Enrera
Mòdul 8

Creació i gestió d'entorns web dinàmics (PHP)

  Pràctica
Pràctica_1
2
3
4
5
6
   
Exercicis
Exercicis
 
   Sistemes de gestió    
 

L'objectiu d'aquesta pràctica és donar a conèixer sistemes automatitzats per a la creació de llocs web, utilitzant eines de codi obert per a la seva implementació. Analitzarem les causes de l'aparició dels sistemes de gestió de continguts, i la seva evolució.

 
Eines diverses de codi obert.
   
 

Existeixen en el nostre entorn multitud d'eines desenvolupades amb llenguatge PHP i MySQL. En aquest mòdul final, volem enumerar alguns d'aquests aplicatius.

   
 
Entorns Virtuals d'Ensenyament i Aprenentatge (EVEA )
  Moodle
 

Sistema per la creació d'entorns d'aprenentatge, dinàmic, modular i orientat a objectes.
El curs D136 ' Entorns virtuals d'aprenentatge : Moodle 'de la XTEC, aprofundeix en la seva instal.lació i administració. Podeu trobar el material del curs al CDweb

  Claroline
  Es tracta d'una altra opció d'aquests entorns d'aprenentatge virtual, bastant intuitiva.
Sistemes de gestió de Blogs
  Wordpress
  Nucleus
  Lifetype
Sistemes de gestió d'enquestes
  phpESP
  PHPSurveyor
Sistemes de gestió de galeries d'imatges
  Gallery
  Coppermine photo gallery
Sistemes de gestió de comerç electrònic
  OS Commerce
  Zen Cart
Sistemes de gestió diversos
  phpFormGenerator
  Sistema de generació de formularis.
  WebCalendar
  Sistema d'administració de calendari virtual.
  Net2FTP
  Sistema de gestió FTP sota web.
  PHP Support Tickets
  Sistema per gestionar espais de consulta i suport.
Sistemes de gestió de continguts
  Joomla
  Es tracta d'un sistema força intuitïu i fàcil d'utilitzar. Existeix una plana de suport en català.
  PhpNuke
  També podem trobar una plana de suport en català.
       
Drupal
     
Xoops
 

 

  PostNuke
  En la pràctica 2 d'aquest mòdul, farem una introducció a l'entorn de PostNuke, instal.lació i administració.
   
 

Podeu trobar més informació d'aquestes i altres eines a: Hostscript i a Opencms .

   
 

Paral·lelament, des del Departament d'Educació s'ha impulsat el projecte INTRAWEB, que es basa en un PostNuke, que s'ha adaptat, ampliat i contextualitzat a un centre docent ( versió demostració).

intraweb

   
  Introducció als sistemes de gestió de continguts.
   
  Antecedents
 

Davant de l'explosió de l'era d'Internet, com era d'esperar, el món empresarial no es podia quedar a les portes de la innovació; una empresa sense el seu portal era considerada un ànima perduda. Les empreses van començar a destinar recursos ràpidament a cobrir aquest buit, esperant uns resultats a curt termini.

   
  Quina no va ser la seva sorpresa en veure que Internet estava modificant més enllà de les seves fronteres el model empresarial, i que no consistia a modificar l'entorn de relacions exteriors, sinó que era necessari modificar el model intern. Moltes organitzacions no estaven preparades per a aquests canvis interns, i mitjançant Internet això era visible des de l'exterior.
   
  Com era d'esperar, en molts casos la injecció de recursos que s'havia invertit a potenciar la imatge electrònica de l'empresa, no estava oferint els resultats esperats.
   
