![]() |
![]()
 |
|
|
|
 |
|
|
|
 |
21/10/2002.
ARACELI VILARRASA..
Institut d'Educació de Barcelona. Directora del
Fòrum "L'Escola i la Ciutat".
 |
|
 El
document de Bases per una Llei de Qualitat de l'Educació
és un projecte de regressió educativa que
retalla el dret a l'educació i a la igualtat, enganya
als ciutadans i als professionals i menysté l'escola
pública per desviar recursos cap a l'escola concertada.
El producte de la seva aplicació serà la
consolidació del fracàs escolar de les classes
baixes com a legitimació de l'exclusió i
la desigualtat social |
| |
|
|
|
Un
record dels seus temps d'escola?
- Les classes de francès de la Palmira Jaquetti
a l'Institut Montserrat de principis del 60. Aleshores
no sabíem res del que havia estat l'Institut Escola,
ni de la tasca educativa de la República i en mig
d'aquella escola fosca i trista, ens meravellava l'aire
fresc i engrescador que ens arribava d'aquella velleta,
feble i enèrgica alhora, que s'atrevia a ensenyar
francès cantant cançons, a una classe de
80 alumnes.
Fins desprès de molts anys de la seva mort, no
vaig saber qui havia estat la Palmira Jaquetti, folklorista
amb Violant i Simorra, professora de l'Institut Escola….aquest
era el secret que l'envoltava.
Quin personatge del món
de l'educació l'ha influït més?
- Són molts. Crec que els que més m'han
influït son John Dewey, Célestin Freinet i
Mario Lodi. El primer any que vaig fer de mestra tenia
"El país errado" de llibre de capçalera
Citi'ns ara, un personatge històric pel que senti
una especial predilecció.
- Rosa Luxemburg.
Un encert de l'educació
actual?
- L'extensió de l'escolaritat obligatòria
al 16 anys.
….I una mancança?
- En aquest moment més que de mancances cal parlar
d'agressió i regressió. El document de Bases
per una Llei de Qualitat de l'Educació és
un projecte de regressió educativa que retalla
el dret a l'educació i a la igualtat, enganya als
ciutadans i als professionals i menysté l'escola
pública per desviar recursos cap a l'escola concertada.
El producte de la seva aplicació serà la
consolidació del fracàs escolar de les classes
baixes com a legitimació de l'exclusió i
la desigualtat social.
Quin ha de ser l'element més irrenunciable a qualsevol
escola?
- L'estima i valoració de tots i cada un dels seus
alumnes. Creure en la seva capacitat de millorar mitjançant
l'aprenentatge i l'educació.
Considera certa l'opinió que, en conjunt, moltes
famílies han desertat de la responsabilitat en
l'educació dels seus fills?
- No és que hagin desertat, és que no saben
com fer-s'ho. Hi ha problemes de tota mena que els dificulten
l'acció: la manca de models i referents, la distribució
del temps, el procés d'individualització,
la crisi de valors i del concepte d'autoritat. És
urgent que els poders públics s'impliquin en les
polítiques de conciliació familiar i que
l'administració educativa generi serveis de suport
educatiu a les famílies, no per substituir sinó
per donar pautes i criteris d'actuació.
Què es pot fer
amb aquell alumnat que no supera l'escolarització
obligatòria amb èxit?
- Què vol dir èxit? Primer caldria definir
això. Per mi la persona educada és la que
té la capacitat de seguir aprenent al llarg de
tota la vida. Si s'orienta l'educació bàsica
en aquest sentit la primera conseqüència serà
que es reduirà molt el fracàs. Una societat
no pot permetre's considerar fracassats a més del
25 % dels seus joves. A ningú se'l pot suspendre
de ciutadà.
Quina opinió li
mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
- Han estat un element molt important per la millora de
l'escola en l'última dècada. Ara haurien
de canviar radicalment. En primer lloc perquè les
tecnologies de la informació i la comunicació
(TIC) canvien la forma d'accés als recursos; en
segon lloc perquè els necessitem com a agents dinamitzadors
d'una comunitat educativa que ha de ser més àmplia
que l'escola.
