|
L'objectiu d'aquesta pràctica és donar a conèixer
sistemes automatitzats per a la creació de llocs web, utilitzant
eines de codi obert per a la seva implementació. Analitzarem
les causes de l'aparició dels sistemes de gestió de continguts, i la seva evolució. |
|
|
|
Eines diverses de codi obert. |
|
|
|
Existeixen en el nostre entorn multitud d'eines desenvolupades amb llenguatge PHP i MySQL. En aquest mòdul final, volem enumerar alguns d'aquests aplicatius. |
|
|
|
Entorns Virtuals d'Ensenyament i Aprenentatge (EVEA ) |
|
Moodle |
|
|
|
Sistema per la creació d'entorns d'aprenentatge, dinàmic, modular i orientat a objectes.
El curs D136 ' Entorns virtuals d'aprenentatge : Moodle 'de la XTEC, aprofundeix en la seva instal.lació i administració. Podeu trobar el material del curs al CDweb |
|
Claroline |
|
|
|
Es tracta d'una altra opció d'aquests entorns d'aprenentatge virtual, bastant intuitiva. |
Sistemes de gestió de Blogs |
|
Wordpress |
|
|
|
Nucleus |
|
|
|
Lifetype |
|
|
Sistemes de gestió d'enquestes |
|
phpESP |
|
|
|
PHPSurveyor |
|
|
Sistemes de gestió de galeries d'imatges |
|
Gallery |
|
|
|
Coppermine photo gallery |
|
|
Sistemes de gestió de comerç electrònic |
|
OS Commerce |
|
|
|
Zen Cart |
|
|
Sistemes de gestió diversos |
|
phpFormGenerator |
|
|
|
Sistema de generació de formularis. |
|
WebCalendar |
|
|
|
Sistema d'administració de calendari virtual. |
|
Net2FTP |
|
|
|
Sistema de gestió FTP sota web. |
|
PHP Support Tickets |
|
|
|
Sistema per gestionar espais de consulta i suport. |
Sistemes de gestió de continguts |
|
Joomla |
|
|
|
Es tracta d'un sistema força intuitïu i fàcil d'utilitzar. Existeix una plana de suport en català. |
|
PhpNuke |
|
|
|
També podem trobar una plana de suport en català. |
|
|
|
|
Drupal |
|
|
|
|
|
Xoops |
|
|
|
|
|
PostNuke |
|
|
|
En la pràctica 2 d'aquest mòdul, farem una introducció a l'entorn de PostNuke, instal.lació i administració. |
|
|
|
|
Podeu trobar més informació d'aquestes i altres eines a: Hostscript i a Opencms . |
|
|
|
Paral·lelament, des del Departament d'Educació s'ha impulsat el projecte INTRAWEB, que es basa en un PostNuke, que s'ha adaptat, ampliat i contextualitzat a un centre docent ( versió demostració).

|
|
|
|
Introducció als sistemes
de gestió de continguts. |
|
|
|
Antecedents |
|
Davant de l'explosió de l'era d'Internet, com era
d'esperar, el món empresarial no es podia quedar a les portes de
la innovació; una empresa sense el seu portal era considerada un
ànima perduda. Les empreses van començar a destinar recursos
ràpidament a cobrir aquest buit, esperant uns resultats a curt
termini.
|
|
|
|
Quina no va ser la seva sorpresa en veure que Internet estava
modificant més enllà de les seves fronteres el model empresarial,
i que no consistia a modificar l'entorn de relacions exteriors, sinó
que era necessari modificar el model intern. Moltes organitzacions no estaven
preparades per a aquests canvis interns, i mitjançant Internet això
era visible des de l'exterior. |
|
|
|
Com era d'esperar, en molts casos la injecció de recursos
que s'havia invertit a potenciar la imatge electrònica de l'empresa,
no estava oferint els resultats esperats. |
|
|
|
Segons un estudi de la National
Computing Centre (GB) i la consultoria Cap Gemini sobre la viabilitat
i l'amortització dels serveis web corporatius en l'entorn empresarial,
es van exposar un seguit de propostes que s'havien de tenir en compte abans
de la seva implantació i sospesar-ne la viabilitat. Alguns d'aquests
aspectes que s'han de tenir en compte són els següents: |
|
|
|
- Els terminis d'amortització i resultats d'un
servei web s'han d'analitzar a mitjà i llarg termini.
