l'opinió que, en conjunt, moltes famílies han desertat de la responsabilitat en l'educació dels seus fills?
- El model de família està en crisi. Em pregunto si no demanem responsabilitats sense conèixer els condicionants que de vegades impedeixen assumir-les? Potser és tota la societat en pes la qui ha desertat d'aquesta responsabilitat.

Què es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització obligatòria amb èxit?
- Buscar altres i noves oportunitats. No es pot tancar mai l'accés a l'educació, a la formació.

Quina opinió li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
- Que és un indret privilegiat per a la detecció de les necessitats formatives i de documentació dels mestres i els equips de les escoles. Per tant, la seva obligació és donar-hi resposta, buscant els millors recursos i fer-los arribar a bon port.

Quin paper han de jugar les tecnologies de la informació a l'escola?
- Són un bon mitjà per contribuir a la formació integral de l'individu, no una finalitat.

Com es pot fer possible el concepte "L'educació al llarg de la vida"?
- Fent accessible a tots els individus que així ho desitgin l'accés als estudis universitaris o altres opcions possibles. Això demana un canvi respecte de l'actual concepció de la universitat, fent-la més propera a tothom.
Un altre repte és procurar que molta gent estigui motivada per seguir-se formant al llarg de la seva vida, que en senti la necessitat, que vulgui i pugui mantenir viva la curiositat per aprendre.

Considera que els mitjans de comunicació, especialment la televisió col.laboren en l'educació general de la població?
- No, mentre no aprenguem a llegir els diferents mitjans. Cal donar l'espectador de descodificadors per permetre-li gestionar i valorar tot allò que li entra pels ulls.

Què es més important, preparar els alumnes pel futur o preparar el futur per als alumnes?
- La primera opció implica que veiem el futur com quelcom dibuixat, previsible. L'actual crisi de valors, no sembla apuntar cap a aquesta direcció.
La segona opció pressuposa que ens creiem capaços de crear una societat del futur a mida dels nois i noies actuals. Tampoc crec gaire en aquesta sortida. Potser aquest enunciat és més bonic que eficaç?

Un llibre?
- Per damunt de tot, m'agrada el gènere del conte (de tradició oral, d'autor, clàssics, contemporanis, d'aquí i d'allà…). Ja he dit abans que un dels llibres que més m'agradava de sentir era "El conde Lucanor", el qual barrejat amb els contes recollits per Serra i Boldú, els de Grimm i Andersen (que llegia a casa en català) i els que coneixia a través de la biblioteca de l'escola, crec que em van preparar per ser la lectora i narradora que sóc avui.

Una cançó?
- El cant dels ocells cantada per una veu humana o tocada per un sol instrument. Em fa posar la pell de gallina.

Una pel.lícula?
- Les de Jacques Tati.

Un paisatge?
- La ciutat de Barcelona des que s'ha obert al mar.

Un desig per a l'escola del futur?
- Que aconsegueixi atraure professionals amb ganes de formar, motivar i acollir el variat mosaic de nois i noies que omplen les escoles i tot, amb el millor salari possible! v