Com a lectors visualitzem milions de lletres i xifres, però la majoria de nosaltres mai no ens hem aturat a considerar les característiques de les formes de lletra emprades.

La tasca de triar i combinar els diferents tipus de lletres és la tasca dels dissenyadors professionals i més concretament dels tipògrafs. La tipografia es pot definir com l'art de dissenyar símbols alfanumèrics (lletres i xifres). Les formes de les lletres han evolucionat al llarg del temps d'acord amb els canvis estètics i les tecnologies d'impressió (les capitals romanes tenien formes bàsicament rectilínies perquè els instruments per cisellar-les a la pedra no permetien gaire floritures).

En els treballs amb processador de textos parem poca atenció a la combinació de lletres en un document. Apliquem la intuïció, imitem altres documents que considerem models i de vegades l'afany d'experimentació ens porta a convertir els documents fets amb ordinador en una mena de catàlegs d'efectes especials. Hi ha desenes de milers de tipus de lletra, trobar combinacions coherents i equilibrades no és una tasca senzilla.

Com ja hem assenyalat a la introducció, la visualització d'informació en una pantalla d'ordinador imposa certes restriccions de disseny (distribució i volum de text visible) i tipogràfiques, atès que no tots els tipus de lletra són recomanables per facilitar la llegibilitat del text en una pantalla. La correcta composició tipogràfica d'un document depèn del contrast visual entre els diferents tipus de lletra emprats i del contrast entre els blocs de text i l'espai que els envolta. Els contrastos acusats són els que més atrauen l'atenció del lector: una paraula en negreta dins un bloc de text normal és un poderós atractiu, però si tot el text és en negreta no hi ha res que destaqui. Quan en un document electrònic el contingut és bàsicament text, la tipografia és l'eina que podem emprar per destacar l'organització del contingut i fer més atraient la visualització. La primera cosa que veu el lector és la forma general i el contrast de la pàgina.

L'ull del lector explora la pantalla globalment com a objecte gràfic. En un segon estadi s'identifiquen els elements de la pàgina (títol, blocs de text, botons…).

La definició d'un patró o plantilla per organitzar els diferents elements que formen les pantalles (text, gràfics, elements de navegació) i l'ús consistent d'un conjunt tipogràfic, dóna coherència al document, permet al lector localitzar la informació que necessita i en facilita la llegibilitat. La manca d'una plantilla de document o l'ús d'una tipografia heterogènia dificulta als usuaris identificar els blocs informacionals i navegar pel contingut del document.

Igual com passa en els suports impresos tradicionals (llibres o diaris), els documents multimèdia de qualitat han de tenir establertes normes tipogràfiques. Les recomanacions tipogràfiques per als documents electrònics que han de ser visualitzats  en una pantalla són tota una especialitat, però les més importants es poden resumir en el decàleg següent:

1. La mida del cos de text per ser llegit a la pantalla ha de ser superior (entre 14-16 punts) a la del text imprès (10-12 punts). 
2. Cal emprar el mateix tipus de lletra, de la mateixa mida i interlineat per a tot el cos de text d'un document. Els encapçalaments tindran un altre tractament, en funció de la seva jerarquia.
3. Cal emprar fonts tipogràfiques específicament dissenyades per a la lectura en pantalla (Arial, Comic, Garamond,…).
4. No excedir-se barrejant molts tipus de lletra diferents en un mateix document. La seva interpretació per al lector es fa més difícil i a nosaltres ens costarà mantenir la coherència. Un joc de 2 o 3 tipus ben combinats és suficient.
5. Evitar l'ús de majúscules, atès que són menys llegibles que les minúscules.
6. Evitar l'ús excessiu de negretes i cursives.
7. No subratllar el text, especialment els encapçalaments o títols. El subratllat, a més que fa més difícil la lectura, es confon amb un enllaç a les pàgines web, on per defecte es subratllen els enllaços hipertext.
8. Preveure una major separació entre línies que en els documents impresos.
9. No fer línies de text massa curtes o massa llargues: mínim 30 caràcters, màxim 70.
10. Minimitzar el justificat dels blocs de text. És més llegible el text alineat a l'esquerra.

http://www.fontfinder.ws/

Cliqueu la lletra de l'abecedari o cerqueu per nom escrivint-lo al quadre de text de la part superior. Quan trobeu una font que us agradi, cliqueu-la i descarregueu-vos-la seguint les instruccions.

Una eina important per mantenir la coherència d'estil en la preparació del text és la funcionalitat dels estils que incorporen els processadors avançats. Emprant-los dotem els documents d'una estructura que en facilita el manteniment i reformateig. Si voleu aprofundir en el coneixement dels estils podeu consultar l'ajuda del vostre processador de text i també el curs telemàtic D58.