- S'han de preveure els mecanismes necessaris per a l'actualització
progressiva de la informació i descentralitzar la responsabilitat
d'actualització d'aquesta informació.
- És necessari crear un disseny apropiat i corporatiu.
Uniformitat dels models de documentació.
- Analitzar i crear necessitats per fomentar la seva utilització.
- Adaptar i incentivar la creació de nova informació
a partir del nou model.
|
|
|
|
Aquest mateix informe proposa unes fases progressives d'implantació: |
|
|
|
- Reemplaçar de manera electrònica aquella
informació que es té en paper.
- Implantació de sistemes d'interacció bàsica.
- Implantació de grups de treball i sistemes de gestió
del coneixement.
|
|
|
|
|
|
Web corporativa. Imatge corporativa |
|
|
|
El món empresarial davant l'avanç de les noves
tecnologies comença a prendre posicions. Era necessari activar des
de tots els àmbits de l'empresa la incorporació a aquest món
d'una forma estable i organitzada. Paral·lelament s'havia d'avançar
en un producte que resolgués i facilités el concepte d'imatge
corporativa. Els requisits sol·licitats sorgits de l'anàlisi
d'aquestes necessitats van ser principalment els seguents: |
|
|
|
- Posar a l'abast de tota la corporació eines de
publicació web.
Les eines de generació de documents han d'estar a l'abast de tots els
usuaris d'una corporació, i que aquests tinguin un control absolut
del resultat final dels continguts.
|
|
- Afavorir l'accés dels departaments als continguts
corporatius.
Es detecta la necessitat que tots els departaments d'una empresa tinguin
accés als continguts de la web corporativa, com una forma més
d'establir relacions amb el mercat o l'entorn.
|
|
- Establir permisos diferencials entre els usuaris (consulta,
accés i creació).
Necessitat de generar milers de pàgines web i que es puguin establir
permisos diferencials entre els usuaris perquè es puguin modificar
determinats continguts segons les tasques assignades als diferents departaments.
|
|
- Uniformitat de components i formats visuals.
Com a web corporativa ha d'assegurar la uniformitat dels formats visuals
presentats, ja siguint textos, gràfics, icones i altres.
|
|
- Minimitzar els recursos tècnics i humans per
a la implementació del sistema.
Necessitat de generar milers de pàgines web amb els consequents
condicionants tècnics i humans necessaris per a la seva creació
i el manteniment de l'aplicatiu.
|
|
- Assegurar el manteniment del sistema per a qualsevol
persona.
Evitar personal tècnic i qualificat en el manteniment web.
|
|
|
|
Com podem veure els requisits afecten el model
d'organització corporatiu, però a la vegada van lligats a
algun tipus d'eina que automatitzi aquests processos. Ja tenim estipulades
les característiques del producte; el mercat per a aquest producte
és potencialment màxim, i el perfil del client és perfecte. |
|
|
|
Fonaments dels CMS |
|
Apareixen diverses solucions, però les
més idònies són els anomenats CMS (Content Management
System (Sistemes de Gestió de Continguts). Les seves característiques
principals són: |
|
|
|
- Fonamentats en bases de dades. El nucli del sistema
el suporta una base de dades, per tant, som capaços de clonar
el sistema, simplement assegurant la base de dades. A més, no
importa l'àrea de treball del client, ja que la informació
que es visualitza és la que s'emmagatzema en la base de dades,
i els motors de generació de documents web són independents.
|
|
- A cada tipus de secció li correspon un disseny
i un camp/taula de la base de dades. Quan inserim una nova dada, el
sistema s'encarrega de presentar l'article amb el disseny corresponent.
|
|
- Generació de pàgines dinàmiques,
minimització de requeriments de maquinari. Cada vegada que es
visualitza un article, es crea la pàgina de manera virtual en
el servidor i s'envia al client (reduïm recursos d'emmagatzematge
de pàgines web).
|
|
- Augment de la productivitat web, amb menys esforç.