  Segons un estudi de la National Computing Centre (GB) i la consultoria Cap Gemini sobre la viabilitat i l'amortització dels serveis web corporatius en l'entorn empresarial, es van exposar un seguit de propostes que s'havien de tenir en compte abans de la seva implantació i sospesar-ne la viabilitat. Alguns d'aquests aspectes que s'han de tenir en compte són els següents:
   
 
  • Els terminis d'amortització i resultats d'un servei web s'han d'analitzar a mitjà i llarg termini.
  • S'han de preveure els mecanismes necessaris per a l'actualització progressiva de la informació i descentralitzar la responsabilitat d'actualització d'aquesta informació.
  • És necessari crear un disseny apropiat i corporatiu. Uniformitat dels models de documentació.
  • Analitzar i crear necessitats per fomentar la seva utilització.
  • Adaptar i incentivar la creació de nova informació a partir del nou model.
   
  Aquest mateix informe proposa unes fases progressives d'implantació:
   
 
  • Reemplaçar de manera electrònica aquella informació que es té en paper.
  • Implantació de sistemes d'interacció bàsica.
  • Implantació de grups de treball i sistemes de gestió del coneixement.
   
   
  Web corporativa. Imatge corporativa
   
El món empresarial davant l'avanç de les noves tecnologies comença a prendre posicions. Era necessari activar des de tots els àmbits de l'empresa la incorporació a aquest món d'una forma estable i organitzada. Paral·lelament s'havia d'avançar en un producte que resolgués i facilités el concepte d'imatge corporativa. Els requisits sol·licitats sorgits de l'anàlisi d'aquestes necessitats van ser principalment els seguents:
   
 
  • Posar a l'abast de tota la corporació eines de publicació web.
    Les eines de generació de documents han d'estar a l'abast de tots els usuaris d'una corporació, i que aquests tinguin un control absolut del resultat final dels continguts.
 
  • Afavorir l'accés dels departaments als continguts corporatius.
    Es detecta la necessitat que tots els departaments d'una empresa tinguin accés als continguts de la web corporativa, com una forma més d'establir relacions amb el mercat o l'entorn.
 
  • Establir permisos diferencials entre els usuaris (consulta, accés i creació).
    Necessitat de generar milers de pàgines web i que es puguin establir permisos diferencials entre els usuaris perquè es puguin modificar determinats continguts segons les tasques assignades als diferents departaments.
 
  • Uniformitat de components i formats visuals.
    Com a web corporativa ha d'assegurar la uniformitat dels formats visuals presentats, ja siguint textos, gràfics, icones i altres.
 
  • Minimitzar els recursos tècnics i humans per a la implementació del sistema.
    Necessitat de generar milers de pàgines web amb els consequents condicionants tècnics i humans necessaris per a la seva creació i el manteniment de l'aplicatiu.
 
  • Assegurar el manteniment del sistema per a qualsevol persona.
    Evitar personal tècnic i qualificat en el manteniment web.
   
  Com podem veure els requisits afecten el model d'organització corporatiu, però a la vegada van lligats a algun tipus d'eina que automatitzi aquests processos. Ja tenim estipulades les característiques del producte; el mercat per a aquest producte és potencialment màxim, i el perfil del client és perfecte.
   
  Fonaments dels CMS
Apareixen diverses solucions, però les més idònies són els anomenats CMS (Content Management System (Sistemes de Gestió de Continguts). Les seves característiques principals són:
   
 
  • Fonamentats en bases de dades. El nucli del sistema el suporta una base de dades, per tant, som capaços de clonar el sistema, simplement assegurant la base de dades. A més, no importa l'àrea de treball del client, ja que la informació que es visualitza és la que s'emmagatzema en la base de dades, i els motors de generació de documents web són independents.
 
  • A cada tipus de secció li correspon un disseny i un camp/taula de la base de dades. Quan inserim una nova dada, el sistema s'encarrega de presentar l'article amb el disseny corresponent.
 
  • Generació de pàgines dinàmiques, minimització de requeriments de maquinari. Cada vegada que es visualitza un article, es crea la pàgina de manera virtual en el servidor i s'envia al client (reduïm recursos d'emmagatzematge de pàgines web).
 
