Mòdul 6
La calculadora Wiris com a recurs didàctic
Enrera
Pràctica
1
2
3
4
5
6
 
 
   
Exercicis
Exercicis
 
 
Punts especials en la representació de funcions
   

En aquesta pràctica veureu com calcular i representar punts d'especial significació de la gràfica d'una funció, amb una primera consideració sobre la visualització dels punts d'intersecció de dues funcions.

Tot seguit veureu com es poden presentar les característiques dels punts singulars o punts d'inflexió, relacionades amb el comportament de la derivada primera i segona de la funció.

El darrer apartat d'aquesta pràctica, que resumeix estratègies i recursos vistos en aquesta pràctica i l'anterior, és una comprovació gràfica i analítica del teorema del valor mitjà.

   
Representació dels punts d'intersecció de dues funcions
   

Les solucions d'un sistema d'equacions permeten calcular i visualitzar la intersecció de les gràfiques de dues funcions. Un cop resolt el sistema i a partir de la llista solució, es defineixen els punts d'intersecció.
Cal tenir en compte que aquest mètode només serà útil en el cas que la Wiris pugui trobar totes les solucions del sistema amb la comanda resol

   
Pantalla Wiris
 
   
 
  • En la següent finestra activa es defineixen i dibuixen les dues funcions.
  • La comanda resol troba totes les solucions del sistema en forma de llista.
  • El nombre de solucions del sistema s'obté a partir de la longitud de la llista.
  • El conjunt de punts d'intersecció es defineix com una llista de punts a partir de la llista solució.
  • Finalment, es dibuixa el conjunt de punts d'intersecció.
  • Canvieu les funcions inicials i observeu els punts de tall.
   
Ampliació
En la finestra d'ampliació teniu una manera de visualitzar els diferents punts d'intersecció entre dues funcions: per cada punt d'intersecció s'obre un nou tauler gràfic.
   
   
Punts singulars d'una funció
   
Pantalla Wiris

Per calcular els punts singulars d'una funció, és a dir, els punts en què el valor numèric de la derivada és 0, s'ha de resoldre l'equació f'(x) = 0, i després calcular l'ordenada del punt.

  • La comanda resol calcula les solucions de l'equació; el resultat es dóna en forma d'una taula de valors: l'anomenem S.
  • La comanda longitud dóna el nombre de solucions de S.
  • Cadascuna de les solucions s'obté utilitzant subíndexs.
  • Els punts singulars es defineixen com una llista P de punts a partir de les solucions de l'equació.
  • La llista Q són els punts que defineixen els valors singulars a la funció derivada.
  • La llista de segments t serveix per visualitzar millor el gràfic.
   
 
   
 
  • La condició perquè un punt singular sigui un mínim relatiu de la funció, és que la derivada passi de ser negativa a positiva en aquest punt. A l'inrevés perquè un punt sigui un màxim relatiu.
  • En l'exemple, un dels punts singulars no és ni màxim ni mínim.
  • Si es dibuixen la funció, els punts singulars i la funció derivada en un mateix gràfic, es comprova la relació entre les característiques de la funció i el comportament de la derivada.
   
 
 
  • Prepareu una finestra amb les comandes de les dues imatges i comproveu-ne el resultat. Modifiqueu la funció inicial i executeu la finestra de la Wiris.
  • Feu que es dibuixi la segona derivada en lloc de la primera per comprovar la relació:
    • Si en un punt singular a es verifica que f''(a)>0, aleshores a és un mínim local
    • Si en un punt singular a es verifica que f''(a)<0, aleshores a és un màxim local.
  • Afegiu algun text explicatiu en el tauler gràfic. Vegeu l'exercici 3 d'aquest mòdul.
   
Punts d'inflexió
   
Pantalla Wiris

De forma similar a com s'ha fet en l'apartat anterior, es calculen els valors que anul·len la segona derivada i els punts que aquests valors defineixen a la gràfica de la funció.

   
 
   
 

La condició f''(a) = 0 no garanteix que la funció presenti un punt d'inflexió per al valor a; cal que la recta tangent travessi la funció.

Per comprovar gràficament aquest fet, es dibuixa la recta tangent en els punts en què s'anul·la la segona derivada.

  • En aquest cas, s'utilitza la comanda recta(punt,pendent) que determina la recta per un punt i un pendent donats.
  • Les rectes tangents en els punts que anul·len la segona derivada es defineixen en forma de llista t(x).
   
 
   
  • Comproveu que a la gràfica de l'exemple la recta tangent travessa la funció en els dos punts.
  • Busqueu un exemple de funció en què en un punt s'anul·li la derivada segona i no sigui un punt d'inflexió.
  • Representeu els punts d'inflexió d'una funció juntament amb la segona derivada per comprovar que en aquests punts la segona derivada presenta un canvi de signe.
  • Completeu l'exercici 3 d'aquest mòdul.
   
Teorema del valor mitjà o dels increments finits
   

 

 

 

 

Pantalla Wiris

En aquest apartat es comprovarà el següent teorema: si f és una funció contínua a l'interval [a, b] i derivable a (a, b), aleshores hi ha un nombre x de l'interval (a, b) tal que
f'(x) = (f(b)-f(a)) / (b-a).

La interpretació gràfica del teorema és que en algun punt de l'interval (a, b) la recta tangent a la funció f(x) és paral·lela a la recta secant determinada pels punts imatge dels extrems de l'interval, és a dir, pels punts (a,f(a)) i (b,f(b)).

A continuació, es descriuen els passos que s'han de seguir per preparar la finestra de la Wiris corresponent a aquesta activitat, que podeu obrir amb la icona de l'esquerra.

  • Introduir una funció f(x) i dos punts A i B que determinen l'interval i que es mouen per l'eix d'abscisses. S'utilitzen la comanda punt_més_proper i dos punts auxiliars, P i Q, que queden amagats.
   
 
   
 
  • Els punts C i D són les imatges a la funció f(x) dels punts A i B, determinen la recta secant r de pendent m.
   
 
   
 
  • Resoldre l'equació f'(x) = m, el conjunt solució és una taula que s'anomena sol.
  • Les solucions de l'equació determinen una llista de punts X a la funció. S'imposa que aquests punts estiguin dins l'interval (A, B)
  • Per cada punt de la llista, es defineix la recta tangent a la funció, s'obté una llista de rectes tangents t(x).
  • Les llistes k i j determinen segments auxiliars per facilitar la comprensió del gràfic.
   
 
   
 
  • Finalment, les comandes d'escriptura i dibuix.
 
 
   
  • Prepareu una finestra de la Wiris a partir de les imatges anteriors.
  • Comproveu que en moure els punts A i B per l'eix d'abscisses es mostra el punt o els punts que verifiquen la tesi del teorema.
  • Executeu la finestra per a altres funcions.
  • Introduïu els canvis en la presentació del tauler gràfic que us semblin adequats.
   
 
Amunt