No modifiquem el disseny original, ni hem de conèixer HTML, ni
tenir coneixements especials. El nombre d'usuaris, creadors de continguts,
és potencialment màxim.
|
|
|
|
Mòduls bàsics d'un CMS |
|
|
|
Els paquets bàsics d'un sistema de gestió
de continguts han de complir i oferir els següents serveis: |
|
|
|
- Publicació de notícies i inserció
de comentaris en temps real.
- Registre de manteniment d'usuaris.
- Concessió de permisos en determinades àrees.
- Moderador de notícies i articles
- Gestió de fòrums d'usuaris. Enquestes
i xats.
- Gestor de descàrregues.
- Publicació d'arxius.
- Gestor d'enllaços.
|
|
|
|
Actualment, aquests paquets s'han ampliat amb
infinitat d'utilitats molt especialitzades, però l'esquelet segueix
sent el mateix. |
|
|
|
I la resta de la societat... |
|
|
|
Paral·lelament en el temps, Internet també
va crear la necessitat a la gent de discutir i compartir informació
sobre temes diversos; aquests fòrums anaven lligats a sistemes FTP
o a pàgines web amb informació relacionada, però això
exigia un gran esforç per part de l'administrador del lloc. A més,
el programari de codi obert tenia ja molts adeptes, i crear una eina que
alleugerís l'esforç d'actualització, potenciaria molt
els canals de comunicació entre la comunitat. |
|
|
|
Un dels primers llocs d'aquestes característiques
va ser SLASHDOT. Es
tracta d'un web totalment programat en PERL i amb una base de dades lliure
al darrere, on milers de persones de tot el món comparteixen qualsevol
notícia en forma d'articles sobre el món Linux, programari
lliure, ciència i ciència-ficció. Fins i tot, de vegades,
als CMS també se'ls anomena slashsites. |
|
|
|
|
|
|
|
La versió espanyola d'un slashsite hispà
la trobem a BarraPunto.
És un servidor molt semblant a l'americà, amb notícies
i comentaris del món hispà. Fins i tot, publicacions professionals
en paper fan referència i comenten articles d'aquest lloc. |
|
|
|
|
|
|
|
I un portal que és el canal de comunicació
dels sistemes de gestió de continguts de codi obert és l'OpenSourceCMS,
on podem trobar i provar versions dels CMS més estesos. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Alternativa GPL per crear portals per a comunitats virtuals |
|
|
|
Abans d'entrar de ple en les alternatives del CMS, volem
aclarir que hi ha infinitat de sistemes, uns més específics
que altres, uns cuiden aspectes més concrets que altres, n'hi ha
per tots els gustos, i ja sabeu que sobre gustos no hi ha res escrit. |
|
|
|
És impossible aprofundir en molts, i tots tenen aspectes
que són l'enveja dels altres. Si doneu un cop d'ull als fòrums
d'aquesta temàtica, apreciareu que hi ha autèntiques batalles
i sort que són virtuals. |
|
|
|
En aquest curs, hem escollit el POSTNUKE, ja que amb l'experiència
que hem tingut ens ha donat bon resultat, encara que el PHPNUKE també
seria una bona alternativa, però hem trobat alguns aspectes que creiem
interessants del nostre entorn que han fet decantar la balança pel
POSTNUKE. |
|
|
|
Hi ha infinitat d'alternatives, però en detallem algunes: |
|
|
|
- PHPNUKE.
Motor inicial per crear portals per a comunitats virtuals. Llicència
GPL. La distribució del Linux Mandrake l'incorpora en el seu
sistema. Molt estès i una comunitat d'usuaris molt gran.
|
|
- POSTNUKE.
És una escissió del PhpNuke i competència directa.
Realment molt estable i fiable. Bona seguretat i control. Actualment
molt estès i amb molts usuaris.
|
|
- PHP-J00K.
L'autor va considerar que el PhpNuke oferia poca expansió. És
un projecte que es basa en el PhpNuke, però incrementa la facilitat
per programar i instal·lar afegits (add-ons).
|
|
- PHP-TALO.
Es tracta d'una reescriptura total del PhpNuke, des de zero, per corregir
alguns errors i construir una interfície modular per als afegits.
Realment, sembla millor que el PhpNuke, però té pocs seguidors.
|
|
- XARAYA.
