Marc teòric

La composició escrita

Descripció

El procés de composició escrita presenta tres moments ben definits: primer, la planificació; després, la redacció del text i la revisió, i finalment la correcció del text redactat.

Durant la planificació l’escriptor té en compte diferents factors:

• L’objectiu del text, és a dir, quin és el motiu pel qual escriu.
• Quin contingut ha de tenir el text. En aquest moment pot ser que la persona que escriu s'adoni que no té prou informació i n’haurà de buscar més. També pot ser que dediqui un temps a la generació d’idees, és a dir, a pensar sobre el contingut i també sobre la forma d’organitzar-lo.
• A quin públic va dirigit el text.

Els dos primers factors determinen el tipus de text. En canvi, aquest últim determina el registre amb què s'ha d'expressar.

Mentre es du a terme el procés de redactat l’escriptor ha de tenir present tot allò que ha planificat. Això implica un control simultani a l’escriptura.

La revisió del text és fa després de la redacció, però molt sovint, ja s’hi comencen a fer modificacions durant el redactat. El fet d’escriure amb ordinador ho facilita, ja que permet inserir text o eliminar-ne sense que això impliqui tornar a escriure-ho tot de nou. També evita que el text quedi ple de fletxes i anotacions al marge.

La revisió s'ha de fer tenint en compte diferents punts de vista. Des dels aspectes més formals, (presentació i ortografia), fins a aspectes de contingut, passant per la qualitat del text (coherència i cohesió).

Registres

Segons l’ús que es fa de la llengua s’utilitzen diferents registres. Els registres posen de manifest el nivell de formalitat. Aquest ve donat per la relació entre l’emissor i el receptor. Per exemple: no es parla igual amb els companys que amb el cap de la feina, o igual amb una persona coneguda que amb una de desconeguda.

Però el registre no només depèn de la formalitat, sinó que també està influït pel tema (científic, poètic...), pel propòsit (informar, convèncer, divertir...), pels usos a què dóna peu  (més objectius o més subjectius), i també depèn del canal utilitzat per a la comunicació (cara a cara, ràdio, telèfon, correu electrònic,...)

Qualitats del text

Per considerar que un text és correcte cal que tingui les següents qualitats:

• Adequació: bàsicament està en relació amb l’ajust del nivell de llengua utilitzat per l’escriptor, pensant en el destinatari del text. Està molt relacionat amb els registres de la llengua. Segons Cassany, Luna i Sanz cal que l’escriptor "prengui consciència de les diverses opcions lingüístiques que li ofereix la llengua i que aprengui a usar-les amb propietat, segons les situacions”.
• Coherència: fa referència a l’estructura del text i, per tant, està en relació amb el tipus de text. Un text és coherent quan segueix una estructura adequada. Exercicis típics de coherència són: seleccionar la informació més rellevant, fer resums, esquemes, etc.

Els tipus de text ja han estat comentats en el Mòdul 5, ja que l’estructura que els caracteritza també té un paper important en la comprensió lectora.

• Cohesió: fa referència a la unió entre les diferents idees que exposa el text. Per tant, implica el lligam entre elles (amb connectors) i les relacions anafòriques (que quedi clar de qui es parla en cada moment sense necessitat de repetir paraules, és a dir usant sinònims, pronoms, girs, etc). També implica el manteniment del temps i la persona verbal d’una manera lògica al llarg de tot el text.
• Puntuació: posa de manifest el valor expressiu del text. Es regeix per unes normes com, per exemple, posar un punt i a part quan es canvia d’idea, usar frases en fer enumeracions, etc.

Errors observables

Els errors observables en la realització de textos escrits són:

• Utilització de formes pròpies de la llengua oral en la llengua escrita. Per exemple: l’ús de deíctics o sobre entesos que en el cas de la llengua oral es poden suplir pel context.
• Omissió elements de l’estructura de la frase.
• Errors ortogràfics (separació incorrecta de les paraules, omissió i substitució de lletres...).
•  Errors de cohesió.
•  Errors de coherència.
•  Errors de puntuació.

Seqüència didàctica

Es poden proposar diferents tipus d’exercicis, la dificultat dels quals radica, no únicament en la seva modalitat, sinó també en l’estructura del text i en l’objectiu amb què s’escriu, així com el registre que requereix.

Diferents activitats que es poden proposar als alumnes:

• Anàlisi de models que després es reproduiran de manera mimètica.
• Presentar aïlladament les diferents dificultats (tant del procés d’escriptura com de les qualitats del text) per tal de prendre’n consciència i poder-hi incidir en l’escriptura més lliure. Aquests dos tipus d’activitats es poden presentar de manera simultània.
• Escriptura lliure després de la qual es procedirà a fer una correcció col·lectiva o bé una correcció conjunta professorat-alumnat, per tal de millorar el text tenint en compte els paràmetres apresos fins al moment.