  • Augment de la productivitat web, amb menys esforç. No modifiquem el disseny original, ni hem de conèixer HTML, ni tenir coneixements especials. El nombre d'usuaris, creadors de continguts, és potencialment màxim.
   
  Mòduls bàsics d'un CMS
   
  Els paquets bàsics d'un sistema de gestió de continguts han de complir i oferir els següents serveis:
   
 
  • Publicació de notícies i inserció de comentaris en temps real.
  • Registre de manteniment d'usuaris.
  • Concessió de permisos en determinades àrees.
  • Moderador de notícies i articles
  • Gestió de fòrums d'usuaris. Enquestes i xats.
  • Gestor de descàrregues.
  • Publicació d'arxius.
  • Gestor d'enllaços.
   
  Actualment, aquests paquets s'han ampliat amb infinitat d'utilitats molt especialitzades, però l'esquelet segueix sent el mateix.
   
  I la resta de la societat...
   
  Paral·lelament en el temps, Internet també va crear la necessitat a la gent de discutir i compartir informació sobre temes diversos; aquests fòrums anaven lligats a sistemes FTP o a pàgines web amb informació relacionada, però això exigia un gran esforç per part de l'administrador del lloc. A més, el programari de codi obert tenia ja molts adeptes, i crear una eina que alleugerís l'esforç d'actualització, potenciaria molt els canals de comunicació entre la comunitat.
   
  Un dels primers llocs d'aquestes característiques va ser SLASHDOT. Es tracta d'un web totalment programat en PERL i amb una base de dades lliure al darrere, on milers de persones de tot el món comparteixen qualsevol notícia en forma d'articles sobre el món Linux, programari lliure, ciència i ciència-ficció. Fins i tot, de vegades, als CMS també se'ls anomena slashsites.
   
 
   
  La versió espanyola d'un slashsite hispà la trobem a BarraPunto. És un servidor molt semblant a l'americà, amb notícies i comentaris del món hispà. Fins i tot, publicacions professionals en paper fan referència i comenten articles d'aquest lloc.
   
 
   
  I un portal que és el canal de comunicació dels sistemes de gestió de continguts de codi obert és l'OpenSourceCMS, on podem trobar i provar versions dels CMS més estesos.
   
 
   
   
  Alternativa GPL per crear portals per a comunitats virtuals
   
  Abans d'entrar de ple en les alternatives del CMS, volem aclarir que hi ha infinitat de sistemes, uns més específics que altres, uns cuiden aspectes més concrets que altres, n'hi ha per tots els gustos, i ja sabeu que sobre gustos no hi ha res escrit.
   
  És impossible aprofundir en molts, i tots tenen aspectes que són l'enveja dels altres. Si doneu un cop d'ull als fòrums d'aquesta temàtica, apreciareu que hi ha autèntiques batalles i sort que són virtuals.
   
  En aquest curs, hem escollit el POSTNUKE, ja que amb l'experiència que hem tingut ens ha donat bon resultat, encara que el PHPNUKE també seria una bona alternativa, però hem trobat alguns aspectes que creiem interessants del nostre entorn que han fet decantar la balança pel POSTNUKE.
   
  Hi ha infinitat d'alternatives, però en detallem algunes:
   
 
  • PHPNUKE. Motor inicial per crear portals per a comunitats virtuals. Llicència GPL. La distribució del Linux Mandrake l'incorpora en el seu sistema. Molt estès i una comunitat d'usuaris molt gran.
 
  • POSTNUKE. És una escissió del PhpNuke i competència directa. Realment molt estable i fiable. Bona seguretat i control. Actualment molt estès i amb molts usuaris.
 
  • PHP-J00K. L'autor va considerar que el PhpNuke oferia poca expansió. És un projecte que es basa en el PhpNuke, però incrementa la facilitat per programar i instal·lar afegits (add-ons).
 
  • PHP-TALO. Es tracta d'una reescriptura total del PhpNuke, des de zero, per corregir alguns errors i construir una interfície modular per als afegits. Realment, sembla millor que el PhpNuke, però té pocs seguidors.
 
