La major part dels conceptes actuals sobre estructuració de la informació provenen de les solucions adoptades en els documents impresos: llibres, revistes, fulletons... així com dels recursos bibliotecaris per localitzar els documents i accedir-hi (catàlegs, codificació decimal). La interfície llibre és un estàndard establert al llarg dels darrers 500 anys. Cada element del llibre, des de l'índex fins a les notes a peu de pàgina, ha evolucionat al llarg dels segles. La Bíblia de Gutenberg, de 1456, és considerada com el primer llibre modern, no obstant van haver de passar encara més de cent anys fins que no van aparèixer llibres amb les pàgines numerades, índexs i títols.

Podem distingir diverses modalitats d'organitzar la informació en una aplicació multimèdia, encara que sovint coexisteixen dins d'una mateixa aplicació més d'un tipus d'estructura. Les quatre principals són:

Estructura seqüencial

Aquesta modalitat d'organització de la informació és anàloga a les publicacions impreses: les pantalles es succeeixen de l'una a l'altra com les pàgines d'un llibre.

Exemples: conjunt de transparències consecutives en una presentació Impress, activitats dins un paquet del JClic.

Els documents electrònics permeten variants de les seqüències lineals, com és el cas dels salts condicionals que poden establir-se encadenant paquets d'activitats JClic.

Com a les organitzacions humanes, on l'organigrama representa l'estructura jeràrquica, els documents impresos o en suport informàtic es poden organitzar seguint una determinada jerarquia conceptual.

Els capítols d'un llibre, les seccions d'un document, responen a la necessitat d'estructurar el discurs. Aquesta estructura és fàcilment transportable als documents electrònics i freqüentment es combina amb seqüències lineals.

Exemple: organització dels cursos dins del CD Web o de la Web de la XTEC.

Estructura matricial o graella

L'estructura en graella és una modalitat nova pròpia dels documents electrònics, on la selecció d'un element activa tot un seguit d'opcions que hi ha relacionades.

Exemple: organització de la secció Materials curriculars del CD-ROM Sinera en Disc.

Estructura hipermèdia

Organització de la informació en xarxa, fonamentada en el concepte hipertext. Alguns teòrics de la comunicació van imaginar els documents hipertextuals a mitjans d'aquest segle, però les seves idees no es van poder materialitzar fins a la dècada dels 80, quan els ordinadors van assolir suficient capacitat de procés per poder emmagatzemar i visualitzar aquesta modalitat de documents electrònics.

Els documents hipermedials han evolucionat fins a consolidar les estructures d'organització i de consulta de la informació més adaptades a les noves funcionalitats que ofereixen els suports informàtics. Els lectors dels actuals hiperdocuments es troben davant de problemes d'organització del contingut semblants als lectors dels primers llibres impresos. El problema dels documents en xarxa, quan no estan ben construïts, és que poden desorientar l'usuari i fer que s'extraviï en l'hiperespai.

 Les estructures en xarxa es basen en els enllaços (links) entre els diversos elements d'una publicació electrònica: 

• text - text 
• text - gràfic
• gràfic - text
• text - àudio 
• text - vídeo

Exemple: ajudes Windows, World Wide Web (WWW).