Quin personatge del món de l'educació l'ha influït més?
- Més que un personatge, m'influí un moviment. Quant encara era a la universitat estudiant Biològiques, (havia estudiat Magisteri examinant-me per lliure simultàniament al batxillerat) vaig entrar a l'Escola Talitha per ensenyar matemàtiques a les noies de tercer i quart de batxillerat . Allà vaig conèixer una altra manera de fer escola, que posteriorment vaig poder aprofundir ensenyant ciències naturals a l'escola Costa i Llobera. .Acabava de néixer l'Escola de mestres Rosa Sensat, les primeres escoles d'estiu, els moviments de renovació pedagògica....Són tants i tants els companys mestres que m'han influït al llarg d'aquests anys de treball a l'escola i per a l'escola, que no puc fer més que reconèixer la gran sort que he tingut d'ésser en aquest país, en aquests anys i amb aquests companys

Citi'ns ara, un personatge històric pel que senti una especial predilecció.
- Charles Darwin.

Un encert de l'educació actual?
- Primerament, que l'accés a l'educació s'hagi generalitzat i ampliat en edat No puc perdre de vista com ha canviat la proporció d'estudiants de secundària del meu poble en els darrers quaranta anys.
Un altre encert força generalitzat és l'arrelament dels ensenyaments.
al medi, a la realitat. També el poder disposar de més recursos (materials didàctics, tecnologies de la informació i la comunicació, equipaments com els camps d'Aprenentatge i els centres de recursos pedagògics, molta oferta pedagògica d'institucions, museus, etcètera.
I, finalment, la consciència, cada cop més estesa que l'educació és cosa de tots, no només de la família i de l'escola.

….I una mancança?
- El poc reconeixement de la tasca educativa És la gran inversió d'un país i el millor patrimoni dels nostres infants i joves .Massa sovint la societat se'n oblida. Sovint els mateixos mestres i professors no valorem prou la funció social de la nostra feina i caiem en una escassa autoestima.

Quin ha de ser l'element més irrenunciable a qualsevol escola?
- El diàleg amb l'alumnat, amb les famílies, entre els propis companys, amb l'administració educativa, amb les persones i institucions que han de col·laborar amb l'escola.

Considera certa l'opinió que, en conjunt, moltes famílies han desertat de la responsabilitat en l'educació dels seus fills?
- Alguns, potser sí. Molts, em sembla que més que desertar, no han pensat seriosament en el patrimoni de valors que volen traspassar als seus fills i filles, en com els volen educar.
També trobem molts pares implicats en educar amb força coherència, malgrat la complexitat del nostre món.

Què es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització obligatòria amb èxit?
- Donar-li altres opcions formatives més vinculades als seus interessos, capacitats, opcions de vida .... L'exigència de formació de la nostra societat no ens pot permetre renunciar a desenvolupar tant com es pugui les capacitats de tots i cadascun dels ciutadans. Haurem de ser creatius per trobar respostes, i generosos amb els que estan, pel que sigui, amb més dificultats.

Quina opinió li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
- Sempre he pensat que poden ser un gran instrument de suport a mestres i professors i uns focus de dinamització de l'escola, facilitant la relació i col·laboració entre l'escola i l'entorn, l'intercanvi entre els centres, etcètera.
Em consta que molts d'ells fan una excel·lent tasca. Cal que s'ho creguin del tot els seus responsables i tots els professionals que hi treballen.

Quin paper han de jugar les tecnologies de la informació a l'escola?
- No sóc cap experta en tecnologies de la informació i la comunicació . Trobo que són uns instruments molt poderosos per ajudar-nos a construir l'escola que sempre hem volgut. Cal situar el seu ús en funció dels objectius educatius i els aprenentatges.

Com es pot fer possible el concepte "L'educació al llarg de la vida"?
- Em sembla que la pròpia dinàmica social ens hi va portant. La formació vinculada al treball és en moltes professions una evident necessitat.
La oferta formativa es cada vegada més àmplia i promoguda per instàncies molt diverses.
Poc a poc anem canviant la idea que la formació s'acabava quant s'acabaven els estudis; també anem superant la idea que és una exigència vinculada només a la posada al dia dels coneixements vinculats a la professió. El creixement personal i la satisfacció que ens proporciona, han de ser els impulsors d' una educació continuada en la que les expectatives d'aprendre i enriquir la diversitat de capacitats que disposem, puguin esdevenir un horitzó per a tothom.

Considera que els mitjans de comunicació, especialment la televisió, col·laboren en l'educació general de la població?
- Els mitjans de comunicació, uns més que els altres, constitueixen una bona font d'informació. Alguns programes contribueixen a plantejar noves propostes, argumentar sobre dilemes del nostre temps, posar en joc criteris de valors a partir de situacions de vida quotidiana.... Són encara massa pocs, pel que jo conec, i sovint són els que, a primera vista, no semblen plantejar qüestions educatives. No obstant, queda molt de camí per recórrer. Entretenir, divertir, distreure, informar ...; pot i ha de ser també educatiu.

Què és més important preparar l'alumnat pel futur o preparar el futur per a l'alumnat?
- Aquest em sembla un falç dilema. Hauríem de treballar simultàniament per millorar el nostre món, i també per preparar a les persones pels canvis que es van preveient. Es tracta de no permetre que tants homes i dones visquin al marge del món i del seus processos de canvi.

Un llibre?
- "El quartet d'Alexandria" de Lawrence Durrell i, també, "El camí de sirga" de Jesús Montcada.

Una cançó?
- "Veles e Vents" de Raimon i lletra d 'Ausiàs Marc .

Una pel·lícula?
- Em resulta molt difícil de dir-ne una i prou.

Un paisatge?
- Una cala de la costa de la Mediterrània, de les poques que s'han preservat .

Un desig per a l'escola del futur?
- Que mestres i professors puguin estar orgullosos de la seva feina.