És una branca que parteix del PostNuke, realment és molt
innovadora. És més jove que alguns dels que hem esmentat.
Ha millorat l'apartat de permisos i drets, entre d'altres. És
una opció de futur que s'ha de tenir en compte, ja que està
creada per antics pesos pesats del PostNuke, inclòs John Cox.
A més, s'encamina a un ús extensiu de l'XML i de l'OOP
(demo_web).
|
|
- XOOPS.
Es tracta d'un CMS argentí, basada en l'OOP. És un bon
aplicatiu per a no iniciats amb pocs problemes d'instal·lació
i bastant fiable.
|
|
- MAMBO. CMS de fàcil ús i administració. La seva comunitat d'usuaris ha crescut molt ràpidament.
|
|
- JOOMLA. Escissió de l'equip de desenvolupadors de Mambo. És un sistema bastant intuitiu i fàcil d'utilitzar.
|
|
|
|
PhpNuke |
|
|
|
L'any 1998, Francisco Burzi, partint d'eines individuals
escrites en PHP ( 'ThatWare', 'File Manager', Web links hacks', 'Faq messages',
'Download manager', 'Multi tier admin' ) crea un motor agrupant totes aquestes
eines. |
|
|
|
Una vegada enllestit el sistema, l'autor fitxa per Mandrake,
i s'inclou el PhpNuke en les distribucions del Mandrake, amb el qual l'autor
es dedica totalment al projecte. El maig de 2003, Mandrake travessa una
difícil situació econòmica que pot condicionar molt
el PhpNuke. |
|
|
|
Versió propietària, algunes informacions confirmen que
l'autor està sospesant treure una versió millorada però de pagament d'aquest
aplicatiu.
Veurem
com reacciona
el
mercat i la
comunitat de codi obert. |
|
|
|
L'autor no és un convençut del treball en equip
i és poc obert a la participació. El tarannà de l'autor
no deixa massa marge de maniobra a la comunitat de programadors; això,
entre d'altres problemes, va provocar les escissions abans mencionades. |
|
|
|
|
|
|
|
PostNuke |
|
|
|
Sorgeix a partir d'una escissió del PhpNuke, ja que
pretén millorar i donar més importància a la seguretat
entre d'altres motius. |
|
|
|
Sorprenentment, un dels fundadors del PostNuke (John Cox)
destaca per haver creat els millors manuals i articles del seu competidor
directe, el PhpNuke. |
|
|
|
El PostNuke va obrir el codi per al CVS, per treballar en
equip en el projecte de creació del sistema. (CVS: programari de
control de versions per al treball en equip). |
|
|
|
En el disseny del PostNuke s'incorporen les noves filosofies
de programació web (CCS i XML). |
|
|
|
La versió PostNuke - Phoenix 0.7.2.1 s'inclou en les
distribucions Linux RedHat i Debian, per instal·lar amb el propi
sistema. Aquest acord dóna seriositat i professionalitat a la imatge
del PostNuke, i ofereix un portal molt estable a les distribucions Linux. |
|
|
|
|
|
Xaraya |
|
|
|
No podem confirmar que sigui una escissió del PostNuke,
ja que el fundador del Xaraya (John Cox) continua col·laborant també
amb PostNuke. Una vegada més, es millora la seguretat integrant al
CMS mòduls d'autentificació (LDAP, PAM...). |
|
|
|
S'intenta descentralitzar físicament alguns dels mòduls
del CMS, i obtenir serveis web d'altres proveïdors; això va
en línia amb les noves filosofies en l'entorn web (serveis web externs). |
|
|
|
El nou sistema permet una migració des del PostNuke,
sense perdre informació. |
|
|
|
Flexibilitza i facilita l'estructura de permisos, i millora
el sistema del PostNuke, a més de simplificar el procés d'instal·lació
comprovant paràmetres de la configuració del servidor. |
|
|
|
Hem de dir que aquesta opció és la més
jove de totes, i que té unes grans expectatives de futur, ja que
el codi ha estat reescrit en bona part millorant el que ahir estava bé.
Veurem si com el bon vi, millora amb el temps. |
|
|
|
|
|
|
|
|