Quin paper han de jugar
les tecnologies de la informació a l'escola?
- Hi ha dos aspectes a considerar. Un esta en relació
amb el tipus de canvi que haurà de fer l'escola
per adequar-se al canvi de model social que origina la
societat de la informació. Aquest aspecte és
el més important i no depèn del nombre d'ordinadors
que es tenen. Canvien les formes de treball, les formes
de relació, les formes de definició de la
pròpia identitat. Aquest canvi és d'una
gran profunditat i ha d'afectar els mateixos fonaments
de l'escola.
Desprès hi ha la qüestió de les TIC
com a eines d'aprenentatge. Aquí em sembla que
hem d'aprendre molt i evitar tant les postures porugues
i tancades, com les massa entusiastes. Les TIC són
una eina molt potent, però només una eina.
Tot depèn de perquè les vulguem fer servir.
Cal molta investigació seriosa. Encara no sabem
prou bé quins canvis esta produint la cultura de
la imatge en les capacitats d'aprendre, i encara sabem
menys dels canvis en les capacitats que produeixen les
TIC, sobre tot pel que fa a la forma d'ordenació
de la informació, l'estructura hipertextual, etc..
Com es pot fer possible
el concepte "L'educació al llarg de la vida"?
- Una de les estratègies per fer-la possible és
fonamentar l'educació bàsica en el gust
per aprendre. Una de les coses que em semblen més
negatives de la Llei de Qualitat és el seu concepte
de l' esforç com a sacrifici i del treball com
a càstig pels que no s'han esforçat prou.
És una visió medieval. L'escola moderna
ha de transmetre el gust per aprendre i per treballar.
Fer descobrir el goig de conèixer que, evidentment,
sempre va acompanyat d'un esforç.
Considera que els mitjans
de comunicació, especialment la televisió,
col·laboren en l'educació general de la
població?
- Els mitjans de comunicació s'han convertit en
un agent molt potent d'informació i transmissió
de models culturals i valors. Això no vol dir necessàriament
educar, pot ser educatiu o desedutiu. L'educació
es basa en un coneixement autònom, crític
i participatiu i això requereix experiències
interactives, on la persona sigui subjecte del propi aprenentatge.
La televisió, per exemple proporciona un impacte
unidireccional, molt mediatitzat pels interessos del mercat
i sovint promou contravalors, fent més recurs a
l'inconscient que a la intel·ligència de
la persona. Per això el més important no
és que els nens i nenes vegin mes o menys hores
de televisió, sinó que no la vegin sols,
que hi hagi algun adult al seu costat amb capacitat de
promoure la reflexió activa sobre el que es veu.
Què és més important preparar l'alumnat
pel futur o preparar el futur per a l'alumnat?
- Seria molt bonic tornar a creure en la capacitat de
l'escola per a canviar el món ,però sembla
que tot indica que cada societat genera l'escola que tendeix
a perpetuar-la. En aquest sentit crec que el millor que
l'escola pot donar a l'alumnat son les capacitats intel·lectuals
i emocionals per actuar en el seu món amb autonomia
de judici i d'acció. Ja sé que això
és demanar molt.
Un llibre?
- "La mente bien ordenada" d'Edgar Morin.
Una cançó?
- "Lágrimas negras", no em pregunteu
perquè.
Una pel·lícula?
- Ja que parlem d'educació: Ça commence
aujourd'hui" de Bertrand Tavernier.
Un paisatge?
- Barcelona des de la Torre Foster.
Un desig per a l'escola del futur?
- L'èxit escolar, entès com el progrés
individual i col·lectiu de cada un dels nois i
noies. I no me'n vull deixar ni un de sol. |
|
|
|
|
|
© 1996 -
2003 - reporteducació és una producció del
Centre de Recursos Pedagògics Baix Llobregat-6
Carrer de
Ramon Camps, 17 08620 - Sant Vicenç dels Horts (Barcelona)
- CATALUNYA
Tel. +34 936 76 93 86. Fax. +34 936 56 61 04
AVÍS
LEGAL - FAQ
|
Dossiers
digitals