  • XARAYA. És una branca que parteix del PostNuke, realment és molt innovadora. És més jove que alguns dels que hem esmentat. Ha millorat l'apartat de permisos i drets, entre d'altres. És una opció de futur que s'ha de tenir en compte, ja que està creada per antics pesos pesats del PostNuke, inclòs John Cox. A més, s'encamina a un ús extensiu de l'XML i de l'OOP (demo_web).
 
  • XOOPS. Es tracta d'un CMS argentí, basada en l'OOP. És un bon aplicatiu per a no iniciats amb pocs problemes d'instal·lació i bastant fiable.
 
  • MAMBO. CMS de fàcil ús i administració. La seva comunitat d'usuaris ha crescut molt ràpidament.
 
  • JOOMLA. Escissió de l'equip de desenvolupadors de Mambo. És un sistema bastant intuitiu i fàcil d'utilitzar.
   
PhpNuke
   
  L'any 1998, Francisco Burzi, partint d'eines individuals escrites en PHP ( 'ThatWare', 'File Manager', Web links hacks', 'Faq messages', 'Download manager', 'Multi tier admin' ) crea un motor agrupant totes aquestes eines.
   
  Una vegada enllestit el sistema, l'autor fitxa per Mandrake, i s'inclou el PhpNuke en les distribucions del Mandrake, amb el qual l'autor es dedica totalment al projecte. El maig de 2003, Mandrake travessa una difícil situació econòmica que pot condicionar molt el PhpNuke.
   
  Versió propietària, algunes informacions confirmen que l'autor està sospesant treure una versió millorada però de pagament d'aquest aplicatiu. Veurem com reacciona el mercat i la comunitat de codi obert.
   
  L'autor no és un convençut del treball en equip i és poc obert a la participació. El tarannà de l'autor no deixa massa marge de maniobra a la comunitat de programadors; això, entre d'altres problemes, va provocar les escissions abans mencionades.
   
 
   
PostNuke
   
  Sorgeix a partir d'una escissió del PhpNuke, ja que pretén millorar i donar més importància a la seguretat entre d'altres motius.
   
  Sorprenentment, un dels fundadors del PostNuke (John Cox) destaca per haver creat els millors manuals i articles del seu competidor directe, el PhpNuke.
   
  El PostNuke va obrir el codi per al CVS, per treballar en equip en el projecte de creació del sistema. (CVS: programari de control de versions per al treball en equip).
   
  En el disseny del PostNuke s'incorporen les noves filosofies de programació web (CCS i XML).
   
  La versió PostNuke - Phoenix 0.7.2.1 s'inclou en les distribucions Linux RedHat i Debian, per instal·lar amb el propi sistema. Aquest acord dóna seriositat i professionalitat a la imatge del PostNuke, i ofereix un portal molt estable a les distribucions Linux.
 
   
Xaraya
   
  No podem confirmar que sigui una escissió del PostNuke, ja que el fundador del Xaraya (John Cox) continua col·laborant també amb PostNuke. Una vegada més, es millora la seguretat integrant al CMS mòduls d'autentificació (LDAP, PAM...).
   
  S'intenta descentralitzar físicament alguns dels mòduls del CMS, i obtenir serveis web d'altres proveïdors; això va en línia amb les noves filosofies en l'entorn web (serveis web externs).
   
  El nou sistema permet una migració des del PostNuke, sense perdre informació.
   
  Flexibilitza i facilita l'estructura de permisos, i millora el sistema del PostNuke, a més de simplificar el procés d'instal·lació comprovant paràmetres de la configuració del servidor.
   
  Hem de dir que aquesta opció és la més jove de totes, i que té unes grans expectatives de futur, ja que el codi ha estat reescrit en bona part millorant el que ahir estava bé. Veurem si com el bon vi, millora amb el temps.
   
 
   
   
 
Amunt
Pràctica
1
2
3
4
5
6
Exercicis
Exercicis